Una mà fa l’altra

Maria Rosa Agustí s’expressa amb raonada convicció: “Parlar de responsabilitat és parlar, tant sí com no, de persones; cadascú ha de ser conscient de com d’important és actuar en benefici del grup, de la societat. I a partir d’aquí, com que les empreses estan dirigides per persones, s’entén que aquesta responsabilitat que un mateix té l’ha d’aplicar al seu lloc de treball, sigui quin sigui el nivell i l’àmbit en què es realitza.” I Jordi Pou se situa dins del context de la globalització, que comporta noves exigències i reptes per cobrir les necessitats bàsiques: “Hem vist un món injust que ataca els més vulnerables i empreses que s’impliquen en projectes solidaris, però la responsabilitat social va molt més enllà de donar suport a una necessitat concreta: implica una ètica fonamentada en la manera de generar els recursos i el circuit que segueixen, en el desenvolupament sostenible i en el compromís de fons amb els valors humanístics. Una mà fa l’altra: tu necessitaràs que algú t’ajudi i tu has d’estar obert a poder ajudar. Cal, sobretot, determinar la funció real de l’empresa en la societat del segle XXI, perquè és clar que una empresa sense les persones no funciona: les que hi treballen, les que consumeixen els seus productes i les que paguen els seus serveis.”

Aquestes reflexions de Maria Rosa Agustí, agent exclusiva d’assegurances Allianz i presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), i de Jordi Pou, director gerent de Coffee Center i col·laborador amb Càritas i amb la Fundació Ramon Noguera, són tan sols un petit tast de la substanciosa conversa sobre el sentit de la responsabilitat social empresarial (RSE) en les pimes mantinguda a instàncies de l’expert en la matèria Josep Maria Canyelles i reproduïda en el llibre Amb valor afegit. Empreses micro, petites i mitjanes compromeses amb la societat, que acaba d’editar la càtedra de responsabilitat social universitària (RSU) de la Universitat de Girona, nascuda el 2013 amb el patrocini de Càritas Diocesana i de Santander Universidades, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Consell Social de la UdG (catedrarsu.udg.edu).

Per bé que l’augment de la sensibilitat i el compromís social d’algunes empreses ja té un cert recorregut –i Canyelles remarca diversos factors de pressió per part d’una societat civil progressivament conscienciada en termes de justícia, igualtat i coherència amb els drets bàsics–, l’aplicació de la RSE en el dia a dia no és una tasca fàcil. I no ho és especialment per a les pimes i per als professionals autònoms, que no disposen – a diferència de les grans corporacions– de departaments específics destinats a elaborar els programes corresponents i a fer-ne el seguiment a càrrec dels seus voluminosos pressupostos.

“I jo què puc fer i com ho puc fer?”, es pregunten des de la base empresarial. La resposta, en bona part, es troba en les planes del llibre esmentat, tal com explica Maria Rosa Terradellas, directora de la càtedra RSU de la UdG: “L’objectiu d’aquesta publicació és oferir eines per estimular les petites i mitjanes empreses de casa nostra a impulsar o ampliar la RSE.” Entre altres qüestions, s’hi analitza la metodologia per portar a terme la RSE des d’un enfocament integral, els beneficis que comporta i la manera de gestionar-la, i s’aporta informació sobre com es pot endegar el procés de millora, elaborar la diagnosi i tirar endavant el pla d’acció que més s’adigui a les característiques de cada empresa. “Es tracta d’avançar cap a un territori cada vegada més responsable i, des de la càtedra, hi volem contribuir, perquè som conscients de l’impacte i el compromís que té la universitat en el desenvolupament econòmic, social, cultural i polític d’un país”, subratlla Terradellas.

La directora de la càtedra RSU destaca també el recull de bones pràctiques per part d’algunes empreses de diverses localitats de les comarques gironines que incorporen aspectes de la RSE en els seus principis i en el seu funcionament (vegeu text a part) i la conversa debat que van mantenir Canyelles, Pou i Agustí a tall d’introducció del llibre: “S’hi aborda la responsabilitat social com una exigència compartida pel món empresarial, polític, universitari, cívic i associatiu; s’apel·la al respecte als drets humans i a la defensa de la dignitat de tots els éssers que vivim al planeta; es planteja la contradicció de fer donacions amb uns guanys obtinguts de l’explotació laboral i de la mala gestió dels residus; es parla del poder de la ciutadania consumidora per moure accions que facin canviar condicions de vida i de treball abominables...” (Val a dir que Agustí i Pou formen part del consell assessor de la càtedra RSU, compost per persones de reconegut prestigi en l’àmbit empresarial, social i universitari, la majoria de les quals apareixen en la foto de grup que il·lustra aquestes planes.)

Són qüestions, totes aquestes, absolutament pertinents i necessàries de debatre davant dels embats exacerbats d’un món que no para d’avançar cap a la desigualtat. En el marc de l’última edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que reuneix les elits polítiques i empresarials del planeta, Oxfam Intermón va donar a conèixer un informe amb un títol suggeridor, Premiar la feina, no la riquesa, que mostra amb detall com les regles de l’economia possibiliten que els més rics continuïn acumulant vastes fortunes i alhora centenars de milions de persones hagin de lluitar cada dia per sobreviure amb salaris de misèria. En concret, el 82% de la riquesa mundial generada durant el 2017 va anar a parar a mans de l’1% més ric de la població, mentre que el 50% més pobre (3.700 milions de persones) no se’n va beneficiar gens ni mica. Una tendència que l’Estat espanyol exemplifica perfectament: de 29 economies avançades, ocupa el 26è lloc a l’hora de generar mesures que repercuteixin en la reducció de la desigualtat. I això, perquè es dona prioritat a polítiques que fomenten un creixement a curt termini sense considerar els valors de la inclusió i la sostenibilitat, que són els que realment propicien un desenvolupament humà durador. Que des de Davos s’insti els líders mundials a centrar-se específicament en “progressos sostenibles en els estàndards de vida per contrarestar les frustracions socials, també les de les generacions més joves”, és molt indicatiu de la preocupació que generen les possibles conseqüències desestabilitzadores de la (des)responsabilitat global que sembla que s’imposa i que marca el rumb.

En aquest sentit, Josep Maria Canyelles, autor del llibre Amb valor afegit i expert en responsabilitat social de les empreses i organitzacions, recorda que l’Agenda 2030 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides atorga un rol preeminent a les empreses a causa de la seva capacitat de contribuir a la transformació dels entorns en què operen, rol que es fa extensible als poders públics i als diversos actors de la societat civil, que, tots a l’una, han d’assumir la part que els correspon. Els ODS avancen, de fet, plantant cara a les desigualtats i injustícies que frenen el desenvolupament humà i, en línies generals, es proposen posar fi a la pobresa i la fam en totes les seves formes; protegir el planeta contra la degradació mitjançant un consum i una producció equilibrats, la gestió sostenible dels recursos i la lluita contra el canvi climàtic; vetllar perquè tots els éssers humans tinguin accés a una vida digna en què es respectin els seus drets i els arribi el progrés econòmic, social i tecnològic; promoure la cultura de la pau, i mobilitzar els mitjans i el partenariat entre diversos agents de tots els països per implementar l’Agenda 2030 promovent la solidaritat internacional per atendre, especialment, les necessitats de les persones més vulnerables.