Un Santa Caterina per al segle XXI

Avui fa vint anys que Antònia Quintana, la treballadora més antiga que llavors hi havia a l’hospital Santa Caterina, s’encarregava de tancar amb clau la porta del vetust edifici on durant 325 anys hi havia hagut aquest centre sanitari, a la plaça de l’Hospital de Girona, al bell mig de la ciutat. Va ser un acte simbòlic de comiat d’unes instal·lacions obsoletes que ja no donaven més de si per continuar l’activitat en una nova ubicació. Aquell mateix dia es va completar, en només quatre hores, el trasllat dels 45 pacients que quedaven ingressats al vell hospital fins a un nou edifici molt més modern, funcional i espaiós, situat al parc hospitalari Martí i Julià de Salt. El segon centre sanitari més important de la demarcació estrenava unes instal·lacions adaptades a les necessitats del segle XXI. Sense saber-ho ni pretendre-ho, en aquell moment començava el camí del que serà el futur Campus de Salut de Girona.

L’última urgència al vell hospital i la primera al nou centre també van tenir molta càrrega simbòlica. Van ser dos naixements. Per al Santa Caterina, la vida continuava a partir d’aquell moment en unes flamants instal·lacions de 27.588 m² i 222 llits que donaven servei a una població d’uns 120.000 habitants de les comarques del Gironès i la Selva Interior (el 2017 ja eren 147.222). Una treballadora va dir que el canvi era com passar d’una pensió a un hotel de tres estrelles. D’entrada, als primers inquilins del nou hospital els va sorprendre la seva grandària. “És molt maco però molt gros, hi he entrat, però no sé si en sabré sortir amb tant d’espai”, explicava una pacient de Campllong convalescent d’una operació d’estómac.

El canvi va representar un salt qualitat per a la sanitat de les comarques de Girona. El nou espai es basava en un concepte integrador de la salut que incloïa l’assistència psiquiàtrica, sociosanitària i social i l’atenció de les malalties físiques. La regió sanitària de Girona es convertia, d’aquesta manera, en la primera de Catalunya on la reconversió psiquiàtrica i la modernització sanitària s’integraven en un sol projecte.

A més, el vell hospital ja tenia un destí definit. Les instal·lacions, un cop reformades, serien la seu de la Generalitat a la demarcació de Girona i integraria la majoria dels seus serveis, fins aleshores repartits en diverses ubicacions. L’edifici va entrar en funcionament el 2010.

D’alguna manera, el nou hospital Santa Caterina va ser la primera pedra del futur Campus de Salut de Girona, que es nodrirà dels serveis que ja s’ofereixen al parc hospitalari Martí i Julià (també hi ha el centre sociosanitari La República, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i el centre de salut mental, entre d’altres) i que farà un altre salt de qualitat quan, en una data encara per determinar, s’hi instal·lin el nou hospital Josep Trueta i les facultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Girona. En total, seran 150.000 m² més d’obra nova que s’afegiran als 43.000 actuals del parc i que convertiran el campus en un clúster sociosanitari de referència al sud d’Europa.