Salut

Arriben més tractaments, però l’òmicron ja n’esquiva alguns

El disseny d’antivirals també ha estat força àgil i ja és a un pas de l’administració oral

La nova variant del coronavirus ha fet que només un dels 21 anticossos monoclonals continuï sent efectiu

Les vacu­nes han sal­vat mol­tes vides i han cap­tat el focus mediàtic, però l’altra via per com­ba­tre la covid, la dels trac­ta­ments, no s’ha estat de braços ple­gats. S’ha tre­ba­llat, i molt, per mirar de des­co­brir quins fàrmacs poden ate­nuar els símpto­mes de la malal­tia i pre­ve­nir-ne la versió més greu. Ja se n’han detec­tat un gra­pat, però l’arri­bada de la vari­ant òmicron afe­geix un punt d’incer­tesa, ja que ha demos­trat que inu­ti­litza algu­nes de les teràpies que sí que fun­ci­o­na­ven amb les muta­ci­ons prèvies. Per sort, estan arri­bant nous anti­vi­rals, també a través de Pfi­zer, i s’obren així nous esce­na­ris gràcies a l’admi­nis­tració oral.

Roger Pare­des, cap de secció del Ser­vei de Malal­ties Infec­ci­o­ses de l’hos­pi­tal Ger­mans Trias i Pujol i inves­ti­ga­dor d’Irsi­Caixa, explica que les vacu­nes han pogut avançar més ràpid que els trac­ta­ments, perquè, tot i la com­ple­xi­tat en la fabri­cació, el tre­ball con­cep­tual era “cone­gut i rela­ti­va­ment sen­zill”.

En canvi, per dis­se­nyar un trac­ta­ment, cal tro­bar una molècula capaç d’inhi­bir una part del virus. Atesa la urgència i la falta d’infor­mació, el pri­mer que es fa és pro­var com­pos­tos ja exis­tents per trac­tar altres malal­ties que se sos­pita que poden ser útils amb la covid. És el que es va fer en un estudi impul­sat per Oriol Mitjà amb la hidro­xi­clo­ro­quina i en d’altres amb la iver­mec­tina i el rem­de­si­vir. “Tots s’havien demos­trat eficaços en pro­ves in vitro, però final­ment només el rem­de­si­vir va demos­trar tenir una certa uti­li­tat en malalts reals”, asse­nyala Pare­des.

Poste­ri­or­ment, van començar a arri­bar els pri­mers com­pos­tos dis­se­nyats específica­ment con­tra el SARS-CoV-2. Es trac­tava d’anti­cos­sos mono­clo­nals que van diri­gits a blo­que­jar l’embol­call del virus, fona­men­tal­ment la proteïna Spike (S) de les ja famo­ses pun­xes del coro­na­vi­rus, i que es poden fabri­car en sèrie. “Se n’han tro­bat diver­sos que poden fun­ci­o­nar si s’apli­quen poc després de l’inici dels símpto­mes, quan el paci­ent encara no ha desen­vo­lu­pat anti­cos­sos, i que són capaços de reduir en un 80% les pos­si­bi­li­tats de com­pli­ca­ci­ons.”

En aquest temps, s’han dis­se­nyat almenys 21 anti­cos­sos mono­clo­nals que han demos­trat eficàcia con­tra alguna de les vari­ants del coro­na­vi­rus. No tots han arri­bat als hos­pi­tals cata­lans: els que s’esta­ven apli­cant fins ara es podien comp­tar amb els dits, però la vari­ant òmicron ha supo­sat un revés per a aquesta via de trac­ta­ment. “Ha fet mol­tes muta­ci­ons i s’ha tor­nat resis­tent a tots els anti­cos­sos mono­clo­nals tret d’un, i això és molt mala notícia. N’hem per­dut cinc o sis que tenien un paper en el trac­ta­ment de la covid i que ja no gene­ren res­posta”, avança l’inves­ti­ga­dor d’Irsi­Caixa.

