L’Anna, com molts adolescents, va provar el tabac ben aviat, quan tenia només 15 anys. “És un acte que fas per rebel·lia i et sembla que així sembles més gran”, diu sobre una iniciació al tabac amb els amics i d’amagat, perquè recorda que agafava alguna cigarreta d’estranquis dels pares. Una dècada després, ha volgut seguir l’exemple de la seva mare, que fa mig any que no fuma. “Millor deixar-ho ara que encara soc jove i d’aquí a uns anys puc fer net i no tenir cap seqüela”, diu convençuda de fer el pas per allunyar-se de la nicotina en benefici de la seva salut. “El meu pla és canviar el tabac per l’esport, que el tinc oblidat”, assenyala, una decisió que arriba després d’anys de donar-hi moltes voltes, sobretot quan estava estudiant els últims anys de farmàcia. “Els exemples que ens posaven a classe de malalties pulmonars i els càncers que s’hi relacionen em feien sentir fatal, perquè veus com es deteriora el teu cos”, reconeix sobre un vici que costa deixar. Ja ho va intentar “sense èxit”, perquè sense la dosi de tabac, una desena de cigarretes al dia, tenia “molt mal de cap”.

Amb l’ajuda i els consells de les infermeres del CAP Mataró Centre ha començat a reduir el nombre de cigarretes que fuma al dia abans de començar a prendre les pastilles. Una estratègia que li funciona per reduir el consum és entrar en llocs públics per evitar les cigarretes que li omplen moments d’espera. “Ho vull deixar, perquè em sento una esclava tot el dia pendent de portar a sobre el paper i tabac de caragolar”, diu amb referència al costum estès entre molts joves de preparar-se les cigarretes, una opció més econòmica que comprar-les en paquets. Les dades indiquen que un 49,6% de les persones fumadores de 15 a 24 anys consumeixen cigarretes fetes a mà.

“El pitjor de tot és que fumar no t’invalida per continuar treballant o fer la teva vida”, diu l’Anna sobre un hàbit que, tot i perjudicar la salut, com l’alcohol, s’ha normalitzat i continua sent acceptat entre la societat, en especial entre els més joves. “Tots els meus amics fumen, però alguns estan començant a deixar-ho”, confessa sobre una generació que veu com els més joves que pugen darrere seu “fumen molt més enganxats als vapejadors”.

La cap d’infermeria del CAP Mataró Centre, Míriam Serra, alerta de l’increment d’aquests dispositius entre el jovent amb “la falsa percepció que no són tan dolents” com ho és el tabac. “Els vapors que inhalen compliquen pneumònies i caldria fer molta més prevenció”, alerta amb referència a l’increment del nombre de nous fumadors que s’introdueixen en l’hàbit a través d’aquests dispositius tot i els programes de prevenció antitabac que des de l’administració s’adrecen a les escoles. “És excepcional que els joves demanin deixar-ho”, indiquen les infermeres sobre una droga legalitzada, com ho és l’alcohol, i normalitzada, amb una “falsa sensació de no perill”. En aquest sentit, les múltiples patologies cardiovasculars i respiratòries poden condemnar, com assenyala Serra, a anar connectats “per sempre més a una bombona d’oxigen”.

La coordinadora del programa antitabac del centre, Elena Iruela, explica des de l’experiència que el pacient ha d’estar “molt conscienciat de deixar-ho per no recaure-hi”. En una primera visita presencial expliquen amb tot detall les etapes que se seguiran un cop fet el primer pas i l’esforç per deixar-ho. S’hauran de preparar per anar reduint el consum i posar una data anunciant el dia que no es fumarà fins a mantenir-se en la rutina de no tornar-hi. “Alguns s’ofenen quan els dius que són addictes”, explica Iruela sobre un acompanyament que fan telefònicament i que donen per tancat al cap d’un any. “Et destaquen que recuperen l’olfacte i el gust tan bon punt deixen de fumar”, diu la infermera, en contraposició amb els qui es preocupen per si aparcar el tabac els farà guanyar pes. “No s’engreixa tothom i en tot cas és un tema secundari que ja afrontarem més endavant”, conclou la infermera sobre l’esforç que suposa per a molts fumadors fer el pas de deixar-ho.

Per a l’Anna, el compte enrere ja ha començat fa unes setmanes i assegura que aquesta vegada ha sigut més fàcil. “Són increïbles les pastilles”, diu de la mediació de citisiniclina, que pot prendre durant 30 dies per alleujar la síndrome d’abstinència nicotínica. L’Anna creu que a partir d’ara tindrà més arguments de pes per aconsellar des de l’altre costat del taulell persones fumadores que s’adrecen a la farmàcia per provar de deixar-ho: “Sabré de què parlo.”