La Cerdanya i la Garrotxa tenen nous hospitals
La col·laboració entre els estats espanyol, francès i la Generalitat va fer possible el centre de Puigcerdà; a Olot el vell Sant Jaume ha estat substituït, ha crescut i millorat
Aquest any Puigcerdà ha celebrat la festa major dues vegades. La patrona, una verge trobada, la Mare de Déu de la Sagristia, s'escau el 8 de setembre, quatre dies després que s'iniciés el procés d'obertura del nou hospital de la Cerdanya, un projecte transfronterer que va tenir la implicació de tres administracions, l'Estat francès, l'espanyol i la Generalitat de Catalunya. El dia 19 d'aquell més es van obrir les urgències i aquella va ser la culminació d'un llarg procés iniciat el 2003 quan després de la signatura del protocol d'acord entre el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló i el president de la Generalitat de Catalunya, amb l'Agència Regional d'Hospitalització (ARH-LR) i el Servei Català de Salut (CatSalut) com a col·laboradors de salut associats, es va fer un estudi de viabilitat. Era el primer pas d'una obra que va continuar el camí després que el 19 de març del 2007 se signés una declaració d'intencions de cooperació en l'àmbit de la salut entre el ministre de Salut francès i la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya i es va inaugurar set anys més tard després d'una inversió de 31 milions d'euros aportats entre altres per la UE a través dels fons Feder. Avui l'Hospital de Cerdanya és un dels més ben dotats del Pirineu. Allà es treballa amb un equipament de primera –s'hi poden trobar serveis d'urgències, d'hemodiàlisi, diagnòstic per la imatge, consultes internes, 64 llits d'hospitalització, 4 sales d'operacions i sala d'endoscòpies, entre altres serveis– i es demostra que els 33.000 habitants, repartits entre els 53 municipis que formen l'altiplà cerdà, d'un costat i de l'altre de la ratlla han esborrat la frontera.
Sant Jaume i la Garrotxa
Tot i que el 6 d'octubre el va inaugurar el president Mas, el 17 de novembre ja s'havien engegat una gran part dels serveis, el nou Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, no va funcionar amb normalitat a ple rendiment. Aquesta era una infraestructura, llargament esperada. El 2005 el DOGC va publicar la licitació per adjudicar l'avantprojecte del nou centre, però no va ser fins al novembre del 2009 que el consell executiu de la Generalitat en va aprovar la construcció, d'una superfície que ha triplicat la de les instal·lacions del de Sant Jaume –ara té més de 27.000 m²–, amb una capacitat per poder atendre 60.000 persones. La millora en els serveis de cirurgia, TAC, consultes externes i urgències han fet del centre que domina la vall del Ridaura un referent comarcal.
LA DATA
Una peça clau
Pau Lanao
En una entrevista, quan encara era consellera de Sanitat, que li va fer el 2009 Lluís Cabado de la Fundació Infermeria Catalana, Marina Geli va declarar: “El sistema sanitari és una peça clau per garantir la cohesió social, i és per això que tenim l'obligació de reforçar-lo evitant que l'afecti la crisi. El sector de la salut no és només un sector de despesa, és també un sector que incentiva l'activitat econòmica, amb un alt valor afegit i impulsor de recerca i innovació.” Tot i els intents de determinats col·lectius i partits de demonitzar l'acció de govern del tripartit, i veient les retallades i la dèria privatitzadora que emmarquen l'acció de l'actual conseller, Boi Ruiz, els detractors de la feina feta per Marina Geli com a consellera tenen pocs suports on agafar-se i potser és per això que ara que ha deixat el partit, el PSC, en què ha assolit càrrecs molts importants en la política catalana, la seva veu s'escolta quan denuncia que CiU ha retallat cent milions d'euros en sanitat a Girona els darrers quatre anys, o reivindiqui la millora de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans de la Catalunya del segle XXI.
Marina Geli
Marina Geli, que és filla de Sant Gregori i metgessa de vocació –quan va treballar al Trueta conjuntament amb els doctors Uriel i Vinyes va viure un calvari –, el 1996 va entrar a militar al PSC i entre el 2003 i el 2010 va ser consellera de Salut. El 2014 ha abandonat el PSC i ha estat una de les fundadores de MES.