Substàncies psicodèliques contra la depressió resistent
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu crea la primera unitat per fer assajos clínics amb aquests compostos aplicats a salut mental
Els pacients que no han respost als tractaments ‘viatgen’ acompanyats de terapeutes per afrontar noves perspectives
Pel mobiliari senzill però funcional, pel disseny minimalista en tons neutres, pel silenci i la neteja de la sala, es podria dir que som a l’habitació d’un hotel o d’un apartament de lloguer. Però en realitat es tracta d’una dependència de la Unitat d’Assajos Clínics del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. És la primera que s’ha creat a l’Estat de manera específica per a l’administració de substàncies psicodèliques dins un entorn mèdic controlat i amb professionals especialitzats. Per això, quan algú hi arriba i s’estira al llit, no ho fa tot sol per descansar, sinó acompanyat per psiquiatres i infermers especialitzats que l’acompanyaran i faran teràpia mentre duri l’estat expandit de consciència que indueixen aquests compostos.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu té en marxa tres assajos clínics per provar la viabilitat de l’ús de fàrmacs amb propietats psicodèliques com a via per tractar la depressió resistent al tractament (DRT) i trobar-hi una resolució definitiva. Mentre que els antidepressius tradicionals requereixen una administració diària i prolongada i necessiten un període d’adaptació de setmanes abans no se’n perceben els efectes, els fàrmacs amb propietats psicodèliques poden ser de consum puntual i se’ls confereix un efecte antidepressiu ràpid i durador.
“L’ús de medicaments amb propietats psicodèliques dona més predisposició per abordar certs temes amb molta càrrega emocional. Aquestes substàncies incrementen la neuroplasticitat del cervell i generen noves connexions neuronals que poden provocar canvis en patrons i comportaments, o crear ruptures emocionals que porten la persona atesa a afrontar els esdeveniments clau en lloc d’evitar-los”, expliquen els impulsors de l’estudi.
Tot i aprofitar diferents mecanismes d’acció, les substàncies psicodèliques tenen en comú la inducció d’estats expandits de consciència i l’augment de flexibilitat cognitiva quan s’administren en un entorn adequat. Això pot donar peu a experiències místiques com la dissolució de l’ego dins el conjunt de l’univers, la pèrdua del sentit espaitemporal, l’augment de la càrrega emocional o pot omplir de significat experiències més o menys traumàtiques del passat o del present. Tot plegat contribueix a flexibilitzar els punts de vista i a fer canviar les pautes i els comportaments. És per això que els especialistes consideren aquests químics uns potenciadors o facilitadors d’altres processos terapèutics. Es tracta, doncs, de fer psicoteràpia assistida amb psicodèlics amb l’ajuda i el control d’un equip de terapeutes especialment formats per modificar certs patrons del pensament i la percepció que es creu que són en la base de molts trastorns mentals.
La depressió resistent al tractament és aquella que, com a mínim, no ha respost a una farmacoteràpia i a una psicoteràpia, o en la qual han fracassat més de dos fàrmacs antidepressius provats en la dosi i el temps adequats. Es calcula que al món hi ha 320 milions de persones amb trastorn depressiu major i un 37% no milloren tot i haver provat diversos tractaments.
Base històrica
Els estudis conduïts pels investigadors catalans fan servir dos compostos que fa segles que es fan servir com a al·lucinògens i dècades que s’empren en la recerca sobre cognició i salut mental. El primer és la psilocibina, que té propietats psicotròpiques i al·lucinògenes i, com a flexibilitzadora de patrons del pensament, és particularment interessant per al tractament de trastorns caracteritzats per la rigidesa mental, com ara la depressió, el trastorn obsessiu compulsiu i les addiccions. L’altre és el 5-MeO-DMT, un alcaloide també amb efectes al·lucinògens que es troba de manera natural a la glàndula paròtide del gripau Incilius alvarius i en diverses plantes. Se n’estudia un ús terapèutic per a casos de depressió i ansietat, entre altres trastorns.
Tot i que les substàncies psicodèliques es van utilitzar durant segles per a la medicina tradicional, no va ser fins a mitjan segle XX que l’ús de la psilocibina va començar a introduir-se en l’àmbit de la psiquiatria per al tractament de condicions resistents als fàrmacs. El 5-MeO-DMT, en canvi, va ser descobert molt més recentment i no va ser fins fa tres o quatre anys que es va començar a explorar la seva utilitat en psiquiatria. Segons avança Rosa Maria Dueñas, investigadora i psiquiatra a la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la unitat d’assajos clínics també té previst conduir en un futur altres estudis amb LSD o MDMA.
Tot i tenir efectes semblants, els dos fàrmacs que utilitzen actualment actuen de manera diferent. Ho certifica Óscar Álvarez, també investigador i psiquiatre a la mateixa institució: “La psilocibina té un efecte d’acció força prolongat que pot arribar fins a les sis hores, mentre que el 5-MeO-DMT té un inici d’acció molt ràpid i una durada molt breu, d’entre 10 i 30 minuts.”
En cas que els assajos clínics arribin a bon port, l’ús d’aquests productes suposaria un canvi important cap a un model més curatiu i multidisciplinari, amb un ús puntual d’aquests medicaments en combinació amb acompanyament psicoterapèutic. “Considerem que són substàncies que obren un nou paradigma en el tractament no només de la depressió, que és el cas que estudiem nosaltres, sinó també en altres patologies mentals que generen molt patiment. Per tant, val la pena investigar qualsevol via que suposi un avantatge respecte als tractaments que tenim ara”, assenyala Dueñas.
Seguretat del pacient
Aquests estudis es fan en ambients altament controlats per professionals amb formació especialitzada. En un entorn clínic, l’ús de fàrmacs amb propietats psicodèliques és segur. “No s’han reportat efectes adversos greus quan són administrats en condicions controlades a pacients acuradament seleccionats”, assegura la investigadora. Els efectes secundaris més comuns el dia de l’administració són la cefalea, nàusees o mareig, tot i que en general són substàncies ben tolerades i no hi ha evidència que generin dependència. Els estudis encara accepten nous pacients, que, a més de ser majors d’edat i estar diagnosticats amb DRT, han de complir uns estrictes criteris mèdics per tal de poder ser valorats per a la inclusió i superar unes sessions preparatòries prèvies amb psiquiatres. Si, un cop finalitzats els assajos, es mantenen els bons resultats i el perfil de seguretat que s’ha vist fins ara, l’ús de la psilocibina i 5-MeO-DMT a Europa es podria aprovar entre el 2025 i el 2026, segons fonts del centre.