“El moviment veïnal és un activisme de proximitat”

Sí, ha estat tan­cada durant un any. Fa dos anys, quan ja vèiem que l’asso­ci­ació, amb una junta molt enve­llida, estava atu­rada, vam començar a reu­nir-nos un grup d’acti­vis­tes del 15-M, d’enti­tats coo­pe­ra­ti­ves i soci­o­cul­tu­rals i de veïnes per par­lar del barri i d’una sèrie de pro­jec­tes de remo­de­lació anun­ci­ats per l’Ajun­ta­ment. En veure l’Ajun­ta­ment que l’asso­ci­ació no rut­llava van acor­dar una comissió ges­tora que en rea­li­tat era una comissió liqui­da­dora. Però ens vam mos­trar dis­po­sats a fer-nos càrrec de l’asso­ci­ació de veïns per mol­tes raons: perquè havia estat pio­nera i històrica en el movi­ment veïnal de l’Hos­pi­ta­let i perquè ho neces­sita el barri. La Flo­rida té molts pro­ble­mes.

Té pro­ble­mes greus de pobresa, d’atur estruc­tu­ral, de mar­gi­nació. Entre els veïns hi ha una sen­sació d’aban­do­na­ment, de fracàs, de veure com l’entorn es degrada. Som, a més, el barri més den­sa­ment poblat d’Europa amb Coll­blanc-Tor­rassa. Tenim més den­si­tat de població que Cal­cuta, a l’Índia, i gai­rebé la mateixa que Manila.

Pro­voca una rea­li­tat social dura, amb alguns pro­ble­mes de con­vivència i d’inse­gu­re­tat. No par­lem només de delinqüència comuna, ja que hi ha un rere­fons de pobresa i d’atur. No és un sim­ple pro­blema de delinqüència que se solu­ci­ona amb més poli­cia.

Sí, el barri es va fer als anys 50 per reu­bi­car el col·lec­tiu gitano que vivia al Somor­ros­tro. Els pisos petits i l’alta den­si­tat pro­vo­quen que es faci molta vida al car­rer. Volem rei­vin­di­car més medi­a­dors i tre­ba­lla­dors soci­als perquè els pro­ble­mes de con­vivència i inse­gu­re­tat no se solu­ci­o­nen amb més poli­cia. Volem també més comu­ni­cació dels veïns de tota la vida amb la nova immi­gració. Tenim prop del 40% d’immi­gració, deu punts més que al con­junt de l’Hos­pi­ta­let. Sobre­tot hi ha lla­ti­no­a­me­ri­cans i magri­bins.

Crec que s’hau­ria de fer tro­ba­des, tallers per exem­ple a la planta de dalt del nou mer­cat de la Flo­rida, que l’Ajun­ta­ment va dir que es des­ti­na­ria a acti­vi­tats cul­tu­rals.

Ofi­ci­al­ment no en sabem res, i hi ha molta pre­o­cu­pació entre els veïns perquè hi ha rumors que ender­ro­ca­ran tots els pisos.

Sí, però ofi­ci­al­ment no sabem res i la gent està molt pre­o­cu­pada pel que pas­sarà amb ells si no poden pagar un altre habi­tatge. Volem que qual­se­vol decisió no es pren­gui de manera uni­la­te­ral per l’Ajun­ta­ment sinó que es tin­gui en compte l’opinió dels veïns.

No volem caure en la dinàmica de les asso­ci­a­ci­ons de veïns de tota la vida de solu­ci­o­nar els pro­ble­mes de la gent. Volem ser faci­li­ta­dors, que les veïnes i veïns es reu­nei­xin, par­lin dels seus pro­ble­mes, deba­tin col·lec­ti­va­ment i ells matei­xos ho solu­ci­o­nin. Volem fomen­tar la par­ti­ci­pació i apo­de­rar la gent.

Hem vol­gut for­mar una junta trans­ver­sal. El 70% de la junta són dones. I això és molt impor­tant en un barri en què falta femi­nit­zar molts espais. Hem vol­gut reco­llir també la rea­li­tat social i cul­tu­ral del barri, per això hi ha per­so­nes del col·lec­tiu gitano, una dona magri­bina i una dona de l’Equa­dor.

Jo mai havia par­ti­ci­pat en el movi­ment veïnal però crec que és un espai amb mol­tes poten­ci­a­li­tats. És un acti­visme de pro­xi­mi­tat, de barri, i en aquest sen­tit hi ha molta feina per fer. És cert que és un acti­visme molt enve­llit, amb una estruc­tura clàssica de les llui­tes dels anys 60 i 70, que volem rei­vin­di­car perquè van ser unes grans llui­tes, però el movi­ment s’ha de reno­var. Hi ha un movi­ment de reno­vació a la Flo­rida però també a Santa Eulàlia.

Dife­rents acti­vi­tats. Estem tre­ba­llant en una pro­blemàtica perquè ha mar­xat la llum pràcti­ca­ment cada nit durant uns dies quan ha fet més fred perquè hi ha una ins­tal·lació que no suporta l’aug­ment d’ener­gia. Ja s’ha avi­sat l’Ajun­ta­ment i Endesa, però és una ins­tal·lació molt precària, es tracta d’una ins­tal·lació que s’ha de soter­rar.