Quan la pandèmia de la covid-19 va arribar a Catalunya a principi del 2020, les administracions es van trobar davant d’una crisi sanitària sense precedents. El sistema públic de salut estava sotmès a una pressió extrema, amb la necessitat urgent de gestionar l’augment exponencial de casos i el seu impacte consegüent en la xarxa assistencial, mentre que l’àmbit educatiu s’enfrontava a la possibilitat d’un tancament generalitzat que podia tenir conseqüències devastadores per als alumnes, especialment per als més vulnerables.

Trobar l’equilibri entre protegir la salut de la ciutadania i mantenir el dinamisme social i econòmic del nostre país va ser el far de les polítiques públiques durant la pandèmia. En aquest sentit, ja des de fases inicials, el govern de la Generalitat era conscient que mantenir de manera prolongada el tancament de les escoles provocaria efectes devastadors en el desenvolupament dels infants i joves i, de retruc, en la cohesió social a mitjà i a llarg termini.

El tancament de les escoles, el 13 març del 2020, es va decidir com una mesura preventiva ateses les previsions de casos i l’escàs coneixement de què es disposava en aquells moments sobre la transmissibilitat del nou virus, dues setmanes i mitja després del primer cas a Catalunya. Aviat, però, va quedar palès que aquesta situació no podia mantenir-se indefinidament. A més, el maig del 2020, van començar a publicar-se les primeres evidències científiques que indicaven que els infants no propagaven amb tanta intensitat la covid-19.

Atents a l’evolució dels coneixements, un mes i mig després del tancament, els departaments d’Educació i Salut van començar a treballar en la reobertura dels centres educatius. Una iniciativa que seria pionera a tot l’Estat. Aquesta reobertura s’havia de fer garantint la seguretat dels infants i del personal docent i d’administració i serveis, evitant, al mateix temps, un increment incontrolable dels contagis. Això va donar lloc a la planificació, amb l’ajuda de la Societat Catalana de Pediatria i d’altres experts, d’estratègies basades en l’evidència científica i adaptades a la realitat social i educativa del territori en què va ser cabdal l’acompanyament de la comunitat educativa.

Aquesta aliança a Catalunya entre el coneixement sanitari i l’expertesa educativa va assentar les bases per a les mesures que, més endavant, permetrien mantenir les escoles obertes i minimitzar els efectes de la pandèmia en l’àmbit educatiu.

En el camí cap a la reobertura, no tot va ser fàcil: tot just estàvem sortint de la primera onada, la proposta per tornar a posar en marxa les escoles enmig de la pandèmia alteraria les dinàmiques educatives i la por als contagis continuava molt present. A més, les veus que s’exclamaven des de diferents arenes comunicatives, com ara els mitjans i les xarxes, augurant conseqüències apocalíptiques arran de l’obertura dels centres afegien pressió als treballs de preparació. No obstant això, la capacitat de prioritzar els objectius comuns i el compromís per trobar solucions van ser fonamentals per superar aquests obstacles.

Des dels primers compassos de la pandèmia, es van establir canals directes de comunicació i treball entre els departaments de Salut i d’Educació per dissenyar i implementar mesures que equilibressin la seguretat sanitària amb la continuïtat educativa. Es feien reunions periòdiques per avaluar la situació epidemiològica i s’hi compartien dades en temps real sobre l’evolució dels contagis, els brots en centres educatius i les actuacions de cribratge que permetien actuar proactivament.

Amb l’objectiu de garantir que les mesures tinguessin en compte tant la salut pública com l’impacte educatiu, es van dissenyar protocols sanitaris per a les escoles en què s’establien mesures preventives bàsiques, com ara l’ús obligatori de mascaretes, la higiene de mans freqüent i la ventilació constant de les aules.

També es van organitzar les aules en grups bombolla, conjunts estables d’individus que ens permetien minimitzar el contacte entre alumnes i facilitar el rastreig de casos.

Amb tot, érem conscients que la pandèmia generava alarma social. Havíem, doncs, de mantenir una comunicació directa i actualitzada amb tots els agents educatius i amb la ciutadania per generar confiança en el sistema. Per això es va desenvolupar una aplicació, el TraçaCovid, que s’actualitzava diàriament i en què es podia fer els seguiment dels contagis per centre educatiu i les mesures d’aïllament que s’establien. Igual com en altres aspectes de la pandèmia, el paper dels mitjans de comunicació públics i privats del nostre país va ser fonamental: promovent la consciència social, divulgant les mesures i generant confiança en la ciutadania.

La pandèmia va evidenciar la necessitat d’incorporar solucions creatives i adaptables. Sense anar més lluny, el Pla d’Educació Digital de Catalunya, que actualment segueix incorporant la tecnologia com a mitjà educatiu a tots els centres del sistema educatiu, té l’embrió en el programa que va permetre, durant la primera onada, subministrar dispositius electrònics i sistemes de connexió als alumnes, posant atenció en els més vulnerables, perquè poguessin mantenir el contacte amb els mestres i professors durant els períodes de confinament o quarantena.

El juny del 2021, va acabar el primer curs desenvolupat íntegrament en pandèmia. Durant els mesos que van transcórrer des de la represa de l’activitat a les aules, el país va fer front a dues noves onades pandèmiques, a nous tancaments d’activitats econòmiques i lúdiques, a confinaments perimetrals i a restriccions de mobilitat. No obstant, quan el 22 de juny van acabar les classes, els centres havien acollit diàriament el 94% de l’alumnat català de mitjana i més del 70% dels casos que es van donar en els grups bombolla no van ocasionar altres contagis a les aules.

Aquestes xifres són el fruit del compromís d’un govern de l’acompanyament rigorós però entusiasta de professionals sanitaris i de l’esforç i la implicació del professorat, del personal d’administració i serveis i dels i de les alumnes, així com de les seves famílies. Només una gran aliança podia fer possible aquesta gesta. Enorgullim-nos-en i tinguem-ho present quan haguem d’afrontar nous moments difícils.