“L’hospitalització a domicili ja té la plena confiança del pacient”

Vam començar fa deu anys a la Corporació com una alternativa a l’hospitalització convencional perquè ens vam adonar que en determinats casos s’estaven ocupant llits al centre quan no era estrictament necessari que fos així. Hi havia malalts que podien ser atesos diàriament a casa seva sota la supervisió d’un equip d’especialistes que s’hi desplaçaven i que garantien els mateixos resultats.

Totes les propostes noves han de tenir el seu recorregut. Però el cert és que els primers pacients que van acceptar el servei van quedar molt satisfets i amb el temps s’ha comprovat que l’hospitalització a domicili té importants avantatges, com ara la reducció dràstica de les infeccions nosocomials que es donen als centres hospitalaris o l’estalvi del col·lapse de les urgències en determinades èpoques de l’any que obliguen a habilitar lliteres als passadissos.

Es tracta d’un servei voluntari i comprèn un ampli ventall de malalties i d’edats. Tot i això, les patologies més freqüents que ens arriben són les de l’aparell respiratori, de l’aparell circulatori o de l’aparell genitourinari, i el 80% dels pacients atesos són més grans de 65 anys i, d’aquests, un 38% són més grans de 84 anys.

A banda que el seu cas entri dins els paràmetres que es poden tractar en l’hospitalització domiciliària i que estigui estable, cal que el pacient tingui algú que se’n pugui fer càrrec durant la convalescència.

El 68% dels pacients provenen d’urgències, on, un cop estabilitzats, se’ls proposa continuar la seva hospitalització a casa. Un 18% s’ingressen directament des del domicili o residència geriàtrica i un 14% provenen de les unitats d’hospitalització convencional, generalment per acabar a casa tractaments de llarga durada.

Poder dormir a les nits! El fet d’estar a casa, en un ambient conegut de confort, ajuda perquè la recuperació sigui fins i tot més ràpida. Els pacients comproven que hi ha una atenció constant i que estan connectats en tot moment amb l’hospital a través d’un número de telèfon en cas que hi hagi complicacions.

Cada unitat del servei està integrada per un metge de medicina interna i tres infermeres que treballen per torns de dilluns a diumenge i que tenen al seu càrrec un màxim de deu llits. Al matí es fan les trucades a cada malalt i se’ls pregunta com han passat la nit, si hi ha hagut algun problema i si han seguit la pauta amb la medicació. Durant el dia l’equip farà les visites corresponents per comprovar que l’evolució ha estat la correcta. Hem passat de 18 a 30 llits i actualment abastem el 80% del territori de l’Alt Maresme i la Selva.

N’estem molt contents, perquè hem aconseguit la plena confiança dels pacients. Ens valoren amb un 8 sobre 10 en les enquestes realitzades i un 93% asseguren que tornarien a fer servir aquesta modalitat si ho tornessin a necessitar.

Els més comuns tenen a veure amb l’aclariment de la informació sobre la medicació o sobre l’ús dels aparells que els pacients han de fer servir. La majoria es resolen via telefònica i en cas de dubte l’equip es desplaça al domicili per atendre el malalt. També hi ha casos d’empitjorament de la malaltia, sovint en els respiratoris, i llavors es trasllada el pacient a urgències i un cop estabilitzat es torna a casa.

En un futur proper no. A l’Hospital de Calella vam començar el 2007 i al de Blanes el 2013 i disposem de tres equips que actualment ja donen una bona cobertura a la demana que es genera en el servei.

És una part molt important, però sempre hi haurà patologies que requeriran un ingrés en centres hospitalaris, i els hospitals, com a estructures, s’han de mantenir. En el nostre camp de l’atenció domiciliària encara ens queda molt camí per fer i en aquest trajecte haurem de comptar encara més amb la tecnologia com a gran aliada fins a arribar a poder veure en directe el pacient i poder donar-li una resposta immediata.