“Ens pensàvem que no se’n sortiria”

Tenim altres nens nascuts amb les mateixes setmanes i pes que se’n surten. Però l’Elias els primers dies va tenir moltes complicacions, com ara una infecció greu. En molts moments ens pensàvem que no se’n sortiria. Va necessitar diàlisi i ventilació mecànica amb uns paràmetres molt agressius. El seu principal problema és una displàsia broncopulmonar. Tenia els pulmons immadurs perquè es van desenvolupar en l’ambient que no tocava. Encara no hem aconseguir treure-li l’assistència respiratòria. També porta una sonda gàstrica que va directa a l’estómac. De moment no es pot alimentar per boca perquè es cansaria molt.

La teoria diu que aquest tipus de patologies amb el temps han d’anar millorant en els casos de prematurs, però estem parlant segurament de mesos. La idea és que la seva situació pulmonar vagi millorant com ha anat fent l’últim mes, encara que sigui molt a poc a poc.

Com que ha estat sedat durant molt de temps, l’Elias no ha pogut rebre els estímuls necessaris per desenvolupar-se. Ara hem de veure com evoluciona i va responent als diversos tractaments. El risc que pugui tenir seqüeles neurològiques és alt, hi hem estat treballant amb fisioteràpia per contrarestar aquesta falta d’estímuls i veure si l’Elias pot recuperar el temps perdut.

Que la família estigui molt present en un procés com aquest és un factor molt important en el desenvolupament dels nadons tan prematurs. En aquest sentit, la implicació de la família de l’Elias ha estat excepcional. Hi ha estat molt present i s’ha fet càrrec de cuidar el nen. La mare ens ha ajudat molt i era gairebé un membre més de l’equip de cures. Estrènyer aquests vincles és molt important perquè el nen prematur se’n pugui sortir.