Sort del sotro­vi­mab

D’acord amb les pro­ves in vitro, l’únic que manté encara l’eficàcia és el sotro­vi­mab desen­vo­lu­pat per GSK, i els científics ja saben per què: tots ata­quen l’espícula que forma la proteïna S, però men­tre que els que han fallat se cen­tren en la caputxa del bolet, jus­ta­ment on s’han con­cen­trat la majo­ria de muta­ci­ons d’òmicron, el sotro­vi­mab és l’únic que n’ataca el pedi­cle. Així doncs, de moment, el rem­de­si­vir i el sotro­vi­mab que­da­rien com la punta de llança pel que fa al trac­ta­ment de la covid en malalts hos­pi­ta­lit­zats durant aquesta sisena onada.

Roger Pare­des ha par­ti­ci­pat en una recerca inter­na­ci­o­nal que acaba de des­co­brir que el rem­de­si­vir també és capaç de pre­ve­nir un 87% de com­pli­ca­ci­ons si es dona en eta­pes pri­me­ren­ques a per­so­nes de risc no hos­pi­ta­lit­za­des, com acaba de publi­car en el New England Jour­nal of Medi­cine. El pro­blema és que el rem­de­si­vir s’admi­nis­tra per via endo­ve­nosa en una pauta de tres dies, una logística que com­plica l’arri­bada a un gran volum de malalts, per bé que “sí que podria ser­vir en brots intra­hos­pi­ta­la­ris, residències, pre­sons, etc.”, diu el científic.

Pri­me­res pas­ti­lles

Gilead Sci­ence, que va desen­vo­lu­par el rem­de­si­vir per com­ba­tre el virus de l’Ebola, tre­ba­lla ara en una nova for­mu­lació d’aquest inhi­bi­dor de la poli­me­rasa que per­meti l’admi­nis­tració oral i, per tant, un ús gene­ra­lit­zat, però encara no se sap quan arri­barà. Els pri­mers com­pri­mits anti­co­vid apro­vats per l’EMA van ser el mol­nu­pi­ra­vir, que va desen­vo­lu­par Merk i només ofe­reix pro­tecció en un 30% dels casos, apro­xi­ma­da­ment.

Per sort, ja hi ha una alter­na­tiva d’anti­vi­ral oral que sí que és a tocar. Es tracta del nir­ma­trel­vir, un inhi­bi­dor de pro­te­asa que Pfi­zer treu al mer­cat amb el nom comer­cial de Pax­lo­vid. Les pro­ves de la far­macèutica asse­nya­len un 90% de reducció del nom­bre d’hos­pi­ta­lit­za­ci­ons en per­so­nes d’alt risc i s’ha de pren­dre dos cops al dia durant cinc jor­na­des. Els Estats Units van auto­rit­zar aquest medi­ca­ment dime­cres pas­sat i n’han com­prat deu mili­ons d’uni­tats, men­tre que l’Agència Euro­pea del Medi­ca­ment n’ha ava­lat l’ús en un con­text d’emergència i sota decisió de les auto­ri­tats sanitàries de cada estat men­tre no obtin­gui una llicència ofi­cial euro­pea.

“Aviat tin­drem una molècula via oral que fun­ci­ona molt i molt bé i crec que les far­macèuti­ques segui­ran les pas­ses de Pfi­zer amb nous inhi­bi­dors de pro­te­asa. Pot­ser després en sur­ten també con­tra la poli­me­rasa i qui sap si també con­tra més dia­nes. Anem pel bon camí. Més lents que les vacu­nes, però en rea­li­tat el desen­vo­lu­pa­ment d’anti­vi­rals també ha anat molt ràpid en com­pa­ració amb els d’altres malal­ties”, con­clou el cap de malal­ties infec­ci­o­ses de Can Ruti.

Aviat tindrem un comprimit que actua molt i molt bé, i crec que n’arribaran més
Roger Paredes
cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia