“El Berguedà té molt potencial turístic si se sabés explotar”

Tenim un recurs turístic, el santuari de Queralt, que destaca per les seves vistes, i vull potenciar-lo encara més. Crec que encara que es pensi que les vistes sempre són les mateixes, a cadascú li surt una fotografia diferent. I amb la trobada d’instagramers veurem com reacciona la gent. El santuari és per a mi l’atractiu més xulo de la comarca i hi ha molta gent que no hi ha estat.

Sí, meva, després de consultar-ho amb els caps de l’hotel Berga Park, ja que també porten el restaurant del santuari, i vam pensar a fer una cosa en què tots hi sortíssim guanyant. Jo ho faig de manera gratuïta i desinteressadament perquè a mi m’agrada el Berguedà i vull potenciar-lo. A la comarca se n’havia fet una a través de la Diputació de Barcelona i la marca Barcelona és molt més. I ho faig un diumenge, que és el meu dia festiu.

Tinc interessats, i hem començat a fer-ne difusió a diferents mitjans. No l’he enfocat cap als berguedans sinó cap als seguidors que tinc a Instagram de diferents llocs. S’hi ha interessat gent de Barcelona, però esperarem fins al 25 d’abril, que s’acaba el període d’inscripcions, ja que he hagut d’avançar la trobada al dia 6 de maig. El programa inclou trobar-nos a les nou del matí, fer un esmorzar de piscolabis, fer la visita a l’església, i he d’acabar de parlar amb el mossèn perquè ens faci una visita, i també poder entrar a la cova de la troballa perquè la vista i la perspectiva, al capdamunt, canvia molt. Després farem una volta pel camí de ronda i vull acabar amb un dinar opcional amb aperitius de la zona i una paella de muntanya. Una trentena de persones seria l’ideal.

Va sorgir perquè tenia moltes fotografies del Berguedà, però tampoc de tots els racons, i les volia ensenyar. Molta gent es pensa que és una comarca de pas, però té molt potencial turístic si se sabés explotar. Sempre dic que el Berguedà s’ha despertat tard o no s’ha sabut encarar cap al turisme. La meva parella és desenvolupador web i informàtic, i també m’ho va proposar. Em va aconsellar un disseny i m’ho vaig anar fent sola. Una amiga també em va dir que era una bona idea, i més tenint en compte que soc d’aquí. La primera entrada va ser a l’octubre del 2015 i, és clar, va ser sobre el santuari de Queralt. A partir de llavors em va agradar i he anat penjant diferents llocs, tot i que no m’he acabat la comarca.

Sí, als premis Cultura del Berguedà, però allà hi havia molt nivell i jo ja estic satisfeta de sortir només a la llista com a candidata. També em fan molta difusió del blog des de la marca Barcelona és molt més i els de l’Oficina de Turisme Comarcal i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Vaig sortir a l’Espai Terra, de TV3, i em van fer una entrevista durant la Festa del Bolet de l’octubre del 2016 per la Xarxa TV. No m’ho esperava, i va tenint ressò. Des de l’Agència Catalana de Turisme em van potenciar molt l’entrada sobre la ruta del tramvia de sang.

Va començar cap als vint anys en començar a tenir el primers mòbils tàctils. Després, amb les càmeres digitals compactes vaig veure que era addictiu i ja vaig passar a les càmeres Reflex.

Hi he notat canvis. Vaig entrar a l’hotel el 2012, en plena crisi, i des del 2016 es va omplint més. Però el turisme al Berguedà li costa...

Abans no ho promovien prou bé, i des que es va crear l’Agència de Desenvolupament i l’oficina comarcal es gestiona molt bé. Es potencia molt el Camí dels Bons Homes, que comença des del santuari de Queralt fins al castell de Montsegur, a l’Arieja. Però el turisme costa i, com dic, Berga és la raó de la misèria perquè volem gent, i quan la tenim no hi ha botigues obertes ni establiments de restauració. La gent pregunta on pot anar a sopar dimecres al vespre, i tens problemes. Per això vaig demanar a l’Oficina de Turisme, que ho tenen en projecte, a veure si tenien els horaris de cada establiment per poder guiar la gent. També hi ha gent que vol visitar coses només de Berga i et pregunta pel nucli antic. I aquí tenim un altre problema, ja que seria bonic de visitar si s’arreglés, perquè els carrers i alguns edificis estan completament abandonats. Hi ha la ruta Un Tomb per Berga, però no n’hi ha prou. El turisme costa, a Berga, però la comarca en general es va despertant.