“Ajudem les famílies a trobar el camí i que no se sentin tan soles”

La real inclusió dels infants amb necessitats educatives especials dins l’àmbit educatiu, social i del lleure, entre molts d’altres.

Un petit grup de persones vam començar a veure que no només hi havia un cas puntual. Ens vam trobar diverses mares que copsàvem el fet que, una vegada el teu fill surt dels estàndards, hi ha problemes. Compartíem el mateix neguit, vèiem que les escoles feien el que podien, però ens vam adonar que era una cosa més generalitzada. No podem fer responsables els professors quan el problema és la falta de recursos que hi ha en aquest col·lectiu.

És una mica agredolç. Premià de Mar és un municipi molt dens i en matèria d’infants amb necessitats educatives especials no tenim números, però sabem que n’hi ha un percentatge alt. Tenim un espai on hi podem fer entrevistes personalitzades, però no dona per fer, per exemple, activitats en grup. Sí que és veritat que en la part individual hem aconseguit arribar a les famílies i el suport vers elles ha funcionat molt bé. Les ajudem a trobar el camí, a superar el tràngol inicial i que no se sentin soles.

Pel que fa a socis devem estar a l’entorn dels 30, però al grup de WhatsApp devem ser ja unes 50 persones. Després del primer contacte treballem molt via internet.

El tema l’estan portant bastant bé. Ara hi ha hagut un canvi en la regidoria d’Ensenyament i hem de tornar a parlar per veure com anirà la cosa. En principi el tema s’estava tirant endavant per fer un conveni i solucionar-ho. S’ha de tenir en compte que és un plus per a l’Ajuntament, ja que aquestes competències no són d’àmbit municipal. Amb tot, no crec que es trigui molt a aconseguir-ho.

Molt bé. Ho vam començar com una prova pilot i ara ja està sent tot un èxit. Els nens hi van encantats. Ara mateix potser ja es podrà obrir el ventall perquè s’hi incloguin més esports.

En teoria és inclusiu, però encara li fa falta una bona injecció de recursos. És veritat que s’estan aconseguint coses, però encara queda molta feina per fer.

Quan va sortir jo me’n vaig alegrar molt. Tot el que quedi escrit és un bon camí a seguir, però sense recursos queda en paper mullat.

Si en algun tema he vist més interès potser ha estat en aquest. Hi ha municipis més petits que Premià de Mar, com ara Cabrils i el Masnou, on hi ha menys població però tenen centres amb aquest servei. Un no s’explica per què Premià de Mar no el té, però sí que hi ha una voluntat de tots i s’està treballant perquè sigui una realitat. L’any passat s’estimava que per al curs 2018/19 es podria iniciar aquest servei. Ara ho veig una mica verd, però sí que és cert que hi ha voluntat i que saben que és molt necessari per al municipi.

Crec que no. Fins que no et toca no n’acabes de ser conscient. M’he trobat casos de famílies que quan parles d’aquest tema s’imaginen nanos amb un elevat grau de discapacitat, i no ha de ser així. Mai dirien que en aquest grup hi ha nens que, per exemple, poden tenir TDAH. Són síndromes que poden ser invisibles però que estan dins les necessitats educatives especials. S’ha de normalitzar el que és una necessitat educativa especial i no veure-ho com un tabú.

Hi estem treballant. Volem preparar un matí lúdic que sigui per a tota la quitxalla. Tindrem activitats esportives, tallers o manualitats, entre altres coses. Hem demanat a les diferents colles del municipi si hi volien participar i ens estem trobant una resposta fantàstica. Veiem que la gent s’hi està abocant i a Neens estem molt contents.