La Generalitat designa set pobles de l'Alt Empordà per acollir 200 MW eòlics
Només Agullana, Cantallops, Masarac, Sant Climent, la Jonquera, Espolla i Capmany podran tenir parcs
El nou mapa eòlic de Catalunya ja té el vistiplau dels departaments de Medi Ambient i Cultura de la Generalitat, i la garantia de Red Elèctrica que tots els parcs que s'hi construeixin podran connectar-se a la xarxa al 2015 com a màxim. De fet, els criteris per definir les zones s'han basat en la força del vent, no ocupar espais protegits o, on representin un alt impacte paisatgístic, protegir el patrimoni cultural i tenir suficient capacitat d'evacuació a la xarxa elèctrica. L'Alt Empordà és l'àrea que tindrà una major capacitat de producció, de 200 MW, una xifra que equival a una cinquena part d'un reactor d'una central nuclear com la d'Ascó. Pel que fa als municipis que han entrat en les zones, podran oposar-se a acollir el parc, però les previsions del govern són de fer els mínims retocs possibles a les àrees que es van fer públiques ahir. D'aquesta manera, es vol posar ordre i concert a la construcció i tramitació de projectes, que en molts casos s'allargava fins a deu anys.
S'ha de tenir en compte que la definició de les zones ni els objectius de generació d'energia no inclouen els parcs eòlics que ja han estat construïts o bé que estan aprovats. A més, fora d'aquests vuit àmbits no es podrà construir cap parc de més de 5 aerogeneradors o 10 MW de potència. Això deixa fora del nou procediment de tramitació els miniparcs eòlics, que es poden tramitar arreu i com fins ara. D'aquesta manera, continua sent possible el projecte que Gamesa ha presentat als alcaldes de l'Alt Empordà per fer petits parcs de dos molins en 32 municipis, i que ha generat polèmica.
L'objectiu és arribar als 3.500 MW al país el 2015
L'objectiu del govern és arribar als 3.500 MW de potència instal·lada en parcs eòlics el 2015 a tota Catalunya. Actualment, en servei hi ha 653 MW, 267 en construcció, 973 autoritzats i 534 en tramitació. Les ZDP suposaran un impuls de 834 MW més, i també s'hi hauran d'afegir els 300 MW que es preveuen en petites instal·lacions eòliques. D'aquesta manera, es vol recuperar una posició de referència en un sector on Catalunya –i les comarques gironines, concretament– havien sigut pioneres. El decret del 22 de desembre del 2009 també establia com s'adjudicaran els nous parcs eòlics que sortiran a concurs, i en què un jurat en decidirà l'empresa guanyadora. Entre el jurat s'hi ha garantit la presència de dos membres del consell comarcal afectat, de manera que en la decisió hi pesin tant criteris tècnics com els beneficis territorials de les ofertes. Els tràmits administratius per a aquests projectes es reduiran i duraran només 18 mesos, i el primer concurs es podria convocar ja durant la primera quinzena d'abril.
L'informe, en suspens
L'aprovació de les Zones de Desenvolupament Prioritari deixa en suspens l'informe que havien encarregat el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, el CILMA i l'Ajuntament de Figueres per determinar les zones d'implantació de parcs eòlics a la comarca. L'informe, elaborat per l'Institut Cerdà, concloïa que l'emplaçament ideal era col·locar els molins en 12 municipis al llarg del corredor d'infraestructures que formen l'autopista, l'N-II i el TAV, ja que així es minimitzava l'impacte paisatgístic. Els alcaldes hauran de votar ara el document.
