Societat

dies de vi i roses

Premis gastronòmics a la dedicació

Joel Castanyé, Isidre Gironès, Isabelle Brunet i l’empresa Pordamsa, els guardonats del 2018
“Woody Allen em truca perquè sopem a París i jo li dic que, si paga ell, endavant!”, diu Gironès

Després de 60 anys dedi­cat a la res­tau­ració i 48 sent l’ànima de Ca l’Isi­dre, Isi­dre Gironès va rebre dijous el Premi Naci­o­nal de Gas­tro­no­mia i va asse­gu­rar que la cuina “és un acte d’amor i gene­ro­si­tat” i un ofici “que dona mol­tes satis­fac­ci­ons, però que, si no t’agrada, és millor dei­xar-lo”. El sec­tor es va reu­nir a la Llotja de Mar de Bar­ce­lona en un sopar per a 320 per­so­nes cui­nat per Nandu Jubany –en què la lle­bre a la royale va subs­ti­tuir el peix, que no va arri­bar pel tem­po­ral– per entre­gar uns guar­dons que, segons el pre­si­dent de l’Acadèmia Cata­lana de Gas­tro­no­mia i Nutrició, Car­les Vilar­rubí, “es donen a per­so­nes que encar­nen els valors posi­tius que volem tras­lla­dar a les noves gene­ra­ci­ons”. Pre­ci­sa­ment a això es refe­ria Carme Rus­ca­lleda (Premi Naci­o­nal 2017) quan des­cri­via els valors de Gironès: “És aque­lla font de tra­dició i res­pecte pel pro­ducte de la qual han de beure tots els joves.”

L’home­nat­jat encai­xava les nom­bro­ses feli­ci­ta­ci­ons amb la humi­li­tat i la tran­quil·litat de qui acu­mula mol­tes hores de ser­vei a l’esquena. Va començar a l’Oro­tava, va seguir en un bar de men­jar ràpid freqüentat per artis­tes i el 1970 va con­ver­tir una lle­te­ria que ple­gava en el reco­ne­gut Ca l’Isi­dre, el res­tau­rant de tra­dició cata­lana on Woody Allen es troba com a casa. “Tenim molta amis­tat. Fins i tot em truca i em demana que bus­qui res­tau­rant per pas­sar el Nadal junts a París, i jo li dic: «Si pagues tu, enda­vant!»”, explica rient aquest home afa­ble, nas­cut el 1940, que el 2016 va cedir el con­trol del negoci a la seva filla Núria: “Fa més de 20 anys que hi tre­ba­lla. A vega­des em crida perquè ve algú que em vol salu­dar i hi vaig una estona”, comenta.

Són aquests cli­ents anònims els que recorda quan li pre­gun­tes sobre moments espe­ci­als: “Vaig plo­rar quan una cli­enta de fora de Cata­lu­nya va venir al res­tau­rant amb els seus fills abans de pre­sen­tar en el Cer­cle d’Eco­no­mia l’últim lli­bre del seu marit, que aca­bava de morir, i em va dir que havia estat un sopar tan bo i tan emo­tiu que em dedi­ca­rien el pri­mer exem­plar de l’obra.” De famo­sos, però, no n’han fal­tat. “Recordo Can­dice Ber­gen i Cat­he­rine Deneuve, a qui tot el res­tau­rant va aplau­dir dem­peus quan mar­xava. Ella es va girar i va dir: «Merci, merci, merci!»”

Isi­dre Gironès, que va dir que, “en un país nor­mal”, hau­ria de començar a par­lar adreçant-se “al Molt Hono­ra­ble Senyor Pre­si­dent de Cata­lu­nya”, va agrair a la seva dona el suport incon­di­ci­o­nal. No se sepa­rava d’ell el seu net Joan, que ja té clar que vol tre­ba­llar a Ca l’Isi­dre. Això mateix, seguir les pas­ses de la família per vocació, és el que va fer Joel Cas­tanyé, Premi Reve­lació 2018.

El cui­ner, de 41 anys, es va criar entre els fogons del Res­quitx (Molle­russa) i es va impli­car en el pro­jecte fami­liar de crear La Bos­cana (Bellvís, Pla d’Urgell), un preciós res­tau­rant en una finca de 60.000 metres qua­drats molt rela­ci­o­nat amb el pai­satge, on el 2014 va obrir un espai amb vuit tau­les gas­tronòmiques que el 2016 el va coro­nar amb la pri­mera estre­lla Mic­he­lin i que fun­ci­ona d’allò més bé. “Sento que els meus ger­mans han pagat mol­tes fac­tu­res i que jo estic posant la cirera del pastís”, deia a punt de plo­rar en rebre el guardó de mans d’Àngel Ros. “En Joel fa una cuina de ter­ri­tori espec­ta­cu­lar, amb uns mari­dat­ges excel·lents”, asse­gu­rava l’empre­sari vinícola Paco de la Rosa Torelló. Cas­tanyé també és pio­ner en l’expe­ri­men­tació amb l’alta gas­tro­no­mia i la tec­no­lo­gia 3D: ”Ara estem fent un plat de xoco­lata en forma d’espi­ral.”

Quan falta menys d’una set­mana per al 8 de març, Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona, una de molt per­fec­ci­o­nista i experta en vins d’arreu del món, Isa­be­lle Bru­net, de Monvínic, es va endur el guardó a la millor cap de sala. I, per la seva banda, l’empresa de por­ce­llana Por­damsa, de Sant Cli­ment de Peralta (Empordà), el Premi Espe­cial de l’Acadèmia. En 40 anys d’història, han evo­lu­ci­o­nat de tal manera que les seves vai­xe­lles d’alta qua­li­tat són a les cui­nes dels grans xefs com ara Roca i Bera­sa­te­gui.

Aquests pre­mis tenen en comú evo­lució, dedi­cació i constància, valors que, en el sec­tor de la moda d’alta gamma, repre­senta Marta Rota, amb Tot-hom, i les seves filles, Ale­jan­dra i Andrea, que venen les seves cre­a­ci­ons en una jove botiga mul­ti­marca, Tot-hom&Co. Dilluns van des­fi­lar al reno­vat hotel Sofia amb les seves pro­pos­tes per a la pri­ma­vera del 2018.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia