Catifes amb groc

El groc va ser el color predominant, ahir, en la diada de les catifes de les Enramades d’Arbúcies. I no només perquè les fulles de ginesta són un dels ingredients essencials de les composicions florals, sinó també perquè en moltes hi havia referències als presos i exiliats polítics i símbols independentistes. La més contundent en aquest sentit va ser la de l’ateneu popular L’Arboç, en què es reproduïen les cares de tots els presos i exiliats amb els noms respectius. A pocs metres, els membres del teatre de la llar de jubilats i pensionistes del carrer Sorral en van fer una de molt treballada amb els escuts de les poblacions d’on són fills tots aquests polítics. Hi havia també un immens llaç groc amb les mateixes cares. A més, van ser reivindicatius alguns dels 29 Racons, com ara els globus que es podien veure a la riera des del carrer del pont. Al carrer Francesc Camprodon, l’associació d’argentins va confeccionar un mapa gegant del seu país amb un missatge en què reclamava la llibertat dels presos polítics.

La població immigrada és rellevant quant a nombre de nacionalitats a Arbúcies i això també es va traduir en les catifes, com per exemple, i a part de la dels veïns argentins, a la de l’inici del carrer Sorrall, amb motius d’inspiració africana.

De la resta de la vintena llarga de catifes, en destacaven la commemorativa del cinquantè aniversari de l’institut Montsoriu, en què van optar pels globus aerostàtics multicolors com a motiu principal, i la de l’escola Carulla, que aquest curs celebra el seu quarantè aniversari i que hi reproduïa elements com ara la motxilla de la coneguda Dora exploradora. Més enllà dels Racons de la plaça de la Vila –llibres amb flors i el muntatge de les voltes de l’ajuntament amb flors i papallones–, els veïns del carrer Major van fer una espectacular partitura musical, en què les notes viatjaven d’una guitarra a un saxo.

A la resta, hi havia elements de ciutats europees com ara les típiques cases d’Amsterdam, el Big Ben, una góndola veneciana, i altres motius com ara un tren gegant i una flor que ocupava un bon tram del carrer Camprodon.