Més medicina, menys burocràcia

Els facultatius i administratius es preparen per al nou sistema. Menys paper, menys temps dedicat a la burocràcia, menys estones d'espera per als pacients i més control i seguretat sobre la presa dels medicaments són alguns dels avantatges de la recepta electrònica

Al SAP Reus-Alte­brat es va fer una prova pilot en què els facul­ta­tius van actuar de termòmetre sobre la implan­tació del sis­tema al Camp de Tar­ra­gona, perquè van poder detec­tar incidències amb l'objec­tiu de resol­dre-les. Un cop supera­des, els doc­tors Ramon Segarra i Marta Bal­drich s'estan ocu­pant de la implan­tació de la recepta als cen­tres de l'ICS del Camp de Tar­ra­gona i de la for­mació del per­so­nal d'aquesta àrea. Es fa de manera pro­gres­siva: allà on les farmàcies estan pre­pa­ra­des per aten­dre paci­ents que hi podrien arri­bar amb el nou tipus de recepta, fan la for­mació dels met­ges de l'àrea bàsica i, de manera coor­di­nada amb el Col·legi de Met­ges, se'ls entrega la sig­na­tura electrònica, necessària per poder fer la pres­cripció.

Ramon Segarra deta­lla que cal dife­ren­ciar entre la pres­cripció, que és la pauta de trac­ta­ment amb el detall de les dosis que el metge dóna al paci­ent, i la recepta electrònica, que és el full amb tota la infor­mació necessària tant per al paci­ent com per al far­macèutic. Un cop el paci­ent és diagnos­ti­cat pel metge de família, aquest acce­deix al sis­tema de gestió de casos en què hi ha la història del paci­ent i tot allò que li ha estat recep­tat, i d'aquí pot acce­dir al sis­tema informàtic de recepta electrònica (SIRE), que en pri­mer lloc ha de lle­gir la sig­na­tura electrònica del metge. Aquest ha d'intro­duir quin fàrmac ha de pren­dre l'usu­ari, amb la data d'inici i final del trac­ta­ment i la durada, la poso­lo­gia i la freqüència. En aquesta pan­ta­lla, el metge també pot veure tots els detalls dels medi­ca­ments recep­tats ante­ri­or­ment, així com saber si ja han estat dis­pen­sats per la farmàcia, de manera que «es pot tenir un con­trol més exhaus­tiu dels medi­ca­ments i del paci­ent», diu Segarra.

El mateix sis­tema emet un mis­satge d'error quan el medi­ca­ment ja ha estat recep­tat i el trac­ta­ment no s'ha aca­bat, de manera que «s'evi­ten dupli­ci­tats». Però, a més, «el sis­tema cal­cula quan­tes cai­xes calen per com­plir la pauta exacta de trac­ta­ment mar­cada en funció de quan­tes pas­ti­lles té la caixa».

La pres­cripció es redu­eix ara a un sol full, en el qual l'usu­ari té tota la infor­mació útil sobre la presa del medi­ca­ment i en el qual figura el codi de bar­res que lle­gi­ran a la farmàcia. Automàtica­ment, el sis­tema ope­ra­tiu li deta­lla al far­macèutic tota la infor­mació necessària, com ara les dades del paci­ent, els medi­ca­ments i les carac­terísti­ques (com pren­dre'l i la durada del trac­ta­ment). La idea és «poder anar a qual­se­vol farmàcia amb aquest paper», diu Segarra.

Però, a més, si el paci­ent el perd, pot acu­dir al tau­lell d'admi­nis­tració del CAP, i allà li'n poden donar una còpia, i així s'estal­via tor­nar a dema­nar hora al metge perquè li faci la recepta necessària. Es redu­eix, doncs, la tasca burocràtica del metge. Però no només hau­ran de dedi­car menys temps a aquest efecte, també se'ls reduirà «sig­ni­fi­ca­ti­va­ment» el temps que tri­guen a fer la pres­cripció, impri­mir el talo­nari de recep­tes i sig­nar-les una per una, la qual cosa farà que el paci­ent no surti «car­re­gat de papers». A més a més, si fins ara calia espe­rar l'ins­pec­tor per a la vali­dació d'unes recep­tes deter­mi­na­des, «des de la gestió del SIRE, es valida i la farmàcia ho lle­geix a través del codi de bar­res».

Prova pilot en una residència de Reus

Instaurar la recepta electrònica és complex i, per això, per ara, només es fa en centres d'atenció primària. Malgrat això, el Departament de Salut vol, més a llarg termini, estendre l'aplicació a d'altres centres sanitaris i sociosanitaris, com ara hospitals i residències de gent gran, que són, a la pràctica, els que més es beneficiaran de la recepta electrònica. De fet, a la demarcació de Tarragona ja s'ha fet una prova pilot a la residència de Reus Verge de Lourdes per poder integrar els seus residents com a part del circuit. A més, demà és previst que es formin els professionals del centre d'atenció continuada de la Selva del Camp, al Baix Camp, i se'ls lliuri la signatura electrònica perquè es puguin incorporar al sistema. Aquest tipus de centres d'urgències són els propers en què s'implantarà la recepta sense paper.

A tot Catalunya, el 2010

La regió sanitària de les Terres de l'Ebre i la de Girona van ser les pioneres a implantar el nou sistema de recepta ara fa un any i després que des del 2006 es va fer una prova pilot a l'àrea bàsica de salut (ABS) de Tortosa i Jesús i a l'ABS d'Ulldecona i la Sénia, a les Terres de l'Ebre i també a les ABS de Salt i de la Bisbal d'Empordà, a Girona. Segons va anunciar la consellera de Salut, Marina Geli, la implantació serà un fet a tot Catalunya al llarg d'aquest any, ja que és més complex en l'àrea metropolitana de Barcelona, on tot i que començarà la implantació el mes d'abril que ve, no es preveu que s'acabarà fins al novembre. No obstant això, serà uns mesos més tard, abans de l'estiu del 2010, quan s'estarà en disposició de prescriure i dispensar electrònicament arreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.