“Volem crear referents femenins propers al territori”

Volem posar en relleu la biografies de dones targarines, perquè siguin un referent per a altres dones i per omplir un buit documental que se’ns ha fet encara més evident a mesura que hem anat avançant en la recerca. Quan vam començar va ser molt difícil trobar biografies i vam haver d’ iniciar una recerca, acotada al segle XX per una qüestió de recursos. Fins als anys 80, les revistes locals –Nova Tàrrega i Crònica Targarina– no comencen a anomenar a alguna dona. I no és fins a la dècada següent que apareixen dones en articles extensos. Ara bé, de biografia targarina no n’existia cap. Actualment ja en tenim 7 de finalitzades, 26 d’inacabades i 16 dones que sabem que han tingut alguna rellevància, però de les quals sols en tenim el nom. Per tant, encara ens queda un llarg camí de recerca, i a mesura que el recorrem ens van sortint més noms.

La va iniciar l’historiador Jordi Creus i en funció dels recursos que aconseguim, anem fent-la. Ara estem fent entrevistes de televisió, sense editar, perquè la nostra voluntat és no sols fer la recerca, sinó difondre-la en diferents formats. L’any passat vam presentar un documental que inclou cinc biografies.

Sí, va iniciar-se l’any passat, editada per l’Ajuntament. La col·lecció va reunir gent que pogués estar interessada a adaptar a la literatura infantil les històries biogràfiques i també a il·lustradors, professionals o no. Es troben a la botiga del museu i a les llibreries targarines i estan pensats per a nens de 5 a 8 anys. També inclou un minidiccionari amb paraules, com ara dictadura, que són noves per a la canalla tan petita. És un projecte al qual la gent se suma, ha estat ben acollit.

Per tot arreu, però estan com amagades. Almenys les que han tingut una biografia prou rellevant per explicar-la. En el cas de les dones de principis del segle XX, ens trobem que és el pare o el marit el qui els dona permís per fer alguna cosa que no s’esperava d’elles. Per sortir dels marges on se suposa que has de ser com a dona.

Alba Güell, la filla del mestre Güell, que no la coneixia ningú i té una biografia molt interessant. Coneix el Pompeu Fabra i l’Andreu Nin, que era amic íntim del seu marit, un dels fundadors de l’Editorial Proa. Promouen l’Escola Catalana i cedeixen la seva biblioteca als obrers i obreres de Badalona. L’Alba va tenir 6 fills i això fa que s’aparti del panorama intel·lectual. Un altre exemple és la Maria Bernades: somia que porta un nen a batejar i decideix ser llevadora. A Viladecans, on va desenvolupar aquesta feina, un dels CAP porta el seu nom. Allà va ajudar a néixer tres generacions i es va jubilar als 69 anys. Per contra, a Tàrrega tothom coneix Cal Lliberato, però ningú sap que d’allí surt la Maria Bernades. A l’exposició també hi apareix l’actriu i periodista Pilarín Minguell i Pont, a qui tothom coneix com la dona de i quan investigues la biografia és igual o més interessant que la del marit.

Els plafons dedicats a cadascuna d’aquestes set dones estan acompanyats d’objectes personals, cedits per les famílies. També hem volgut acostar la vida d’aquestes dones a la canalla. Així, hi ha un espai infantil. També hem creat un joc, vinculat a xarxes socials, anomenat Dones targarines a l’aplicació Kahoot. És una altra manera de difondre les biografies.

Encara s’ha de fer justícia a moltes altres dones. Un dels objectius és que les nenes tinguin uns referents positius: jo no em puc imaginar ser alcaldessa de Tàrrega si sols hi he vist homes. Està estudiada de sobres l’existència d’impediments mentals si prèviament no han existit pioners que han obert camins. En paral·lel, volem que aquests referents femenins siguin propers al territori.

Crec que hi són, però també t’han d’ensenyar a mirar. Sovint es jutja amb molta més severitat les dones que ostenten poders que els homes. Tots hem estat socialitzats en un entorn patriarcal, que valora bàsicament l’home i marca clarament els rols. Els judicis de valor basats en estereotips surten de forma automàtica, a partir del que esperem dels altres.