el mobile world congress
No tot és nou al MWC
La cosificació de la dona i les conductes masclistes, tot i que en regressió, s’hi mantenen
“El vestit ensenyava massa i ens venien a mirar”
“Que arribi algú i et doni la seva targeta i la de l’hotel és habitual”
En la presentació del telèfon estel·lar del Mobile World Congress es va viure una situació insòlita i significativa que va captar l’atenció dels presents. Després de prendre una beguda de cortesia, molts dels visitants van voler passar pel lavabo i –oh, sorpresa!– el d’homes presentava una cua exagerada, mentre que les dones podien arribar i seure directament. El món a la inversa? No, senzillament la proporció d’homes a l’acte, com a tot el MWC, era extraordinàriament desproporcionada.
La GSMA remarca que la presència femenina creix any rere any, però tot i això amb prou feines arriba al 25%. A més, en una fira amb una afluència massiva d’alts executius, la sensació és que trobar una dona en posicions directives resulta una excepció. En canvi, són majoria aclaparadora entre les hostesses que controlen els accessos als estands o mostren el producte. Es tracta de noies joves que durant uns dies canvien l’entorn universitari per la fira tecnològica, en una mena de parèntesi que els permet guanyar uns diners extres.
Les diverses agències que les contracten ho fan a partir d’un currículum en què, a banda d’un bon nivell d’anglès, han d’acreditar alçada i pes. Les que no destaquen especialment solen estar en tasques organitzatives, donant informació o controlant accessos, i cobren 7,20 euros l’hora. “Al final en quatre dies són uns 300 euros”, explica una d’elles. Les que tenen millor presència, especialment les més altes i primes, solen treballar per a les marques com a “hostesses d’imatge” i guanyen 3 euros més. De fet, sovint fan torns dobles o triples en sopars i festes nocturnes del MWC per acabar obtenint un miler d’euros en cinc dies.
Un altra diferència entre totes dues categories és la indumentària. Les hostesses de la GSMA han d’anar amb els cabells recollits, discretament maquillades i amb les ungles arreglades, segons els indiquen els superiors, però duen un uniforme discret i professional. Les hostesses d’imatge, en canvi, s’ajusten a les peticions de la marca, i en molts casos sembla que s’hagin preparat més per a una festa nocturna que per a un entorn laboral.
Mentre la fórmula 1 ha decidit prescindir de les seves hostesses exuberants, al MWC encara se’n troben, si bé és cert que els darrers anys han anat minvant. I si no, que ho preguntin a dues noies, de 22 i 26 anys, que en arribar dilluns a l’estand es van trobar que els esperaven dos vestits de gran escot i poca roba. “Eren molt i molt curts. Jo, que sóc més alta [1,80], no podia ni caminar, era com una samarreta”, recorda la Carla. “Cridàvem l’atenció i alguna gent venia a preguntar-nos qualsevol ximpleria només per fer una bona miradeta”, certifica la Marina, estudiant de màrqueting. Els treballadors locals de la multinacional grega, en detectar la seva incomoditat, els van indicar que l’endemà podien presentar-se amb una indumentària més apropiada, que van consensuar entre elles. Sembla, doncs, que polèmiques com la del torneig Godó han fet efecte i que aquesta conducta masclista i cosificadora va en regressió, però encara persisteix en una fira que ens vol acostar al futur.
No són les mirades, però, el pitjor que han de suportar algunes dones. En una zona d’accés restringit als visitants d’una puixant marca xinesa, hi ha gairebé una desena de dones, de diferents orígens, abillades amb tota mena de vestits regionals que causen l’admiració dels congressistes. Molts no se’n poden estar i es fan selfies amb elles al darrere, evidentment sense demanar permís.
De fet, l’admiració, per dir-ho d’alguna manera, que generen les hostesses en els congressistes fan que alguns vagin molt més enllà, o com a mínim que ho intentin. De les nou professionals contactades per realitzar aquest reportatge, sis no havien tingut “cap problema”, mentre que tres havien estat objecte de proposicions o comentaris inapropiats sobre el seu físic. Segons els seus testimonis, resulta habitual que els visitants els facilitin la seva targeta i la de l’hotel on s’estan. “Alguns, a més, també et diuen coses com «sé com ets, vols 200 euros?» El pitjor de tot és que no els pots tirar un moc, perquè estàs treballant. Són homes de negocis que viatgen i sempre fan coses d’aquestes. Nosaltres només podem somriure i fer com si res.”