“Som rics en el patrimoni que explica l’origen de la vida”

Són territoris de gran rellevància geològica, reconeguda a escala internacional, i que a la vegada inclouen un gran patrimoni natural, històric i cultural. En el nostre cas, es complementa amb el patrimoni paleontològic, la mineria o el cel fosc de la vall d’Àger. Tot això representa un embolcall del contingut geològic. Cal destacar que els geoparcs no són cap figura legal de protecció del territori, com vindria a ser un parc natural. És a dir, que l’obtenció del certificat per la Unesco no restringeix cap activitat econòmica, com ara l’agricultura o el turisme.

El que hem de tenir clar és el sentiment de pertinença com a habitants de la zona i sentir-nos orgullosos d’estar en un mapa mundial de la geologia. No hi ha cap mena de dubte que el geoparc reforça la qualitat i distribució dels productes turístics, i ens ha de portar més visitants. Ja érem coneguts com a zona geològica destacada per les diferents universitats mundials, però ara en tenim la certificació que ho avala i que ens donarà a conèixer a àmbit popular.

El més important és tenir una riquesa natural que permet explicar els orígens del territori. Aquí trobem l’explicació, física, de com s’han format les serralades, els Pirineus i els fòssils dels darrers dinosaures europeus, que ens ajuden a veure com va evolucionar la vida al planeta. A més, som rics en patrimoni arquitectònic i arqueològic i cultural.

Enguany, la Unesco ha nomenat 13 geoparcs. A Europa, sols tres són nous: el nostre, un a Bèlgica i un altre a França. Ara comença la feina de veritat. La candidatura inclou un pla d’acció, que ens compromet per als propers quatre anys, quan la Unesco revisarà la feina feta i determinarà si podem continuar tenint la certificació. Enguany, per exemple, han donat de baixa el Maestrat perquè no complia les expectatives plantejades. Dependrà molt d’aconseguir un finançament que ens permeti desenvolupar el pla el millor possible.

El primer és la senyalització dels espais relacionats amb el geoparc. Com ara els museus d’Isona, Coll de Nargó, l’espai de Vilanova de Meià, etc. També cal mantenir la senyalització i fer-ne mapes. És a dir, fer visible el patrimoni en l’espai de la certificació, que abasta 2.050 quilòmetres quadrats, en 19 municipis de quatre comarques. Som conscients que és difícil de gestionar, però hem de ser capaços de fer-ho tenint com a eix el pla. Hi ha accions molt concretes que són necessàries. Per posar un exemple, la millora de l’accés a les anomenades “petjades del diable” a Santa Engràcia. Actualment, la via està plena de grans clots. Ja no dic fer una carretera nova, però sí reparar-la.

Ara estem al voltant dels 150.000 euros per a tot el projecte, finançats pels 19 municipis a través d’una quota anual en funció de la població, la Diputació de Lleida i la conselleria de Territori. L’Idapa finança accions puntuals. És un pressupost per a un projecte, però a partir d’avui hem de començar a gestionar i trobar-nos amb altres interlocutors. Com a mínim s’ha de duplicar la inversió per fer realitat el pla i assegurar la continuïtat de la certificació.

A Tremp, ja hi ha la seu científica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i hi ha dos projectes en marxa. Al passeig Pompeu Fabra, d’accés a l’institut, es faria un nou enrajolat sobre les edats geològiques de la Terra. Al costat de l’institut hi ha un solar, que l’Ajuntament de Tremp ja hem cedit i s’està acabant un projecte, que executa i finança l’Incasol, per construir un museu on s’exposaran els diferents sòls del Pirineu. Són dos projectes ambiciosos, però en sortiran més: volem interrelacionar-nos amb l’altre geoparc català, el de la Catalunya Central, i amb el de Sobrarb, a Osca.

Hi hem treballat des del 2014. Tots els particulars estan il·lusionats. La candidatura va visitar un altre geoparc basc i el de Sobrarb per aprendre i vam veure negocis d’esport d’aventura, transport, restauració. El resum és que hi ha un abans i un després en dinamisme econòmic. Esperem que vinguin més turistes, gent amb formació. El sector privat ha d’involucrar-se en el geoparc per donar-hi resposta.