Arbres amb història

L’ alzina surera és un tipus d’arbre característic de les zones de clima mediterrani. Però al petit poble d’Éller, situat a la Cerdanya, curiosament se n’hi pot trobar una. La raó és que, anys enrere, un pastor del poble va fer la transhumància des d’Éller fins a l’Empordà, on aquesta espècie és molt abundant. L’home es va endur una gla i la va plantar en un punt del poble resguardat dels vents freds, i es va convertir en la que avui és l’única alzina surera de tota la comarca. Aquesta és una de les curiositats que es pot trobar al llibre Les veus dels arbres, escrit per la biòloga Pepa Tort i il·lustrat per la fotògrafa Adriana Olsina.

L’autora recull les veus de 89 arbres peculiars que es troben entre la Seu d’Urgell i Puigcerdà: “Pretenia fugir de la botànica i fer parlar els arbres a través de les seves històries”, explica. En alguns casos es tracta de llegendes o relats reals viscuts pels mateixos arbres, mentre que en d’altres són fets que han tingut lloc al seu voltant, com ara canvis en el paisatge o el seu testimoni de successos protagonitzats per les famílies que hi vivien a prop. Alguns d’ells, tot i no tenir cap anècdota al darrere –potser per la seva menor longevitat–, hi estan inclosos simplement pel seu aspecte singular o monumental. A les pàgines del llibre hi predominen les fotografies que, acompanyades d’un text i un mapa de localització, busquen que els lectors se sentin atrets a anar a veure aquests éssers vius.

“Reivindico una nova mirada dels arbres”, diu Tort, defensant que “han tingut i tenen un paper clau en la història de la humanitat i del planeta”. I recorda que, per exemple, la fusta dels arbres va ser essencial per a grans descobriments com el del foc o la roda, alhora que va contribuir al procés d’industrialització. Pel que fa al medi ambient, els arbres regeneren l’aire que respirem i estan presents en la nostra cadena alimentària, sent els productors de fruites i fruita seca. “Per a la majoria de gent, els arbres són poca cosa més que això, arbres”, lamenta Tort: “Espero que la gent prengui consciència de la seva importància i aprengui a valorar-los, protegir-los i estimar-los.”

Una altra alzina, aquesta situada al terme municipal de Cava, a l’Alt Urgell, protagonitza les pàgines del llibre. A la primera meitat del segle XIX va ser testimoni, alhora que part de la història, de l’atac de dos bandolers a una dona que vivia en una casa de pagès propera. Els dos homes, que li exigien que els revelés on tenia amagada la seva fortuna, la van penjar dels cabells en una de les branques de l’alzina per forçar-la a confessar-ho. Els crits de la víctima, però, van alertar un sometent i van fer fugir els bandolers.