“El món del vi està canviant gràcies a les dones”

Sí, és un tema que m’agrada molt i trobo que pot resul­tar interes­sant la visió d’un home del món de la dona que tre­ba­lla en aquest sec­tor tan vin­cu­lat al ter­ri­tori i la cul­tura. Fa tres anys que volto pels cellers por­tant-hi turis­tes i he con­nec­tat molt amb aquest uni­vers. Es merei­xen un lli­bre per tot el que apor­ten al món del vi.

Mol­tes coses. Sen­si­bi­li­tat, hones­te­dat, passió, gran capa­ci­tat de comu­ni­cació... Fins i tot les dones teniu més papil·les gus­ta­ti­ves i això fa que a l’hora de tas­tar vins hi tro­ben més mati­sos... Li donen més vol­tes a tot. Estic con­vençut que el món del vi està can­vi­ant gràcies a les dones. A mi el que més m’ha impac­tat d’aquest uni­vers femení és com­pro­var com les dones són capa­ces d’assu­mir mol­tes fei­nes alhora i fer-les amb gran passió i hones­te­dat. És el que jo ano­meno, la dona pop!

Per exem­ple Irene Ale­many. De fet, en plan­te­jar-me el lli­bre vaig pen­sar que ella era impres­cin­di­ble. Va tenir un càncer de pit i avui en dia es troba molt bé i està tan agraïda a l’hos­pi­tal de la Vall d’Hebron que ela­bora un vi soli­dari amb la inves­ti­gació oncològica, el Micros­copi. Irene fa vins de garatge al seu celler, Ale­many i Corrió, que és petit però ela­bora un gran pro­ducte. És una dona apas­si­o­nada tot ter­reny: té fills, gos­sos, surt, entra, viatja, va a fires... Jo seria incapaç de seguir-la. Però no és l’única. La Sara Pérez, que és des­cen­dent de família vinícola del Pri­o­rat i ja jugava al celler de petita, avui en dia és una llui­ta­dora, una Xena del vi. Tira enda­vant diver­sos cellers amb el seu marit, René Bar­bier júnior, amb qui viu una maca història d’amor que es reflec­teix en els seus vins; i també amb el seu pare, Josep Lluís Pérez, un dels grans noms del Pri­o­rat.

Sí, això impres­si­ona molt i s’ha d’agrair perquè aquesta gene­ració ens per­met gau­dir de vins boníssims. Com el cas de la viga­tana Olívia Bayés, que va estu­diar als Estats Units i exer­cia l’advo­ca­cia a Bar­ce­lona igual que el seu marit, David Marco, que prové d’una família de llarga tra­dició vinícola de Por­rera, fins que van deci­dir dei­xar-ho tot per dedi­car-se a la seva passió, fer vi. Es van ins­tal·lar a Por­rera i van començar un pro­jecte, el celler Marco Abe­lla.

No sem­pre. Hi ha encara pobles en què la dona no ocupa un lloc visi­ble. I també m’he tro­bat amb cellers grans que m’han negat par­lar amb dones impor­tants en l’ela­bo­ració perquè con­si­de­ren que la seva és una feina d’equip. Crec que és una errada de màrque­ting. Però avui en dia ja no és tan habi­tual que la dona, com pas­sava abans, es dedi­qui només a la feina dura del camp i la verema. Ara ja assu­mei­xen res­pon­sa­bi­li­tats de comu­ni­cació i de comer­ci­a­lit­zació del vi, que abans només feien els homes. I ho fan molt bé perquè trans­me­ten força i amor per la feina.

Per afi­ni­tat i con­nexió. A mol­tes les conec perquè porto turis­tes als seus cellers i m’agrada la seva feina. A més són molt bones amfi­tri­o­nes. Hi ha des de mes­tres­ses de grans cellers a altres que fan poquet vi, però totes tenen alguna carac­terística que les fa des­ta­car. Com Mar Galván, que va recu­pe­rar una vari­e­tat autòctona al Pri­o­rat en perill d’extinció, la gar­natxa del Po. Només en fa 85 ampo­lles, però són úniques.

Són grans dames del vi que tenen al dar­rere impor­tants empre­ses expor­ta­do­res. Ernes­tina Torelló és la 22a gene­ració d’una família viti­cul­tora; Mireia Tor­res, una dona meti­cu­losa i cre­a­tiva, diri­geix el celler Jean Leon i l’àrea tècnica d’inves­ti­gació de Tor­res, i Mar Raventós pre­si­deix des de fa 20 anys el gegant Codorníu. A més, al lli­bre també hi ha dones molt joves amb molt mèrit perquè fan de tot i quan expor­ten els seus vins par­len del seu ter­ri­tori.

Crec que la gent jove beu més cer­vesa que vi perquè a l’hora de triar vi hi ha molta oferta, mol­tes vari­e­tats, colors... i això ata­bala. Hem de tro­bar la manera de comu­ni­car el seu valor perquè sigui pre­sent a tot arreu: cases, fes­tes, cata­ma­rans... per cert, a taula hi és molts cops gràcies a les dones. Amb aquest lli­bre també he vol­gut que a la gent li vin­gui de gust aga­far el cotxe i anar a visi­tar cellers i com­prar vins. A Bar­ce­lona hi ha molta gent que no coneix ni les vinyes més pròximes.