L’espiral tòxica que vulnera els drets

“J no soc racista però...” La mirada desconfiada cap a les persones migrants ens intoxica, complica les relacions veïnals i properes i, el pitjor de tot, és que van teixint subtilment des de la quotidianitat unes fronteres invisibles que causen dolors i patiment. Per Càritas és urgent abordar la construcció d’autèntics espais d’acollida i de convivència intercultural. Aquesta setmana celebrem una trobada a Madrid per abordar aquesta i altres qüestions relacionades amb l’actitud cap als migrants i els refugiats i la manera de poder passar d’una actitud defensiva, de desinterès o de marginació, cap a una altra centrada en la trobada i en la fraternitat.

La primera dificultat és una espiral tòxica formada per quatre conceptes que han arrelat fort en la nostra societat i que cal recordar per poder-los eliminar: els estereotips, els prejudicis, la discriminació i els rumors. Els estereotips són mecanismes amb els quals, de manera poc conscient, ens acostem a la realitat. Hi caiem quan, de manera generalitzada, atribuïm a un grup les característiques d’un membre d’aquest grup. Els prejudicis abracen sentiments d’hostilitat, desconfiança i recel cap a altres persones pel fet de pertànyer a un determinat col·lectiu. Es mou en l’àmbit dels sentiments i les actituds quan jutgem algú per la seva procedència, aparença o estatus.

La discriminació la vivim cada dia en l’àmbit social i cultural. Casos d’intolerància i rebuig a persones o grups que són percebuts en negatiu i que desemboquen en processos de marginació i exclusió social.

Apareixen els rumors en el transit dels pensaments a les actituds i d’aquí a situacions de discriminació. Expressions sobre persones o grups que passen d’una boca a l’altra sense comprovar-ne la veracitat. Molta gent els dona credibilitat i ajuda a difondre’ls. La vulneració dels drets són conseqüència d’aquesta espiral tòxica de l’opinió pública sobre les costums, modus de vida i comportaments socials diferents d’altres grups racials.