Canvis pel rastreig insuficient

Tot i que la Generalitat defensa que hi ha treballat amb molta anticipació i eficàcia, l’epidèmia continua avançant sense control al Segrià. Cada cop hi ha més veus que s’alcen reclamant més mitjans i contundència per evitar un col·lapse major. El Departament de Salut ha començat a reforçar el dispositiu de control epidemiològic a la zona i preveu fer el mateix amb la plantilla de professionals sanitaris que hauran d’entomar l’augment del volum de casos els pròxims dies. De moment, però, es resisteix a anar més enllà i decretar més mesures de control o confinament a la població, malgrat que augmenta el nombre de peticions de polítics i científics en aquest sentit.

Amb 33 nous positius notificats en les últimes 24 hores, ja són més de mig miler els casos acumulats en l’última setmana a la comarca. Els cinc centres sanitaris de la zona tenen 69 persones hospitalitzades, nou de les quals estan en estat greu a l’UCI. També creix la xifra de brots identificats. Ja en són 15 al Segrià, però també se segueix molt de prop l’augment de la incidència a les Garrigues o la Noguera.

La gerent de la regió sanitària de Lleida, Divina Farreny, reconeix que tenen dificultats per controlar la situació. Un dels punts que resulta més complicat és garantir l’aïllament de les persones sospitoses de ser positives o de les que ho són segur però no tenen símptomes, moltes de les quals són temporers.

Part d’aquestes dificultats tenen a veure amb el fet que l’equip de control epidemiològic que havia de vigilar la situació a la zona l’integren únicament nou persones, quatre de les quals serien especialistes en la matèria d’un cert recorregut. Així doncs, Farreny va anunciar ahir, tres setmanes després que comencés a pujar l’índex de casos, que s’està ampliant aquest dispositiu amb més personal. De moment s’hi han sumat metges residents, estudiants i personal de suport, com ara administratius i informàtics. La intenció és que n’acabin sent 25 pròximament.

A banda de la impossibilitat de contenir la mobilitat dels infectats –pel seu perfil social, però també per la falta de personal sobre el terreny per fer-ho–, també s’estaria evidenciant que el procediment per rastrejar com s’escampa el virus tampoc no és perfecte: des de l’atenció primària hi ha dificultats per identificar els contactes propers dels portadors del virus, de manera que no els poden transferir a l’equip encarregat d’alertar-los i vigilar-los telefònicament i el personal contractat per a aquest fi sovint s’està de braços plegats, segons expliquen des de la filial de Ferrovial que es va endur un polèmic i milionari contracte per a aquest fi.

Per aquest motiu, diversos alcaldes de la zona afectada expressen la necessitat de disposar de recursos econòmics i de personal per treballar a peu del carrer en aquesta situació, tot garantint un control més estricte sobre els afectats amb espais per situar-los i vigilar-los. El batlle de Lleida, Miquel Pueyo, va més enllà i reclamar “algun mecanisme jurídic” per garantir que, si un contagiat o sospitós no compleix el confinament, se’l pugui retenir policialment. De moment, ahir es va iniciar a Aitona i Alcarràs un programa de col·laboració entre municipis, mediadors socials, Salut Pública i Atenció Primària per treballar en aquesta situació de manera integral.