Més ingressos per patologies respiratòries i cardiovasculars derivats dels pics de contaminació

Els professionals de la salut han detectat que els ingressos per patologies respiratòries i cardiovasculars augmenten després d’episodis de contaminació de l’aire, segons explica l’Acn.“Quan tenim més mala qualitat de l’aire, tenim també més patologies respiratòries en infants”, explica a les mateixes fonts el pediatra especialitzat en salut mediambiental de la fundació hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, Ferran Campillo, que afegeix que en adults, la contaminació ambiental provoca “un augment de patologies cardiovasculars i, particularment, de l’ictus”. En aquest sentit, des dels centres de salut gironins es demana un augment de les estacions que mesuren la qualitat de l’aire perquè la població es pugui protegir. Actualment, només n’hi ha cinc a tota la demarcació.

Diversos estudis científics demostren, segons detalla el doctor Ferran Campillo, que “la contaminació de l’aire afecta a diferents òrgans i sistemes de l’organisme”, tot i que puntualitza que “els que més s’han estudiat són els respiratoris”. “Quan tenim més mala qualitat de l’aire, tenim també més patologies respiratòries sobretot en infants com asma, bronquitis de repetició o bronquiolitis”, explica el pediatre en aquesta línia.

Segons continua explicant l’Acn, també hi ha estudis que determinen que la contaminació de l’aire empitjora la salut mental i dificulta el neurodesenvolupament dels menors. “Els infants que viuen o van a l’escola en un entorn amb una mala qualitat de l’aire presenten pitjor desenvolupament cognitiu i rendiment acadèmic”, detalla el pediatra especialitzat en salut mediambiental de la fundació hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa, que afegeix que és una realitat que “preocupa” als pediatres.

Per mirar de combatre les afectacions que provoca la mala qualitat de l’aire en infants, des de l’hospital d’Olot han llençat una iniciativa pionera: el full verd. Es tracta d’un document que completen les famílies amb pacients pediàtrics que presenten alguna patologia respiratòria i que permet als professionals de la salut “detectar els desencadenants de les seves crisis”. “Busquem quins factors mediambientals hi ha al seu entorn i fem recomanacions a les famílies per frenar l’exposició al contaminant i reduir el risc que pateixin un empitjorament”, afirma el doctor Campillo.

En adults, s’ha comprovat que aquests episodis de contaminació de l’aire van associats a un “augment de patologies cardiovasculars i, particularment, de l’ictus”. Campillo afegeix que “també hi ha estudis científics que demostren que després d’un episodi de mala qualitat de l’aire, augmenta la mortalitat per ictus en un decalatge d’un mes”.

“Els diferents contaminats tenen efectes diferents sobre la salut”, aclareix el pediatra especialitzat en salut mediambiental. “A l’hivern, patim per les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen, provinents, principalment, del trànsit motoritzat, la indústria, la crema de restes vegetals i la calefacció”, recull. En canvi, “l’ozó troposfèric el trobem a l’estiu, per l’exposició als raigs de sol dels òxids que es generen amb el trànsit”, diu Campillo, que detalla que “l’ozó pot viatjar amb el vent fins a territoris que en principi no sembla que haurien d’estar contaminats, com són els de muntanya”.

En la mateixa línia, tal com continua recollint l’Acn, s’expressa la cap de secció d’Immissions de la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Eva Pérez, que explica que “l’ozó troposfèric té un impacte bastant significatiu a les zones que estan a sotavent de les grans emissions, com les que es produeixen a la regió metropolitana”. En aquest sentit, detalla que “la plana de Vic, el Ripollès o la Cerdanya solen tenir nivells elevats d’ozó per aquesta aportació de contaminació d’altres àrees”.

A més, el pediatre Ferran Campillo afirma que la situació actual de sequera empitjora els nivells de contaminació de l’aire. “La falta de pluges, sobretot quan fa fred, fa augmentar les partícules en suspensió i hem pogut constatar que hi ha correlació entre els ingressos i els pics de contaminació de l’aire”, diu. Per fer-hi front i poder aplicar mesures, els centres de salut reivindiquen un augment de les estacions de monitoratge de la qualitat de l’aire que hi ha al territori.

Cinc estacions a comarques gironines

A Catalunya, la vigilància de la qualitat de l’aire es duu a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquestes estacions mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics, és a dir, els nivells d’immissió. Tanmateix, la majoria d’aquestes estacions instal·lades a Catalunya s’han concentrat a l’àrea metropolitana, on actualment n’hi ha més de trenta. En el si de les comarques gironines, en canvi, només n’hi ha cinc i estan ubicades a Agullana (Alt Empordà), Begur (Baix Empordà), Girona, Pardines (Ripollès) i Santa Pau (Garrotxa). Així, a Girona cada comarca té una sola estació a excepció de la Selva i la Cerdanya, on no n’hi ha cap.

