L'hospital del Ripollès fa teràpia amb gossos als pacients de llarga estada

L'hospital comarcal del Ripollès, de Campdevànol, està provant una teràpia per a pacients de llarga estada amb l'ajuda de tres gossos ensinistrats. La primera experiència es va fer dimarts al matí i a partir d'ara es valorarà la possibilitat de programar més endavant sessions més individualitzades. La majoria dels usuaris, alguns amb demència, van reaccionat favorablement a la prova i van interactuar amb els gossos. Els animals, molt pacients, van seguir les indicacions dels monitors, sota les ordres del personal sanitari. “El gos és una eina més i el que s'intenta és aconseguir un objectiu que costa”, va dir Enric Bruc, responsable de l'escola d'ensinistrament Els Tres Pins, de Balsareny (Bages). La sessió, que va durar unes dues hores, es va fer amb una quinzena de pacients de llarga estada. El personal sanitari, entre els quals hi havia terapeutes i psicòlegs, ja havia treballat amb els pacients i ahir s'hi van afegir els animals. Bruc –que també és responsable del grup de rescat amb gossos de Creu Roja– va explicar que aquest tipus de teràpia requereix un treball previ durant el qual els professionals es marquen uns objectius, com ara millorar l'estat d'ànim, la mobilitat o la relació entre pacients. En aquestes sessions, els animals segueixen les ordres dels monitors, que, coordinats amb el personal sanitari, els van indicant què han de fer en funció de les necessitats de cada pacient.

La gran majoria dels pacients van tenir una resposta molt positiva, especialment aquells que ja havien tingut gossos. “L'he vist molt contenta i afectuosa amb l'animal”, va comentar Maria Roser Vergés, mare de la Rosario, una àvia de 86 anys que està ingressada a la planta de llarga durada per problemes respiratoris. La dona ja havia tingut un gos fa molts anys i ahir somreia i no parava de fer petons al gos que tenia a la falda. Durant el temps que va durar la sessió van predominar les cares alegres i un ambient relaxat. I els animals, obedients i plens de paciència, es deixaven fer i anaven seguint les ordres dels monitors. “Creiem que és molt beneficiós per a ells, no només en l'àmbit físic i social sinó també mental”, va assenyalar Marta Coma, infermera de pacients de llarga estada de l'hospital.