U equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha demostrat que el consum de pasta alimentària millora els factors de risc metabòlic en comparació al de patates, pa o arròs refinats.

Segons informa la universitat en un comunicat, a falta d’estudis rigorosos que avaluïn la importància del consum de pasta sobre el risc cardiovascular o l’augment de pes, l’equip investigador va avaluar 6.000 persones amb un alt risc de malaltia cardiovascular que estaven inclosos en un programa de pèrdua de pes. En va fer un seguiment en el temps per comprovar si hi havia relació entre el consum de pasta refinada i diferents factors de risc cardiometabòlic. Van observar que aquelles persones que consumien mes freqüentment pasta tenien una major reducció de pes corporal, així com de l’índex de massa corporal i de perímetre de la cintura després de dos anys d’estudi. A més, substituir el pa blanc, l’arròs blanc o les patates per racions equivalents de pasta es va associar amb una reducció més gran dels mateixos paràmetres i amb una millora de la pressió arterial i el colesterol HDL.

Els cereals abans d’esmorzar, les begudes ensucrades, el pa, l’arròs refinats i les patates, entre d’altres, són aliments rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida. Produeixen un augment sobtat dels nivells de glucosa i insulina en sang que estimula la gana, el dipòsit de greix i redueix les pèrdues d’energia. Això afavoreix l’obesitat i dificulta l’ús de glucosa a nivell cel·lular. La pasta, en canvi, tot i ser també un aliment ric en hidrats de carboni, té una estructura única que fa que aquests hidrats s’absorbeixin més lentament, el que provoca una resposta glucèmica moderada. Quan la pasta es troba en el grau de cocció anomenat “al dente”, l’índex glucèmic és fins i tot més baix i això evitaria que es produís aquesta resposta glucèmica exagerada després del seu consum.

L’estudi s’ha centrat en persones adultes grans amb risc cardiometabòlic de la conca mediterrània. Ara caldrà comprovar amb assajos clínics aleatoritzats si en altres poblacions els resultats aporten els mateixos resultats.

La investigació l’ha fet Sangeetha Shyam, investigadora Miguel Servet de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Stephanie K. Nishi, investigadora de l’Escola de Nutrició de la Universitat Metropolitana de Toronto i el catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Jordi Salas-Salvadó.