Salut

Adrià Comella

Exdirector del Catsalut i director gerent Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

“La covid ens ha servit per millorar aspectes sanitaris”

“La Meva Salut, el procés de vacunació o la implantació de nous sistemes que vam impulsar, han vingut per quedar-se”

“Què canviaria de la gestió anterior? Que els familiars poguessin veure els malalts, sobretot en situacions de final de vida”

Del que em sento més orgullós és de la col·laboració de l’àmbit públic i privat que vam aconseguir teixir
La política va estar molt a l’altura. Amb encerts i errors, les coses van anar prou bé en aquest àmbit
La coordinació entre la Generalitat i les institucions del món local va funcionar molt bé Vam fer coses que a l’administració pública no s’havien fet mai, com ara pagar per avançat certes comandes
Vostè va ser direc­tor del Ser­vei Català de la Salut (Cat­Sa­lut) durant la pandèmia. Què és el pri­mer que li ve al cap quan li diuen “covid”?
Ha anat can­vi­ant en funció dels moments. Al prin­cipi, en l’època més dura de la pandèmia, el pri­mer que et ve al cap és pressió, estrès, pati­ment… Són parau­les dures. Amb el temps, he anat pen­sant en opor­tu­ni­tat, en el valor dels pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris o en la capa­ci­tat de col·labo­ració de la soci­e­tat. Però, en qual­se­vol cas, una pandèmia és un fet molt excep­ci­o­nal, i sor­to­sa­ment es viu cada molts anys, i la paraula que ho podria resu­mir tot seria aquesta, excep­ci­o­nal, molt excep­ci­o­nal.
Quan es va ado­nar que ens trobàvem davant d’una epidèmia gravíssima?
Des del Ser­vei Català de la Salut, des de molt al prin­cipi, vam veure que hi havia quel­com més impor­tant del que anava apa­rei­xent als mit­jans de comu­ni­cació i del que s’anava dient. Estàvem en con­tacte amb el sis­tema sani­tari, amb els hos­pi­tals i la primària, i ens ana­ven tras­lla­dant un pati­ment dels pro­fes­si­o­nals per tot el que estava pas­sant. Per exem­ple, quan s’estava dis­cu­tint si es feia el Mobile o no a Bar­ce­lona, nosal­tres estàvem molt pre­o­cu­pats perquè s’anava incre­men­tant la demanda d’atenció sanitària a tots els nos­tres cen­tres. No vam fer-ne broma quan sor­tien els hos­pi­tals xine­sos cons­truint-se ràpida­ment. Al con­trari. Ens va fer pen­sar. I nosal­tres, abans que arribés la covid a Cata­lu­nya, ja vam estu­diar com havíem de pla­ni­fi­car una estratègia per si acabàvem patint la pandèmia i orga­nit­zar col·labo­ra­ci­ons entre els cen­tres. Fins i tot, en aquell moment, no era política­ment cor­recte dir que les coses es podien com­pli­car molt, com va aca­bar pas­sant.
Quina sen­sació tenia quan veia que els pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris no tenien prou pro­tec­ci­ons o no hi havia prou res­pi­ra­dors?
No va haver-hi manca de mate­rial i d’alguna manera els sani­ta­ris van poder fer la seva feina amb pro­tecció. Pot­ser sí que, pun­tu­al­ment, vam haver de fer algu­nes acci­ons per asse­gu­rar aquest mate­rial, no en les millors con­di­ci­ons pos­si­bles en algun cen­tre. Era una situ­ació de moltíssima tensió, però nosal­tres vam dir que no enviaríem ningú a pas­sar visita sense pro­tecció. És tan impor­tant sal­var vides com pro­te­gir els nos­tres sani­ta­ris. I no era gens fàcil i ens feia patir molt. Cada dia començàvem la jor­nada amb una amenaça de des­proveïment a tot el sis­tema, però gràcies a les col·labo­ra­ci­ons o gene­rant mate­ri­als nous d’altres sec­tors o amb el suport de la ciu­ta­dana, vam poder acon­se­guir mate­rial.
Era com una guerra sal­vatge tro­bar aquest mate­rial...
Sí. Vam fer coses que a l’admi­nis­tració pública no s’havia fet mai, com ara pagar coman­des per avançat. Vam assu­mir ris­cos, però sem­pre amb con­trol. Els governs no paguen a l’avançada els ser­veis o els mate­ri­als, els paguen un cop rebuts. Si hagués estat una malal­tia loca­lit­zada a Cata­lu­nya o a Espa­nya no hi hau­ria hagut tot aquest pro­blema del mate­rial, perquè hauríem anat a bus­car-lo a altres països. Però era una pandèmia mun­dial i el mate­rial per con­su­mir en un dia o una set­mana és els que és i la demanda crei­xia molt. A més, la pandèmia es va ori­gi­nar a la zona de Wuhan, a la Xina, que és on es fabrica més mate­rial de pro­tecció sani­tari, i, per tant, el pro­blema es va mul­ti­pli­car.
El sis­tema sani­tari va haver de can­viar de dalt a baix per adap­tar-se a la covid: es van habi­li­tar pave­llons al cos­tat dels grans hos­pi­tals, car­pes, es van cons­truir cen­tres nous... Aquí sí que va res­pon­dre l’admi­nis­tració. És un dels aspec­tes dels quals està més orgullós?
Es van fer mol­tes coses. Vam inte­grar el sis­tema sani­tari pri­vat amb el públic, sense con­flic­tes; vam inte­grar els hotels dins de la nos­tra xarxa amb la pre­dis­po­sició total del món hote­ler; vam acti­var mol­tes empre­ses de cons­trucció per adap­tar els hos­pi­tals, la primària o els soci­o­sa­ni­ta­ris per fer la seg­men­tació que havíem de rea­lit­zar entre les per­so­nes que tenien covid i les que no... També vam gua­nyar espais de llits en sales d’ope­ra­ci­ons, cafe­te­ries, bibli­o­te­ques d’hos­pi­tals. Va ser una gran col·labo­ració entre l’àmbit públic i el pri­vat. D’això és del que em sento més orgullós. Que es fes­sin més o menys obres o més o menys pave­llons ha estat bas­tant excep­ci­o­nal. Vam cons­truir cinc pave­llons, o millor dit cinc petits hos­pi­tals adhe­rits a cinc grans hos­pi­tals, que han rebut pre­mis euro­peus com a bones deci­si­ons de gestió i exe­cu­ta­des en un període molt curt de temps. Aixe­car cinc, sis, set mil metres qua­drats d’acti­vi­tat sanitària en tres o qua­tre mesos no s’havia fet mai en la història i es va fer a Cata­lu­nya. I aques­tes estruc­tu­res seguei­xen fun­ci­o­nant. No es van pen­sar amb men­ta­li­tat efímera, sinó perquè per­du­res­sin.
Ayuso també va inten­tar cons­truir un gran hos­pi­tal i va ser un fracàs...
Va ser una decisió que no va fun­ci­o­nar. Va cos­tar molt que hi hagués prou met­ges, prou infer­me­res... Tinc la sen­sació que van voler demos­trar que feien coses davant la ciu­ta­da­nia, però no van encer­tar-ho. Nosal­tres vam pen­sar més en un model de curt ter­mini i que durés amb el temps. I defen­sant que el que és impor­tant no són els metres qua­drats o els llits, sinó el per­so­nal que ha de donar ser­vei. Vam con­sul­tar els experts per saber com aug­men­tar la capa­ci­tat del sis­tema i ens van ori­en­tar cap aquesta decisió. És una decisió difícil de pren­dre perquè sig­nar que en tres mesos tindríem cinc grans mòduls, que en total eren 30.000 metres, era molt com­pli­cat. Però hi havia molta ener­gia i molt com­promís de tot­hom de cara als malalts. Ara no sé si seríem capaços de fer el mateix.
Ara que par­lem de gestió, can­vi­a­ria alguna decisió que va pren­dre?
En can­vi­a­ria una segur. Vam ser poc per­me­a­bles amb les famílies de les per­so­nes ingres­sa­des malal­tes. Hi havia el motiu de la màxima segu­re­tat, però ara ho revi­sa­ria. Fer que els fami­li­ars pogues­sin veure més els malalts, espe­ci­al­ment en situ­a­ci­ons de final de vida. Per­dre un fami­liar sense poder aco­mi­a­dar-se’n és una situ­ació molt dura i es va donar massa vega­des. Tinc la sen­sació que encara està pen­dent fer una catarsi col·lec­tiva res­pecte a aquest fet. Fer un cert home­natge esta­ria bé i ens per­me­tria girar full amb un bon record.
Es va bar­re­jar massa la política en la gestió de la covid a Cata­lu­nya? En plena pandèmia, es van haver d’orga­nit­zar unes elec­ci­ons cata­la­nes...
No. La política va estar molt a l’altura. En política sem­pre hi ha ele­ments de dis­crepància i sem­pre hi ha cer­tes ten­si­ons, però tant el nos­tre propi govern com la relació amb el govern espa­nyol van aca­bar fun­ci­o­nant i es van pren­dre bones deci­si­ons de cara als malalts i les famílies. Amb encerts i errors, les coses van anar prou bé en l’àmbit de la política. Però aquí m’agra­da­ria des­ta­car la col·labo­ració dels alcal­des i alcal­des­ses, les dipu­ta­ci­ons i els con­sells comar­cals, que va fun­ci­o­nar molt bé. El món muni­ci­pal va estar a l’altura i molt en coor­di­nació amb l’admi­nis­tració cata­lana.