“No tenim dades de la majoria de municipis i conèixer la qualitat de l’aire ens pot permetre veure, per una banda, quines són les fonts d’aquests contaminats i on posar el focus per reduir-los i també, tenir informació a temps real perquè la població pugui prendre mesures”, reivindica el doctor Campillo, pediatre a l’hospital d’Olot. I és que, la col·locació de les estacions a la demarcació de Girona provoca que cada població s’hagi de regir per les dades mesurades per l’estació que li queda més propera. En aquesta línia, Campillo insisteix a dir que “les estacions que hi ha territori permeten tenir una visió global de la qualitat de l’aire, però no ofereixen dades reals locals”.

A més, les estacions gironines no són capaces de monitoritzar tots els contaminants de l’aire, ni de donar informació a temps real. Els punts de mesurament d’Agullana i Pardines només avaluen l’ozó troposfèric, els de Santa Pau i Begur també tenen capacitat per mesurar el diòxid de nitrogen i, finalment, l’estació de Girona és capaç de detectar el diòxid de nitrogen present a l’aire, així com les partícules en suspensió, però no l’ozó. Les dades, que es poden consultar a través del web de la Generalitat o l’aplicació mòbil de l’aire, s’actualitzen cada hora.

A banda de les estacions automàtiques, el departament d’Acció Climàtica disposa de quatre estacions manuals a la demarcació de Girona des d’on mesurar les partícules en suspensió de l’aire, però que no poden consultar-se en línia. Aquestes estan ubicades a Breda (Selva), Cassà de la Selva (Gironès) i la Bisbal d’Empordà, a més de al Cap de Creus (Alt Empordà). Aquesta última és l’única estació de les comarques gironines capaç de mesurar els tres contaminants principals presents a l’aire: partícules en suspensió PM10, ozó troposfèric i diòxid de nitrogen.

Alerta per episodis de contaminació

Quan hi ha episodis de contaminació, des del Govern de la Generalitat “s’avisa a les administracions implicades perquè facin arribar a la població recomanacions d’autoprotecció, sobretot en col·lectius sensibles com la gent gran, infants o dones embarassades”. Així ho explica la cap de secció d’Immissions de la Direcció General del Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Eva Pérez.

Tanmateix, segons un informe de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire a què ha tingut accés l’ANC, entre el 2019 i el 2023, els nivells permesos de qualitat de l’aire que marca la normativa europea s’han superat en comptades ocasions. El 2019, els nivells d’ozó troposfèric al punt de mesurament del Cap de Creus van passar el llindar d’informació permès dues vegades i a l’estació de Begur, es van detectar nivells d’ozó per sobre del valor objectiu per a la protecció de la salut humana en 29 ocasions (la normativa vigent permet la seva superació fins a un màxim de 25 dies per any).

El mateix informe defensa que els nivells de diòxid de carboni i de partícules en suspensió no han superat els valors establerts per la legislació en cap moment els darrers cinc anys. Això si, cal recordar que només hi ha nou estacions (cinc automàtiques i quatre manuals) repartides per tota la demarcació i que només la del Cap de Creus és capaç de mesurar els tres contaminants principals. Per això, no es pot assumir que la qualitat de l’aire no fos perjudicial en altres punts de les comarques gironines on no se’n poden mesurar els valors.

L’índex de contaminació, en revisió

El 2022, l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) -que regeix l’afectació que té sobre la salut de les persones- es va revisar per igualar-ho a l’Índex Europeu de Qualitat de l’Aire. L’ICQA el determinen els vuit contaminants presents a l’aire citats anteriorment i es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques instal·lades al territori. Aquest índex permet traslladar a la població d’una forma clara i entenedora quin és l’estat de l’aire. Ho fa categoritzar-lo en sis franges que van de “bo”, “raonablement bo” i “regular” a “desfavorable”, “molt desfavorable” i “extremadament desfavorable” i que equivalen a una escala de colors que es mou del blau al lila, passant pel verd, groc, vermell i morat, segons augmenta la perillositat per la salut.

Actualment, aquest índex europeu que estableix els topalls permesos de contaminació de l’aire està en revisió. “Probablement, en un termini curt de temps veurem un canvi que restringeix la normativa actual i és més ferm a l’hora d’aplicar mesures contra la contaminació de l’aire”, assegura Campillo, que afirma: “Sabem que a nivells molt més baixos dels que marca la directiva, ja comença a haver-hi afectacions en la salut de les persones i, sobretot, dels infants”.

Mentrestant, els metges recomanen “aplicar mesures pal·liatives per mirar de mitigar l’exposició de manera urgent”. Aquestes mesures, detalla Campillo, passen per refugiar-se en espais amb millor qualitat de l’aire, quan hi ha episodis de contaminació. Una opció, diu, pot ser quedar-se dins de casa, sobretot si s’hi han instal·lat filtres. A més, es pot optar per altres mesures que atenen les causes com “reduir el trànsit motoritzat, millorar els aïllaments de la llar o, en el cas de la calefacció, fer una transició cap a fonts que no cremin combustibles com l’aerotèrmia”.