El COE va vetar l'aspiració d'Hereu de celebrar uns segons Jocs Olímpics d'estiu
Les màximes autoritats espanyoles han garantit a l'alcalde que donaran suport a la seva candidatura, per davant de la de Saragossa
Jordi Hereu ha comentat en més d'una ocasió que els Jocs Olímpics d'hivern «són viables», mentre que tornar a situar uns Jocs d'estiu a Barcelona és «irrealitzable». L'obscura reflexió de l'alcalde s'ha tornat nítida després que diversos responsables de l'Ajuntament han donat algunes pistes sobre la gestació de la candidatura que l'alcalde va llançar, per sorpresa de gairebé tothom, el 13 de gener passat.
Tot i que Hereu nega que la fita del 2022, compartida amb els Pirineus, sigui només una operació electoral, sí que té, segons les fonts consultades, un origen polític que cal situar abans de les vacances d'estiu de l'any passat, quan al PSC es van encendre tots els llums d'alarma davant les perspectives de perdre, per primer cop des del restabliment dels ajuntaments democràtics, els comicis a la capital catalana. Les imatges de la degradació de Ciutat Vella van acabar de donar el cop de gràcia, però també van significar que Hereu i alguns estrets col·laboradors comencessin a pensar sobre un cop d'efecte que donés un tomb a un declivi dels socialistes que semblava imparable. En aquells moments a l'Ajuntament també els coïa la imatge triomfant de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, encapçalant l'orgull dels madrilenys per aconseguir la nominació als Jocs Olímpics d'estiu del 2016.
I si Madrid tornava a perdre? No és Barcelona una especialista de reconegut prestigi internacional en l'organització de grans esdeveniments esportius? La idea, doncs, estava servida, tot i que alguns alts càrrecs municipals ahir mateix van negar que en cap moment es plategés que fossin uns altres Jocs d'estiu. D'altres, en canvi, sí que han admès que es va parlar de repetir el format del 1992, però amb alguns interrogants com ara la data –la millor era el 2032, encara que massa llunyana– o la reacció des d'una capital de l'Estat altra cop humiliada i sense capacitat d'optar amb garanties a una tercera candidatura consecutiva. Des de l'entorn d'Hereu es va suggerir una alternativa: competir pels Jocs d'hivern del 2022 amb un rival, en primera instància, que també ha patit diverses derrotes, tot i la seva última aliança. És a dir, Saragossa-Jaca. Membres de l'equip de govern de Barcelona han apuntat que l'alcalde va apostar per repetir la seu d'estiu, però sense descartar el pla B que, en les discussions inicials, es limitava a la capital catalana i a les pistes de La Molina i Masella. Fins i tot, segons algunes fonts, des de l'Ajuntament es va fer algun encàrrec extern per estudiar la viabilitat d'organitzar un esdeveniment que tindria una part de les competicions esportives a la Cerdanya. L'existència d'aquests informes preliminars va ser confirmada divendres passat en el ple del consistori pel primer tinent d'alcalde, Carles Martí.
La qüestió, però, quedava en tot cas ajornada al resultat que obtingués Madrid, a la qual Barcelona feia costat en la designació pel 2016, encara que al vessant mar de la plaça de Sant Jaume també els menava pressa el calendari. Va arribar la data del 2 d'octubre i Hereu va enviar al delegat de la Presidència, Ignasi Cardelús, a Copenhaguen a conèixer el veredicte dels membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) i, si es donava l'oportunitat a transmetre un missatge als membres presents del COE. L'oportunitat es va produir quan 99 membres del COI van votar a favor de Rio de Janeiro en la final que va enfrontar la metròpoli brasilera amb Madrid. Cardelús va traslladar als dirigents del COE la voluntat de Barcelona d'agafar el relleu de Madrid i aspirar a imitar Los Angeles com a repetidora d'una convocatòria olímpica d'estiu. Els responsables consultats han detallat que la resposta de comitè espanyol va ser rotunda. No tolerarien que Barcelona burxés en la ferida oberta de Madrid i vetarien qualsevol intent de la capital catalana d'obrir-se aquesta porta al món en els pròxim anys.
El pla B
Llavors va entrar en joc el pla B, però amb alguns canvis substancials. Hereu s'havia convençut de l'espectacularitat que podien tenir uns Jocs d'hivern en una capital mediterrània després de contemplar el trampolí de salts de 35 metres i amb neu artificial que el novembre es va alçar a l'estadi Lluís Companys per acollir una prova de la copa del món de surf de neu, i alguns dels seus col·laboradors també li van fer veure la conveniència d'aprofitar el rebuig dels aragonesos a integrar en la seva candidatura el Pirineu de Lleida i Andorra –ni que sigui com a localització subsidiària d'entrenaments–. Així es va passar de l'opció de Barcelona en solitari, amb les pistes d'esquí a la Cerdanya, a l'actual projecte conjunt amb la transversalitat dels Pirineus catalans i amb el debat obert sobre les subseus que postulen per ser seus de les proves a l'aire lliure.
Si la primera resposta del COE va ser taxativa, la segona tampoc dóna marge als dubtes, però en sentit positiu. Alts càrrecs de l'Ajuntament han detallat que el comitè espanyol els ha garantit que superaran la «molesta» tossuderia de Saragossa-Jaca per poc que «les coses es facin bé». La intensa diplomàcia desplegada per Hereu a Madrid també ha aconseguit altres valuosos aliats per aconseguir l'octubre del 2013 el títol de ciutat aspirant que atorga l'Estat a través del COE. D'entre els que aposten per Barcelona hi ha la influent família reial espanyola que contempla amb joia que les grans competicions d'esquí es facin a les pistes de Vaquèira-Beret, la seva residència durant les vacances d'hivern. També la família Samaranch està disposada a moure fils a favor de la capital catalana si Hereu aconsegueix el finançament necessari per organitzar uns Jocs als Pirineus. L'alcalde té més ben lligat del que sembla el suport de l'anomenada societat civil, ni que sigui la que es pot permetre tenir una segona o tercera residència a la Val d'Aran.
Així, la qüestió va acabar sobre la taula de reunions dels membres del pla estratègic metropolità de Barcelona, i va ser un dels seus integrants a qui se li va escapar un indiscret comentari a un periodista. L'alerta davant una possible filtració a la premsa va mobilitzar el gabinet de l'alcaldia i va motivar que el 12 de gener s'improvisés per l'endemà la famosa roda de premsa de Jordi Hereu al Museu Olímpic de Montjuïc, on va anunciar la candidatura. «L'anunci estava programat per dos dies després de la conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes on fixava l'agenda fins al 2020», han manifestat des de l'equip de govern municipal. Amb tot plegat, quan l'alcalde assegura que Barcelona-Pirineus serà un projecte guanyador, almenys pel que fa a la seu que el COE proposarà al COI, no fa el fatxenda.