El seu equip par­lava cada dia amb res­pon­sa­bles d’hos­pi­tals i de la primària. Quin va ser el moment més angoi­xant?
Més que el moment més angoi­xant, recordo una reunió que es va cele­brar al Parc Sani­tari Pere Vir­gili, a Bar­ce­lona, on hi havia els repre­sen­tants de gai­rebé tots els cen­tres hos­pi­ta­la­ris, de la primària i soci­o­sa­ni­ta­ris, i em van dir que havíem de fer un gir de cent vui­tanta graus. Era un moment en què la soci­e­tat tenia la idea que la pandèmia no seria gran cosa, i hi havia experts que rela­ti­vit­za­ven la situ­ació, però els pro­fes­si­o­nals veien clara­ment el tsu­nami que ja teníem a sobre. Per tant, va ser una reunió molt impor­tant. No tant d’angoixa, sinó de con­ju­rar-se per tirar enda­vant com fos. I d’allà vam sor­tir amb idees i deci­si­ons fer­mes.
Com el va afec­tar, a títol per­so­nal, estar dia rere dia al front de la pandèmia?
Em va afec­tar moltíssim. Tre­ba­llava set dies a la set­mana i no menys de 18 o 20 hores cada dia. No hi havia cap més remei, perquè mol­tes de les deci­si­ons del sis­tema sani­tari pas­sa­ven pel meu des­patx i s’havia de fer molta feina. Men­tre fèiem front a la covid, també havíem de pre­pa­rar la vacu­nació i, per tant, com­binàvem mira­des de curt, mitjà i llarg ter­mini. Ho vaig viure amb molta pressió, molt estrès, i el més trist és que durant set­ma­nes o mesos gai­rebé no vaig poder veure la família.
El sis­tema sani­tari està pre­pa­rat per a un epi­sodi sem­blant?
Hem millo­rat molts aspec­tes. La Meva Salut o el procés de vacu­nació, que va ser exem­plar i reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment i que ens va mar­car uns sis­te­mes que han vin­gut per que­dar-se i que ens faria donar una res­posta millor si hi hagués una altra pandèmia. Però no sé si hem com­plert tots els propòsits que teníem. No sé si tenim un estoc acu­mu­lat de mate­rial per a sis mesos o si hem deci­dit, com a país, pro­duir-ne una bona part amb indústria pròpia. Però, en gene­ral, estic segur que res­pondríem millor.
Com a soci­e­tat, quins apre­nen­tat­ges vam treure de la covid?
En el seu moment vam estar tots a l’altura i tenia l’espe­rança que hi hagués coses que es que­des­sin d’aque­lla vivència: col·labo­ració, una forma menys burocràtica de tre­ba­llar i, en gene­ral, aquest bon to que les situ­a­ci­ons de crisi por­ten als humans. Lla­vors tots aplaudíem els sani­ta­ris, però al cap d’un temps hem vist com la soci­e­tat està cada cop més agres­siva amb els matei­xos sani­ta­ris. I això em fa pen­sar que hauríem de fer un procés de reflexió sobre el nos­tre com­por­ta­ment social. Algu­nes coses posi­ti­ves han que­dat, però els apre­nen­tat­ges podrien ser més grans.

Megaconstruccions

Cinc grans annexos

En l’entrevista, una de les obres que Comella més destaca del temps de la pandèmia és la construcció de cinc annexos hospitalaris, que es van aixecar en pocs mesos i que van servir per descongestionar grans centres. En concret, es van habilitar els espais polivalents al Parc Sanitari Pere Virgili/Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital Moisès Broggi i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Aquests projectes van rebre, el 2023, el premi Top 3 Construmat en la categoria Industrialització. Construmat, el saló referent del sector de la construcció que organitza Fira de Barcelona, va remarcar com “la construcció va ser possible gràcies a una manera de treballar transformadora que va reduir els temps de treball, tant de la licitació com de l’execució”. Els edificis van tenir un cost de 50 milions d’euros i, com remarca el mateix Comella, avui en dia encara funcionen perquè es van idear amb la mentalitat que perduressin més enllà de la covid-19. Cada annex estava pensat per contenir un centenar de llits i amb una superfície cadascun d’uns 4.000 metres quadrats. Els llits es podien convertir en UCI en tan sols 24 hores, amb punts d’oxigen i un sistema de pressió ambiental negativa, important en casos de malalties infeccioses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia