Barcelona es planteja utilitzar el recinte de la Fira per encabir-hi competicions com ara el cúrling

L'experiència de Torí 2006 és un dels referents amb el qual s'està emmirallant ara mateix la candidatura barcelonina. En les últimes setmanes, els seus responsables han mantingut diverses reunions amb els que van ser els seus homòlegs italians per conèixer i analitzar aspectes de caràcter tècnic d'aquells jocs. I ja hi ha detalls dels quals convé anar prenent nota. Un és que Torí té un parc d'instal·lacions valorat en 120 milions d'euros, que es va construir amb motiu de les olimpíades i que ara no s'utilitza per res. I això és el que es vol evitar de totes totes. Per això la candidatura barcelonina s'ho vol pensar molt abans de concretar quines inversions caldrà fer en equipaments, tant a Barcelona com als Pirineus. Dos exemples paradigmàtics d'aquesta tessitura són el trampolí de salts i la pista de bobs. Dues instal·lacions caríssimes –a Torí van costar més de 90 milions d'euros– i que en el cas català serien molt difícils de rendibilitzar per la falta de practicants. I per això una alternativa que es vol estudiar és si seria viable fer-les provisionals, una possibilitat que de fet ja es va analitzar a la capital piemontesa, però que finalment es va descartar.

En el cas de les proves que es facin a Barcelona, l'aposta serà optimitzar espais ja existents, siguin o no esportius. L'hoquei gel es farà al Sant Jordi, però caldrà una altra pista més petita (d'entre 3.000 i 4.000 seients) per a entrenaments, per als partits de les sèries classificatòries o per a les modalitats acrobàtiques. I aquí l'Ajuntament vol la complicitat del Barça, que ja té un equipament d'aquest tipus, tot i que no reuneix cap dels requeriments olímpics. Si volgués reformar-lo o fer-lo de nou, fet que tàcitament implicaria que aposta per donar-li rendibilitat, el consistori està obert a parlar-ne. Per a les proves de cúrling, el consistori estudia si tècnicament és possible habilitar un pavelló de la Fira, on també hi hauria el centre internacional de premsa. De fet, només caldria la superfície de gel i graderies desmuntables, amb no més de 3.000 localitats. L'hoquei de velocitat, però, donarà més maldecaps. Aquí cal una pista ovalada amb dues corbes i dues rectes simètriques i no menys de 100 metres de corda, amb una capacitat no inferior als 5.000 seients. Trobar un lloc d'aquestes característiques no serà fàcil. Però abans que construir-lo, s'inventarà el que calgui.