ROBERT VIDAL
TREBALLADOR DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DURANT MÉS DE TRES DÈCADES I JUBILAT AL GENER
“Vaig rebentar un cotxe voltant per les urbanitzacions i controlant obres”
Tècnic en grau mitjà i responsable d’Obres i Serveis, acaba de deixar la plaça de funcionari que ocupava des de 1985. Diu que s’ha adaptat bé al fet de no haver d’anar cada dia a la feina
Robert Vidal i Palau (Perpinyà, 1953) va deixar de ser treballador de l’Ajuntament de Caldes el 31 de gener. Vidal, que va treure’s una diplomatura en tècnic d’obres a França, té formació en disseny arquitectònic a l’Escola Massana. Va treballar com a funcionari des de 1985. Ja hi havia col·laborat com a autònom i, des de 1982, en prestació de serveis. Li van fer un “emotiu homenatge”, amb la complicitat de la seva dona i l’alcalde, Salvador Balliu. Els seus fills van ser presents a l’acte del dia 31.
Com li va arribar la proposta d’entrar a l’Ajuntament?
Era l’any 1981, una època una mica fotuda. Va ser quan Joan Escribà [l’arquitecte municipal] em va proposar de fer una prova com a autònom.
I l’any 1982 ja hi era?
Hi era com a prestació de serveis, fins a 1985. Feia les tasques de controlar la disciplina urbanística. Hi col·laborava un cop o dos a la setmana.
Quan es va acabar?
Jo veia que no tenia garantida la feina, i a començaments de 1985 ho vaig plantejar al que llavors era l’alcalde [Lluís Comalada]. I ells van convocar una plaça de tècnic de grau mitjà.
Amb alguna funció concreta?
Sí, era en disciplina urbanística.
S’hi va presentar?
Hi va haver unes oposicions que, justament el dia del meu comiat, em van lliurar una còpia de l’examen. I després vaig entrar com a funcionari a l’Ajuntament, el 1985. Érem sis treballadors, i a la brigada hi havia un paleta i un manobre.
Allò era anar amb una sabata i una espardenya?
Sí, senyor. Allò era ben bé... Recordo el meu cotxe, un R12, el vaig rebentar voltant les urbanitzacions per controlar les obres.
Entenc que mirava que hi hagués llicència?
Sí, perquè hi havia cases de manera descontrolada, i hi havia aquell boom d’incivisme constructiu, sobretot en urbanitzacions, tot i que al poble també et volien colar un gol.
Era dur? Li deien de tot?
L’alcalde Comalada, el dia del comiat, ho va recordar. Jo vaig poder mantenir sempre el punt de no arribar a situacions de revolta. I sí, em vaig haver de sentir de tot. Anava a pit descobert, perquè feia fotos, encara eren Polaroid. I havia d’obrir expedient, i una de les dues meves companyes, ja jubilades, feia el seguiment administratiu.
I algun expedient acabava en sanció. Es cobraven?
Algunes es cobraven, però crec que va permetre que la gent, més que l’Ajuntament a recaptar diners, es disciplinés i veiés quin era el camí a seguir. Tot i que havien comprat una parcel·la en situació precària, havien de seguir un tràmit, tot i que els venedors els havien enganyat, no tenien les condicions mínimes d’aleshores.
Com ha crescut la corporació?
Quan es va iniciar això, al cap de poc, l’Ajuntament ja va veure que calia millorar els recursos administratius, tant per fer el seguiment d’obres com per fer la recaptació i el tema cadastral.
Quines feines ha fet?
Després, se’m va destinar més a temes de col·laboració, amb l’arquitecte municipal, com ara obres petites que es feien al poble, i de manteniment. [...] Vaig anar deixant de banda la disciplina urbanística i ja vaig entrar a mantenir els serveis d’un poble i col·laborar més en les renovacions, ampliacions i construccions d’infraestructures. [...] Com que jo trobava a faltar una mica de creació, algun alcalde em donava la possibilitat de fer i plantejar algun petit parc o monument vinculat al poble.
Ha tractat amb els alcaldes?
Sí, amb tots. Abans, com a col·laborador vaig tenir el senyor Sàbat [abans de 1979] i també Lluís Comalada, Miquel Casas, Marcel Vila, Joan Colomer i Salvador Balliu. Gairebé cada dia hi he tractat. M’he deixat una cosa, i anava en paral·lel, com ara organitzar actes públics i festetes, i també vaig col·laborar en la construcció d’equipaments municipals.
De què es va jubilar?
Tècnic d’obres i serveis. Érem set, de tècnics, i a la brigada, entre plantilla i la gent que feia treballs en benefici de la comunitat i d’altres, teníem una mitjana d’una dotzena de persones. Jo tractava amb els industrials del poble, quatre empreses de lampisteria, tres o quatre de construcció.
Ho porta bé, no treballar?
Bé, ho porto bé. Però penses que allò podries haver-ho fet més bé.
Què ha après?
Avui en dia, jo no podria treballar-hi, perquè no tinc la formació adequada. Els requeriments són molt amplis, els tràmits són molt complexos. Però vull agrair que sempre que els he necessitat, he pogut comptar amb els meus companys de feina.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.