SALUT REPRODUCTIVA
El trauma i l’estrès poden estar associats amb l’aparició de l’endometriosi
Un estudi internacional amb la Universitat de Barcelona sembla provar que la malaltia està vinculada amb el trauma per contacte
Les persones amb predisposició genètica podrien ser més propenses a experimentar fets traumàtics, la qual cosa podria influir en el risc que desenvolupessin l’afecció
No només la predisposició genètica podria ser determinant a l’hora de patir endometriosi. Noves proves vinculen les experiències traumàtiques i els esdeveniments estressants amb la malaltia que afecta a més de 190 milions de dones en tot el planeta.
L’estudi internacional, en el qual han treballat dues investigadores de la Universitat de Barcelona, ha estat publicat a la revista JAMA Psychiatry i pot ser d’ajut per diagnosticar més ràpidament l’afecció. “Aquests resultats desafien els paradigmes establerts, ja que descobreixen els mecanismes genètics compartits que associen l’endometriosi amb el trastorn d’estrès posttraumàtic i altres tipus de traumes”, ha celebrat Dora Koller, primera autora de l’article i investigadora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
La recerca s’ha basat en anàlisis observacionals i genètiques de dades de 8.276 dones amb endometriosi i 240.117 pacients de control, inscrites en el Biobanc del Regne Unit (UK Biobank), una base de dades biològiques de persones d’aquest país. “El nostre estudi mostra que les qui tenien endometriosi també tenien més probabilitats d’informar que havien experimentat certs fets traumàtics, en comparació amb les persones sanes”, destaca Koller.
Maltractament infantil i estrès posttraumàtic
Els resultats d’aquests anàlisis han revelat que la malaltia es correlaciona genèticament amb diverses situacions associades al trauma, i l’evidència més sòlida és la vinculada amb el trastorn d’estrès posttraumàtic i el maltractament infantil. “El trauma infantil —per exemple, haver sentit a la infantesa que cert membre de la família l’odia i haver patit maltractaments físics familiars— també es va relacionar amb l’endometriosi, la qual cosa destaca el paper potencial de les experiències adverses primerenques en la configuració del risc i la progressió de l’endometriosi”, subratlla la primera autora de l’article.
Les conclusions preliminars serien que persones amb certa predisposició genètica podrien ser més propenses a experimentar o recordar certs fets traumàtics, la qual cosa podria influir en el risc que desenvolupessin endometriosi. “Podríem dissenyar programes de detecció primerenca de l’endometriosi tenint en compte no tan sols factors genètics, sinó també antecedents de traumes físics o altres factors de risc”, ha conclòs la investigadora Keller.