El tabaquisme cau lentament des dels anys noranta

L’any 1990 la prevalença del tabaquisme entre els homes catalans era del 47,3%. És a dir, gairebé la meitat dels majors de 15 anys fumaven. En el cas de les dones, se situava en el 22,4%. Durant la dècada següent i els primers anys del nou segle es va produir un contrapès entre gèneres: mentre que el nombre d’home fumadors disminuïa, el de dones fumadores augmentava. La tendència va començar a canviar i a homogeneïtzar els dos grups a partir del 2002, amb un descens lent i progressiu tant en homes com en dones, que s’ha comprovat que es consolida quan es prenen mesures restrictives. De fet, una de les davallades de consum més importants es va produir el 2006, quan va entrar el vigor la llei estatal (llei 28/2005 de mesures sanitàries contra el tabaquisme), que va prohibir fumar als centres de treball, als educatius, als sanitaris i al transport públic, sense possibilitat d’espais alternatius com hi havia fins llavors. També es va detectar un altre descens a partir del 2010, quan aquesta prohibició es va ampliar a tots els espais interiors d’ús col·lectiu. S’acabaven en aquell moment les zones especials per poder fumar dins de bars i restaurants, i el fum quedava relegat a les terrasses.

Els darrers cinc anys, però, el descens s’ha anat estancant i no s’aconsegueix baixar a una prevalença per sota del 20% (en països com Portugal, Irlanda, Noruega, Bèlgica i Holanda no supera el 15% i a Suècia i Finlàndia baixa del 10%). És especialment preocupant la incidència entre els joves: el 19,6% dels que tenen entre 15 i 24 anys fuma.