La Ribera, de dalt a baix

Ens conviden a tastar la clotxa, una magnífica ocasió per descobrir la comarca

Anys enrere, quan els page­sos ribe­rencs havien d'afron­tar llar­gues jor­na­des al defora, s'empor­ta­ven clot­xes per omplir l'estómac. La clotxa, un pa rodó, buit de molla i ple de toma­ques, cebes, alls i aren­ga­des, que esca­li­va­ven al foc i ama­nien amb un bon raig d'oli, ser­via tant de car­ma­nyola com d'ali­ment per recu­pe­rar for­ces. Ara, aquell mos s'ha con­ver­tit en motiu de tro­bada i festa, perquè el Con­sell Comar­cal de la Ribera d'Ebre orga­nitza un esmor­zar popu­lar on se ser­vei­xen clot­xes. Cada any se cele­bra en un poble dife­rent: aquest diu­menge, els veïns de Gines­tar seran els amfi­tri­ons.

Dalt les ser­res, baix al riu

Gines­tar està situat al sud d'una comarca abso­lu­ta­ment lli­gada a l'Ebre, que la tra­vessa, com si en fos l'espina dor­sal. La majo­ria de pobles han nas­cut a la seva riba i hi estan ínti­ma­ment lli­gats, fins al punt que se situen al mapa amb relació al riu: uns a la riba dreta, els altres a l'esquerra. És imper­do­na­ble, doncs, visi­tar la comarca sense atan­sar-se a l'aigua. Però en aquest cas, la idea és veure-la pri­mer des de dalt, bai­xar al riu, i tor­nar a pujar a la mun­ta­nya.

El terme de Tivissa es carac­te­ritza pel fet de ser molt mun­tanyós: està situat al peu de les ser­res de Tivissa i Lla­be­ria, que s'alcen ofe­rint mira­dors excep­ci­o­nals de la comarca.

Al mateix poble, la plaça de la Bara­nova és un balcó enca­rat a la plana, on la gent seu a fer-hi petar la xer­rada. Allí mateix hi ha la gran església de Sant Jaume. Els car­rers del nucli antic són estrets i dei­xen entre­veure que esta­ven enco­ti­llats per mura­lles que s'obrien en els por­tals d'Avall i de l'Era.

Tivissa pot ser punt de par­tida de mol­tes excur­si­ons a peu per les rutes de sen­de­risme, que estan senya­lit­za­des, cap a les grans roques, amb més de 200 vies d'esca­lada o per les vies fer­ra­des. És reco­ma­na­ble visi­tar Lla­be­ria. El petit poblet està situat a 23 km per car­re­tera de Tivissa, al bell mig de l'Espai Natu­ral de la Serra de Lla­be­ria: des del cim més alt, la Miranda de Lla­be­ria la vista allarga més enllà de la comarca.

Iler­ca­vons

Quan dei­xem Tivissa, a uns sis quilòmetres per la C-44 en direcció a Móra d'Ebre, cal atu­rar-se. En aquest punt, a mà esquerra (està senya­lit­zat), surt un camí que porta fins al jaci­ment ibèric del Cas­te­llet de Banyo­les. El poblat està situat en una posició immi­llo­ra­ble per con­tro­lar el riu (i per tant, les mer­ca­de­ries que s'hi trans­por­ta­ven). Des de qual­se­vol punt hom té una vista impres­si­o­nant de l'ano­me­nada cubeta de Móra.

El Cas­te­llet de Banyo­les és con­si­de­rat un dels poblats ibèrics més impor­tants de Cata­lu­nya. S'atri­bu­eix a la tribu dels iler­ca­vons i es creu que va ser ocu­pat entre els segles IV aC i el II aC. S'hi va des­co­brir l'ano­me­nat tre­sor de Tivissa, amb arra­ca­des d'or, braçalets, mone­des, vasos, pàteres argen­te­res, ceràmica... En època medi­e­val s'hi va bas­tir un petit cas­tell. L'ofi­cina de turisme de Tivissa ofe­reix visi­tes guia­des per a grups i el jaci­ment dis­posa de pla­fons infor­ma­tius.

Cap al riu

Seguint la car­re­tera C-44 s'arriba a una rotonda (en obres) que per­met con­nec­tar amb la C-12, l'eix de l'Ebre, que ens porta fins a Gines­tar. Després d'esmor­zar amb clotxa i d'escol­tar la banda de música La Ginesta, es pot pas­se­jar fins al nou embar­ca­dor. El camí surt de la plaça del Pou, és molt pla­ner i trans­corre entre vinyes, que arri­ben, pràcti­ca­ment a l'aigua.

Uns quilòmetres enllà, per la mateixa C-12 direcció sud, a mà dreta, surt el camí cap al pas de barca, un trans­bor­da­dor que per­met tra­ves­sar l'Ebre per Mira­vet.

Un cop al poble, és de visita obli­gada el cas­tell tem­pler, que domina la comarca des del penya-segat on el van bas­tir els musul­mans. A més, cal pas­se­jar pels car­rers antics del cap de la vila i entrar a l'església vella, con­ver­tida en espai cul­tu­ral.

De nou, amunt

Un altre cop a la C-12, cinc quilòmetres avall, s'arriba a Ras­quera. Cone­gut arreu pels seus pas­tis­sets, el poble està situat al peu de la Serra de Cardó. La zona és plena de bos­cos ben con­ser­vats i de fonts medi­ci­nals, unes aigües que havien estat apro­fi­ta­des al bal­ne­ari de Cardó, ara tan­cat.

Des de Ras­quera es poden fer dife­rents excur­si­ons, com la pas­se­jada pel Camí dels Fra­res, la ruta del teix o la ruta de Sant Domingo, que porta fins a l'ermita del mateix nom, des d'on tor­nem a veure la comarca als nos­tres peus.

PER ARRIBAR-HI

Per l'autopista AP-7 (sortida 38, l'Hospitalet de l'Infant, o 39A, l'Ampolla), per la carretera N-420, i per les carreteres C-12 (eix de l'Ebre) i C-44.

DADES D'INTERÈS

Festa de la Clotxa. Dia 28, a les 11.00 h, a la plaça Catalunya de Ginestar. www.riberaebre.org/clotxa/
Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Tel. 977401851 www.riberaebre.cat
Oficina de Turisme de Tivissa. C/ de la Foig, n. 5. Telèfon: 977417551 turisme@tivissa.altanet.org
Lo Racó del Temple. Agència d'informació i Turisme a Miravet. Tel. 977057047 www.miravet.altanet.org

Clotxa, i molt més

M.J.R.

La festa de diumenge dóna el tret de sortida a unes jornades que permeten degustar clotxa a disset restaurants de la comarca fins al dia 1 de maig. «L'any passat en vam servir 10.000 i enguany creiem que superarem aquesta xifra», explica Joan Ramon Casanova, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la Ribera d'Ebre. Alguns restaurants ofereixen la clotxa clàssica, i d'altres l'han reinventat i es poden degustar pecadets de clotxa, llesca de clotxa, clotxada, pizza clotxa o, fins i tot, clotxa desestructurada... La clotxa és la menja típica per excel·lència de la comarca, però hom no pot marxar sense tastar altres plats: «La Ribera ha estat sempre zona de pas i les diferents cultures hi han deixat petjada, per això tenim una cuina molt variada», explica en Joan Ramon, que cita els bacallans, les escudelles, les cassoles de tros o la cassolada com a mostra de la riquesa gastronòmica de la comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.