“La gent surt com a portant per fe, per devoció a una imatge”

Va començar al barri de Vista Alegre de Castelldefels a partir d’un grup de gent, immigrada d’Andalusia, que va decidir intentar muntar una germandat. Van començar amb un viacrucis. El 1985 es va fundar la germandat amb l’església que hi havia abans a Vista Alegre. Ara estem ubicats a l’actual església, fa 25 anys.

Un any, van començar amb un pas de fusta molt senzill construït per la mateixa germandat, molt rudimentari. L’any 2000 els passos es van canviar. Cada any es canvien petits detalls, algun brodat al mantell de la Verge, o als faldons dels passos. Aquest any, com que estrenem el pas de Crist, hem hagut de modificar l’estructura del tron. S’ha alleugerit el pes, amb una estructura d’alumini i detalls reforçats de ferro i doble pedestal perquè la creu és més alta, de 4 metres. Abans el Crist sortia verticalment i els portants ho feien de genolls perquè no cabien per la porta de l’església, i ara el Crist no sortirà vertical sinó inclinat cap al darrere. Té un trinquet a dins i una politja que permetran aixecar la creu fins a posar-la vertical.

Abans els passos es treien per fora, a l’espatlla, a l’estil de Màlaga. Ara anem a l’estil sevillà, amb els portants per dins. Quan va començar carregàvem per fora. Era molt maco, atreia molta gent, sobraven portants. Tant de bo això passés ara.

Era una altra època, anàvem escortats per la Guàrdia Civil i si no per l’escorta de la policia local vestida de gala. Ara això no passa, els passos són diferents. Un cop la gent es fica per sota comencen a faltar portants.

Aquí es quan veus que a la gent li agrada ser vista, la fotografia. Aquí es demostra quan un és portant o no. L a gent surt per fe, per devoció, uns a una imatge i d’altres a una altra imatge.

No sé si perquè la gent no té fe o perquè no vol carregar, i mira que intentem que la gent ho provi. Fins ara, tothom que ho ha provat s’ha quedat. Jo els explico la meva anècdota.

Jo era d’un altre món, amb la meva música rock i heavy. El 1998 jo estava amb la meva dona en la Setmana Santa de Castelldefels, veient el meu sogre i el meu cunyat, que són portants, i quan va passar el Crist davant meu em va venir un calfred i no sé per què. El 2000, quan ja vivíem a Castelldefels, vaig provar de portant. No m’agradava i ja són 18 anys. 13 de vicepresident, set de responsable de l’agrupació musical i, des de fa quatre anys, germà major, l’equivalent a president.

Sortim diversos dies i traiem vuit imatges. Vam començar el diumenge de Rams al matí amb la Borriqueta i a la tarda, el Crist captiu, que el treuen les dones portants. El dimarts sant al vespre vam fer un viacrucis vivent, pels carrers de Vista Alegre, representat per 35 persones, que escenifiquem les 14 estacions. Jo feia de Jesús, em vaig deixar barba i vaig fer dieta per perdre set quilos.

Si ho fem, ho fem bé. L’any passat vam estrenar en el viacrucis una centúria de deu romans. Demà, dijous, es treuen el Natzarè i la Verge de les Llàgrimes, que la treuen només les dones portants. El divendres sant surt el Cristo de la Paz. Dissabte és la processó de l’Enterrament i el diumenge de Resurrecció hi ha una cercavila. Les de dijous i divendres són les més dures. La de dijous és pels carrers costeruts de Vista Alegre i les dues duren quatre hores. Són passos que pesen 600 o 700 quilos.

Primer cal tenir fe, però s’intenta que sigui gent que tingui alguna força física. La dona carrega a les dues espatlles, però elles volen provar carregant sobre les cervicals. No s’ha descartat fer el pas del Cristo de la Paz mixt, homes i dones, es va provar un any i cap problema.

Antigament no, ara sí. Es fan molts congressos de dones portants, el 2014 se’n va fer un a Castelldefels. La conclusió dels congressos és que les dones importen a la vida confrare. En la Setmana Santa nostra la dona aporta molt, gràcies a ella el Captiu pot sortir.

La convivència i la unió que tenim en la germandat.