Emocions per aprendre a viure
Algunes escoles potencien la intel·ligència emocional com a eina per reduir l'estrès i la conflictivitat infantil
Hi ha estudis que demostren que treballar els sentiments millora els resultats acadèmics
Fa 200.000 anys, l'Homo sapiens va descobrir que podia sentir com els seus congèneres. Podia posar-se al seu lloc i experimentar el que avui coneixem com a empatia. Aquesta capacitat va facilitar experiències compartides i intercanvis d'opinions sense els quals no s'haurien assolit infinitat de nous coneixements. Amb tot, emocions i racionalitat s'han mantingut en esferes del tot separades durant segles, i aquest és l'esquema que també ha reproduït l'escola, on la transmissió de coneixements no ha deixat espai a les emocions.
Però, a final del segle passat, aquest paradigma comença a canviar. Gràcies a nous descobriments en l'àmbit de les neurociències irromp un nou concepte: el de la intel·ligència emocional. “La vida ens planteja reptes molt diversos i, per tant, la millor manifestació d'intel·ligència és la que ens permet construir benestar tot i l'adversitat”, resumeix Rafael Bisquerra, catedràtic d'orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona i director del màster en educació emocional i benestar.
El professor Bisquerra reivindica la necessitat d'incorporar l'educació emocional a l'escola. “És un procés que hauria d'estar present des del naixement i al llarg de tota la vida. Especialment, entre els 4 i 10 anys”, va afirmar ahir Bisquerra durant la presentació del darrer informe Faros de salut infantil de l'hospital Sant Joan de Déu, dedicat a l'educació emocional.
Diversos estudis ja han demostrat que prendre consciència de les emocions, saber gestionar-les o aprendre a posar-se en el lloc de l'altre són eines que no només milloren el clima a les aules i redueixen el nivell d'estrès i de conflictivitat entre els alumnes, sinó que es tradueixen en millors resultats acadèmics i en habilitats que resultaran de gran utilitat en la vida adulta, com ara el treball en equip.
Tot i que de moment hi ha més estudis que no pas experiències pràctiques, algunes escoles (per exemple, a Nova York, al Regne Unit i també a l'Estat espanyol) ja han apostat per l'educació emocional. “A Catalunya no arriba al 5%, però fa deu anys ni tan sols se'n parlava”, afirma Bisquerra.
L'educació emocional comença perquè el nen aprengui a reconèixer i a posar nom a allò que sent. Activitats com ara dibuixar cares que reflecteixin l'estat d'ànim o sessions de massatges, balls i abraçades per afavorir el contacte físic i la sensació de cuidar i de ser cuidat són estratègies que alguns centres utilitzen amb els més petits. Es tracta d'un entrenament que inclou moments de reflexió i moments per compartir sentiments (per exemple amb jocs de rol), i que, de manera ideal, hauria de trobar continuïtat a casa, on els pares també poden fer molt per estimular la intel·ligència emocional dels fills: des d'escoltar música plegats fins a animar els més grans a escriure els sentiments en un diari.
Bisquerra encara afegeix una dada: les emocions positives estimulen les defenses. Per tant, un infant que sap gestionar les seves emocions serà un nen amb més bona salut física i mental.