“Hi ha el dret a discrepar sobre les vacunes”

La vacunació ha de ser lliure perquè és una tecnologia que té els seus peròs i contres. No és una veritat absoluta i per tant hi ha el dret a discrepar-ne. El coneixement que hi ha sobre l'efectivitat de les vacunes és diferent: hi ha qui diu que és d'una gran efectivitat i altres que diuen el contrari, que són perjudicials. Amb tota la informació, jo decideixo.

Tot el que hi ha són les recomanacions que fan les diferents lleis autonòmiques sobre l'aplicació de vacunes, però és com l'exemple que a la Constitució hi ha el dret a l'habitatge i després no atrapes ni un pis en condicions assequibles. No hi ha obligatorietat però tot el coneixement de caire sanitari que es difon diu que si no vacunem la humanitat s'enfonsa. La pràctica no obligada és com si fos obligada perquè el 80 o 90% de la població es vacuna. En el cas de les escoles, hi ha casos que els pares han anat passant les dificultats fins que no han vacunat. Els pares demostren que són uns pares normals que no descuiden les cures dels seus fills, però que estan ben informats.

S'ha d'assessorar sobre l'opinió bàsica de les famílies, nosaltres no diem que no s'ha de vacunar. Si hi ha dubtes, demanem una moratòria de temps, t'informes, valores, sense pressa. No és menester de vacunar ara a vida o mort. N'hi ha algunes que un ho té claríssim que no cal: la rosa, el xarampió, la grip, la varicel·la, galteres... perquè un diu, però si jo aquesta l'he passat, i la meva família també... Després n'hi ha d'altres com meningitis, tos ferina, poliomielitis, que un té dubtes; doncs aclarim-ho i que les famílies decideixin. Si és cap, és cap, si és una, dos o tres, comentem la manera més bona de pautar-les per donar-les perquè els efectes secundaris siguin mínims.

Hi ha víctimes de la vacuna de l'hepatitis; personal sanitari exposat a qüestions pròpies d'aquest ofici; persones afectades, sobretot, d'encefalitis; bàsicament per problemes d'autisme, però a més, per lesions neurològiques; les persones afectades pel mercuri, que són les cent persones que ara s'han posat d'acord i el seu cas es jutja ara a la seguretat social; persones afectades pel papil·loma; pel tètanus; per la triple vírica. S'ha de tenir en compte que una persona amb una gran lesió necessita uns 6.000 euros mensuals per viure, ja que almenys una de les persones de la família ha de deixar la feina per cuidar-la, més tots els serveis sanitaris. Hi ha el cas del Sunday Times, que va demanar tenir accés, segons la llei europea de llibertat d'informació, per mitjans judicials, a demanar al govern britànic que destapés tots els efectes de la triple vírica, i es veu que de 90 milions de dosis del 2003 al 2008, hi ha 40 decessos i 2.000 afectats neurològicament. A nosaltres ens ha passat amb la universitat Carlos III de Madrid, on hem demanat el registre dels efectes adversos de vacunes i ens demanen que no en fem una utilització pública.

L'existència de l'aliment convencional intensiu manufacturat, que té una alta quantitat de presència de contaminants químics, conservants i canvis en la seva composició. Una llet ja no té res a veure amb el que conceptualment es deia que era una llet, un líquid blanquinós amb una quantitat de greix pur. Ara es fa una extracció del greix i les vitamines i després, s'hi afegeix química. O el pa, que ja no té blat. Un estudi de la universitat Rovira Virgili als mercats catalans va constatar l'any 2005 que en carns, peixos, cereals, llets i formatges s'hi troben quatre vegades més materials pesants que en verdures i hortalisses, llegums i tubèrculs. Estem en nivells de greix, proteïna i sodi tres o quatre vegades superiors a les necessitats reals. I hem baixat en fibra, potassi, minerals.