L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha proposat aquest dilluns que l’adscripció dels treballadors públics a la mútua de funcionaris Muface sigui voluntària i que els nous empleats que entrin a l’administració s’incorporin al sistema de salut pública. La proposta respon a un objectiu de “racionalitzar el sistema” i permetria “generar estalvis tant per al funcionari com per a les arques públiques” segons apunta l’Airef en un estudi encarregat pel govern espanyol. L’informe arriba després de la dificultat de trobar asseguradores que vulguin fer-se càrrec d’aquest sistema.

En el model actual el funcionariat pot escollir entre assistència pública o privada, però tot i que escullin la primera, segueixen formant part de la mútua i, per tant, es manté tant l’aportació de l’Estat com la del funcionari via cotització. Per això, l’estudi apunta cap a un estalvi amb aquest nou model. Tot i això, la presidenta Cristina Herrero, ha ressaltat en roda de premsa, que la incorporació dels mutualistes al sistema públic hauria d’anar acompanyat “d’un reforç previ del sistema nacional de salut”.

L’entitat avisa que el model espanyol constitueix “una excepció singular” entre els països de l’entorn europeu, ja que contrasta per exemple amb Itàlia que va integrar el seu règim especial de funcionaris durant la constitució del sistema nacional de salut. I en el cas de Grècia o Portugal, el pas es va fer en el marc de reformes estructurals durant períodes de crisi econòmica.

La proposta, segons Herrero, s’ha fet d’acord amb les preferències del funcionariat. L’estudi apunta que hi ha nombrosos col·lectius, com el docent, que ja aposten pel sistema d’assistència públic.

Encara que només el 24% del total de mutualistes opta per la provisió pública, aquesta proporció s’incrementa fins al 70% en els casos de patologies de severitat major i extrema, per exemple en tractaments oncològics o serveis de nefrologia i diàlisi. El 66% de les hospitalitzacions de serveritat major o extrema dels mutualistes són ateses a centres de titularitat pública, i en el cas dels menors de quaranta anys, la xifra s’eleva al 90%.