“Es fan trampes per fer que la situació no sembli tan crítica”
Els metges denuncien que els pressionen i els fan fer “trucs” per evitar que les llistes d’espera es facin encara més llargues
Segona aturada d’èxit del sector abans de reprendre les negociacions
Quan els metges alerten del deteriorament de les condicions en la sanitat pública no es refereixen únicament als seus salaris. També a un seguit de circumstàncies que només ells viuen en el dia a dia i que posen en relleu fins a quin punt s’ha deteriorat l’atenció als ciutadans. Encara que els costa parlar-ne obertament, els facultatius es refereixen a “trampetes” o “trucs” que sovint es veuen obligats a fer davant la falta de mitjans per afrontar totes les proves exploratòries o intervencions terapèutiques que els pacients necessiten. “De vegades ens alerten al novembre que ja hem cobert tot el volum de colonoscòpies que podíem fer en un any, així que a partir de llavors hem de guardar-les al calaix i al gener, quan torna a haver-hi diners, el tornem a obrir”, explicava ahir en Jordi Sobrequés, metge de família en un CAP de Llinars del Vallès, mentre es manifestava, amb 5.000 facultatius més, en defensa de la sanitat pública.
Ell fa més de vint anys que exerceix i diu que les ha vist de tots colors. “Inicialment la situació no era bona però es va millorar molt, fins a l’època de la consellera Geli. Després, amb les retallades va començar una degradació brutal que ens ha dut gairebé al punt de partida. L’exigència cada cop és més gran. Ara sovint el metge fa d’especialista i la infermera fa de metge”, reflexiona.
Sobrequés assegura que hi ha “especialistes a maquillar dades amb trampes per poder dir que es compleix allò que s’havia dit a la ciutadania que es faria”. Un exemple: les llistes d’espera als especialistes no es computen des que ell fa la derivació, sinó des del moment en què l’hospital truca i dona hora al pacient. I entre una cosa i l’altra poden passar molts mesos. A més, qui renuncia a una cita surt de la roda i hi torna a entrar, de manera que el marcador torna a zero.
Un altre doctor, en aquest cas traumatòleg de l’hospital de Mollet, també admet que la gent no té l’atenció que es mereix: “Hi ha moltes restriccions i cada hospital té la seva. A nosaltres des de dalt ens han arribat a dir que no fem més operacions perquè les llistes estan plenes i si ens passem de les quotes establertes en els contractes de proveïdors hi ha previstes penalitzacions.”
Per tot plegat, els metges van tancar ahir una segona jornada de vaga amb força èxit: uns 5.000 manifestants i un 70% de seguiment segons el sindicat Metges de Catalunya. Salut rebaixa aquesta xifra fins al 30% i avui reprendrà les negociacions per evitar les protestes previstes pels dies 1, 2 i 3 de la setmana vinent.
Els docents alerten que continuaran mobilitzant-se
R.M.B.Els docents van tancar ahir el cicle de vagues amb manifestacions i concentracions i un avís: continuaran les mobilitzacions “si el departament continua en la seva posició immobilista”. Així ho va assegurar la portaveu de la Ustec, Iolanda Segura, a la finalització d’una concentració que va aplegar mig miler de docents i estudiants davant de la seu del Departament d’Educació. Ahir les protestes van ser descentralitzades: a Barcelona, la concentració va estar precedida per una breu ocupació dels serveis territorials del Consorci d’Educació. A Girona i Tarragona es van manifestar centenars de professionals en defensa dels serveis públics i de la reversió de les retallades del 2011.
La secretària d’Educació de CCOO, Teresa Esperabé, va resumir algunes de les peticions encara pendents per als sindicats: l’augment de la inversió en educació fins al 6% del PIB, la derogació del decret de plantilles, una baixada generalitzada de ràtios –també la negociació del calendari– i un pla per estabilitzar les persones interines. En aquest sentit la plataforma Pindoc alertava que gairebé la meitat de la plantilla docent és interina i encadena contractes durant anys. Les últimes propostes del departament, com recuperar els sexennis i la jornada dels docents de més de 55 anys, no tenen prou concreció per als sindicats, que demanen que s’executin enguany.