“L’Hospitalet va perdre la platja quan es va voler fer un port franc”

Sí, es diu de Llobregat per alguna cosa. Com que és de les poblacions més properes a Barcelona, l’extensió d’aquesta se l’ha empassat. Fa 20 o 30 anys, per una qüestió política, va interessar que passés al Barcelonès, però les seves arrels històriques, socials i geogràfiques són del Baix Llobregat.

Sí, el riu Llobregat, que és l’element que uneix i vertebra la comarca i el que dona sentit a la part del nord, que seria el Montserratí, i a la part baixa. Tindríem quatre grans unitats definides per l’existència del riu i per la proximitat de Barcelona, amb un tarannà més industrial, més agrícola...

M’ha cridat l’atenció que hi ha molt de romànic, hi ha una gran quantitat d’ermites i petites esglésies repartides per tot arreu. A Sant Climent tenen una església, a l’Hospitalet tenen l’ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana...

En un primer moment podia ser romànica, però el que veiem ara és del segle XVIII. En estar al delta, a cada avinguda anava pujant el nivell dels sediments i havien de refer-la apujant-la, de manera que el nivell original està cinc metres per sota.

L’Hospitalet va tenir platja fins als anys 20 del segle passat. Va perdre la platja en el moment en què es va decidir fer un port franc. Des de la Gran Via fins a la platja es va vendre per quatre xavos, amb una expropiació forçosa. Era una superfície de més de 2.000 hectàrees que era or pur per a l’agricultura, però hi havia la intenció de convertir-ho en un port franc i al final ni es va permetre fer el port franc ni continuar amb l’agricultura, de manera que es va convertir en el que és ara, un polígon industrial.

La Talaia de l’Hospitalet era una torre de defensa que estava al costat d’un mas. Quan es va voler obrir un carrer es va tirar a terra el mas i la torre de defensa es va transportar on és ara, a 300 metres del lloc original. A dalt hi havia unes arcades que van desaparèixer en el trasllat. Algú dels que va desmuntar la torre es va emportar les arcades a casa seva. Corre la llegenda que les arcades són les que estan al palau de Maricel a Sitges, però a les fotos es veu que no són les mateixes.

Sí, tenim el castell del Papiol, amb un museu militar que aguanta molt bé, i el castell de Castelldefels, un dels més coneguts, però de restes n’hi ha moltes. No n’hi ha més perquè el 1714 Felip V cada cop que conqueria un castell el tirava a terra, de manera que queden molts vestigis a tot arreu.

Sí, hi ha molta muntanya mitjana que va esdevenir un lloc perfecte perquè s’hi amaguessin els bandolers. A les coves del Salnitre hi ha unes quantes llegendes. N’hi ha una que diu que va haver-hi un pastor que va dir que convidava el diable a dinar i se li va aparèixer el dimoni i va sortir corrent i va arribar fins a la plaça de Collbató i va morir allà. També es diu que a Martorell el diable va muntar el pont en una nit. Quan la gent veia una cosa sorprenent en l’aspecte arquitectònic necessitava buscar una explicació.

Davant de les oficines de la Roca de Gavà hi ha un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil més ben conservats, una de les entrades donava a la Roca perquè estava col·lectivitzada. La Seat va arribar als 80, allà van fer una ciutat per a ells sols, amb via fèrria dins de la factoria.

Jo crec que sí, sempre ha estat el pati del darrere de Barcelona, ha crescut a l’ombra de la ciutat. Barcelona és com un pi que amaga la flor. Totes les indústries i infraestructures que no ha pogut o no ha volgut assumir Barcelona han vingut aquí.

Hi ha passions que es remunten a l’edat mitjana, i alguns balls que es fan a Martorell també són molt antics. La comarca té moltes tradicions, però en arribar tanta immigració als anys 60 les tradicions s’han hagut d’adaptar a aquesta gran munió de gent. També se n’han fet de noves, a Sant Vicenç dels Horts i l’Hospitalet es fan moltes processons. Hi ha hagut un matxembrat entre les tradicions en decadència en aquell moment i les tradicions dels nous catalans.