Una tècnica pionera ofereix més precisió en cirurgia fetal

No hi ha dos embarassos iguals. La placenta es pot situar a llocs diferents, els vasos sanguinis mai són iguals i la connexió amb el fetus i el cordó umbilical també pot variar d’una gestació a l’altra. Un conjunt de variables que, en cas que es necessiti una cirurgia fetal, complica encara més una situació ja delicada per definició. Els cirurgians que n’assumeixen el repte, però, hi podran veure més clar gràcies a una nova descoberta del consorci BCNatal. L’entitat integrada per l’hospital Sant Joan de Déu i l’hospital Clínic ha desenvolupat per primera vegada al món un sistema de planificació i navegació quirúrgica tridimensional per a cirurgia fetal que presenta avantatges clars: ofereix més precisió, escurça la durada de les intervencions i en millora els resultats.

El nou sistema, en el qual ha col·laborat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ja s’ha utilitzat amb èxit en una vintena d’intervencions i representa un gran salt qualitatiu. Fins ara el cirurgià només disposava de l’ecografia per guiar l’entrada a l’úter i el moviment dels estris quirúrgics fins al fetus. El nou avanç mèdic genera una reconstrucció virtual en tres dimensions de la placenta de l’embarassada a partir de la combinació d’una ressonància i d’una ecografia. Amb aquest mapa 3D, el cirurgià fetal ja disposa abans de la intervenció d’una visió molt més precisa sobre la situació de la placenta i les insercions dels vasos sanguinis i del cordó umbilical i pot determinar el millor punt d’entrada per accedir al fetus.

Un cop a la sala d’operacions, el cirurgià fa servir un endoscopi de 3 mm, especialment dissenyat per cirurgia fetal i amb una visió limitada. Atès que l’èxit o el fracàs de la intervenció pot ser qüestió de mil·límetres, cal un guiatge continu sobre la seva posició a dintre del úter, que fins ara es feia amb ajuda d’una ecografia. El nou mètode ofereix una navegació 3D amb molta més informació, perquè l’endoscopi té un sensor a l’extrem que es detecta per antenes externes. A partir d’algoritmes, el sistema sincronitza la reconstrucció virtual de la placenta amb els moviments reals dels instruments quirúrgics i guia els cirurgians amb una precisió inèdita.

“En cirurgia d’alta precisió la diferència entre la vida i la mort és d’un mil·límetre”, emfasitzava ahir el director de BCNatal, Eduard Gratacós, que ha recordava l’extrema fragilitat de “pacients de 20 centímetres, que semblen mantega, que estan surant en líquid i dins d’una mare a la qual hem d’evitar lesionar”. Fins ara, aquesta tècnica s’ha fet servir en una vintena d’operacions per corregir la síndrome de transfusió fetofetal. Es dona en un 10% dels embarassos de bessons que comparteixen la placenta quan un dels fetus passa sang a l’altre de manera constant. Sol provocar la mort dels bessons, però amb una cirurgia fetal de precisió es pot revertir la situació i aconseguir la supervivència d’almenys un dels dos fetus en més d’un 90% de casos. En el futur, esperen fer servir aquesta tècnica per extreure tumors.