“No és normal que infants de nou anys tinguin mal d’esquena”

(M.E) A les aules s’asseuen molt malament. De 0 a 3 anys i de manera natural el nen es mou, s’ajup i s’asseu sempre bé. A partir d’aquesta edat s’enfronta amb una aula, amb unes normes que cal complir, on s’hi estarà sis hores cada dia i on per imitació començarà a agafar postures errònies.

(M.M.) És un programa que vam començar a aplicar a l’escola dels nostres fills el 2005 i que aquest any hem fet extensiu als centres públics. Es basa en uns tallers on amb la participació dels alumnes P3, 2n, 4t i 6è de primària els ensenyem els avantatges de tenir i mantenir una postura correcta.

(M.E) Una part important. Sovint és obsolet i gens adaptat a les necessitats de l’infant. La taula i la cadira han de ser de la mida de qui s’hi asseu, ni més baixes ni més altes, perquè ara és l’alumne que s’ha d’adaptar al moble i no el contrari com hauria de ser. A les escoles nòrdiques apliquen amb èxit de fa anys un disseny ergonòmic de l’aula amb pupitres i cadires que van creixent amb la mainada.

(M.M.) Quan els trobem els valorem com es mereixen. Per exemple, acostumen a pujar-se a un tamboret quan volen agafar algun objecte d’un lloc alt i quan són molt petits s’ajupen flexionant les cames i no doblegant l’esquena, com acabaran fent de més grans. Viciar-nos és molt fàcil i recuperar la higiene postural no tant.

(M.E) És aquella que prens quan no has de forçar cap part del teu cos. Quan es tracta de seure és bàsic reposar els peus a terra i posar el cul enrere, amb l’esquena recta amb contacte amb el respatller de la cadira. Sembla fàcil, però sovint no ho apliquem.

(M.E) És un dels àmbits que treballem colze a colze amb els professors. Hem de poder trobar l’equilibri perquè les classes es donin amb els millors resultats pedagògics, però al mateix temps amb les màximes garanties posturals.

(M.M.) Si abaixem el cap per consultar-lo constament en comptes de posar l’aparell a l’alçada dels ulls forcem les cervicals i això ens passarà factura. Estem en una societat on el contacte amb les xarxes socials és cada cop més intens i es fa més aviat. Ens estem trobant amb infants que amb nou, deu i onze anys ja es queixen de mal d’esquena, i això no és normal ni ho hauríem de normalitzar.

(M.M.) És un altre dels punts bàsics i on fins i tot la moda hi juga el seu paper. Fa uns anys es duien només penjades d’una espatlla de forma incorrecta i ara tothom la porta amb les dues nanses però molt carregada i amb el pes molt avall, fet que provoca una curvatura de l’esquena perillosa i un desplaçament del centre de gravetat que la persona ha d’anar compensant. La motxilla s’hauria de dur amb un màxim de pes del 10% del de l’alumne, amb una distribució adequada d’aquest pes i en contacte amb l’esquena.

(M.E) La intenció és que sí. Disposarem de dades estadístiques reals que permetran en un futur aplicar polítiques de prevenció de la salut. Des de l’Ajuntament, les àrees d’Educació i Salut Comunitària s’han involucrat molt en el projecte amb la voluntat de poder traslladar a les aules els resultats amb, per exemple, mobiliari adaptat a les característiques de cada estudiant.

(M.M.) La participació és bàsica perquè els conceptes arrelin. I també la continuïtat. Utilitzem material adaptat i interactuem constantment. És molt important que entenguin tot allò que se’ls explica i que ho puguin comprovar. I també és bàsic que ho posin en pràctica. Nosaltres treballem en aquest camp des de fa dotze anys i al centre on vam començar, les Escoles Fonlladosa, ja hem complert un cicle que ens ha permès comprovar els resultats que han estat molt satisfactoris.

(M.E) Hi ha hagut algun contacte amb altres municipis, però de moment no hem concretat res. L’experiència d’aquest any suposa que totes les escoles d’infantil i primària de Malgrat prenguin part en la iniciativa i això ja és tot un repte.