La incineradora de Mataró no posa en risc la salut de la població que viu a prop

La incineradora de Mataró no és un factor de risc per a la salut de les persones que hi viuen a prop. Aquesta és la conclusió de la darrera monitorització biològica feta per la Fundació Privada Salut del Consorci Sanitari del Maresme i que ha estat encarregada per Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme que gestiona la planta. La població d’estudi correspon a un grup de 250 persones entre treballadors de la planta, habitants de Mataró i Arenys de Mar, a més de dones lactants de la capital maresmenca. A tots ells se’ls ha mesurat els nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en sang –i llet materna, en el cas de les lactants– i el nivell de metalls pesants en sang i orina.

La mostra s’ha dividit, segons informen des del centre, en un grup ‘d‘exposats’ –persones que viuen a una distància inferior d’1,5km de la incineradora– i un altre de ‘no exposats’ –persones que viuen a una distància superior de 3km de la planta de valorització energètica–, per a poder comparar i avaluar els efectes de la incineradora sobre la salut dels maresmencs. Els resultats dels diferents components demostren que hi ha hagut un descens dels nivells de dioxines i furans en mostres de llet materna en els darrers 10 anys i en mostres de sang durant el període 1999-2015 i que des de llavors s’han mantingut estables. “Les persones considerades exposades a la planta incineradora de Mataró presenten uns nivells de dioxines, furans i policlorats bifenils en sang similars als de les persones considerades no exposades tant en l’avaluació del 2022 com al llarg dels últims 27 anys”, recull l’informe que afirma que “ l’exposició a la planta incineradora de Mataró no sembla tenir una influència rellevant en els nivells d’aquestes substàncies a l’organisme”.

Fa 29 anys que el Consorci de Residus del Maresme porta fent aquest control i s’ha convertit en el de més llarga durada de totes les plantes de valorització energètica similars existents a l’Estat.

L’any 1995, amb la posada en marxa de la incineradora, el Consorci de Residus del Maresme engegà el primer control sobre la possible afectació d’aquesta en la salut de la població que llavors va ser pioner. Tots els informes fets al llarg dels anys també han determinat científicament que els nivells de dioxines i furans de les mostres biològiques de les poblacions estudiades són equiparables a les observades en àrees industrials i urbanes d’altres regions.