Medi ambient

El Papiol s'oposa al fet que una pedrera de Collserola s'ompli amb residus urbans

Una sentència del Tribunal Suprem permet el rebliment amb bales provinents dels ecoparcs

Des de fa 10 anys, l'Ajun­ta­ment del Papiol bata­lla per evi­tar l'abo­ca­ment de resi­dus urbans trac­tats als eco­parcs. «No tenim la garan­tia que les bales pro­vi­nents dels eco­parcs siguin de mate­rial del tot inert, i que, amb el temps no aca­bin con­ta­mi­nant l'aqüífer que hi ha sota la pedrera, ja que, després d'anys d'explo­si­ons per extreure gra­nit, el sòl és molt per­me­a­ble», asse­nyala l'alcalde, Albert Vilà (Junts pel Papiol-AM), que advoca per res­tau­rar la pedrera amb mate­ri­als inerts com ara terra i runa. Un cop esgo­tada la via judi­cial, tot i que la sentència no serà ferma fins a finals de mes, el con­sis­tori inten­tarà que Medi Ambi­ent i Habi­tatge no ator­gui les llicències d'acti­vi­tat perquè el titu­lar de la pedrera pugui ini­ciar el rebli­ment de la pedrera. Des de l'Agència Cata­lana de Resi­dus no s'hi pro­nun­cien, perquè la sentència encara no és ferma i perquè el pro­mo­tor del recurs encara no ha dema­nat l'exe­cució de la sentència. «Aquesta dóna uns drets a un titu­lar. Si els exer­ceix, l'admi­nis­tració ana­lit­zarà la petició i mirarà què ha de fer». És a dir, fins que el pro­pi­e­tari no demani permís per col·locar les bales pro­vi­nents dels dife­rents eco­parcs, a Medi Ambi­ent i Habi­tatge no s'estu­diarà la petició que fa l'Ajun­ta­ment del Papiol.

El con­sis­tori del Papiol, muni­cipi on es troba el 20% de la superfície de la pedrera –la resta és al terme de Sant Cugat del Vallès–, va denun­ciar la reso­lució del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques que modi­fi­cava les nor­mes d'orde­nació i pro­tecció del medi de Coll­se­rola i esta­blia que la pedrera Berta es podia res­tau­rar «amb mate­ri­als inerts o bé esta­bi­lit­zats per mitjà d'un trac­ta­ment previ que garan­teixi una pro­porció de bio­de­gra­da­bles infe­rior al 15%». L'Ajun­ta­ment ho va denun­ciar, ja que ente­nia que s'obria la porta a l'abo­ca­ment de bales de resi­dus no inerts i, per tant, nocius per al medi, i el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) li va donar la raó. La sentència adme­tia la volun­tat de res­tau­rar la pedrera, però asse­nya­lava que al cos­tat d'aquest objec­tiu «està el d'emplaçar un dipòsit con­tro­lat de resi­dus muni­ci­pals». El tri­bu­nal, doncs, ente­nia que la pedrera estava des­ti­nada a esde­ve­nir un abo­ca­dor dels resi­dus metro­po­li­tans pro­vi­nents dels eco­parcs.

Perill de con­ta­mi­nació de l'aqüífer

La com­pa­nyia mer­can­til Jaume Fran­quesa va recórrer con­tra aquesta sentència, expo­sant que la reso­lució de la Gene­ra­li­tat no tenia com a objec­tiu la ins­tal·lació d'un abo­ca­dor de resi­dus, «sinó única­ment ampliar les pos­si­bi­li­tats de res­tau­ració» de la pedrera. El Tri­bu­nal Suprem ha entès que la modi­fi­cació urbanística no per­se­guia la ins­tal·lació d'un abo­ca­dor al parc de Coll­se­rola, sinó que sim­ple­ment s'estan ampli­ant «amb certs mate­ri­als no inerts, i ini­ci­al­ment no pre­vis­tos en el pla de res­tau­ració», el rebli­ment de la pedrera.

A l'últim ple, tots els grups polítics del Papiol van coin­ci­dir a asse­gu­rar que hi ha un perill de con­ta­mi­nació de l'aqüífer, que «la pedrera forma part del futur Parc Natu­ral de Coll­se­rola i seria un con­tra­sen­tit que no es pro­tegís ade­qua­da­ment», i que el Suprem «es per­met cor­re­gir d'una manera ben frívola una sentència del TSJC».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.