Ciència

FRANCISCO J. HUERA

INVESTIGADOR AL LABORATORI D’INTERACCIÓ FLUID-ESTRUCTURA (LIFE) DE LA URV

“Les vibracions incrementen el risc que una estructura falli”

Com es pot evitar el desgast dels materials que provoquen les vibracions ininterrompudes que generen els corrents marins? Un equip d’investigadors de la URV té la solució

Un dels objectius dels enginyers i investigadors que treballen per evitar la fatiga dels materials és buscar solucions per minimitzar l’impacte dels corrents en les estructures que es construeixen al mar, bàsicament plataformes petrolieres o instal·lacions per a energies alternatives. Ara, el grup de recerca Laboratori d’Interacció Fluid-Estructura (LIFE) de la URV, liderat per l’investigador Francisco Huera, ha estudiat un nou sistema per minimitzar l’impacte i el desgast que causen els corrents. Falta sotmetre’l a testos més exigents, però, de moment, els resultats que han obtingut donen bones solucions i ja s’han iniciat els tràmits per obtenir-ne la patent.
Per què ens interessa controlar els efectes que produeixen les vibracions derivades dels corrents marins?
Perquè, ara per ara, quan les indústries estan intentant extreure el cru del fons marí, un dels problemes que troben és que aquests corrents generen moviments i vibracions a les estructures, sobretot a les canonades que porten el cru i als sistemes per perforar. Això genera fatiga estructural per culpa de càrregues periòdiques i s’acaba reduint la seva vida útil. Les vibracions incrementen el risc que una estructura falli.
Amb les vibracions descontrolades, augmenta el risc d’accident?
En certa manera, sí. Però no hi ha accidents perquè es sobredimensionen molt les estructures, es treballa amb factors de seguretat altíssims. Però si es troba la manera de reduir la vibració, no cal sobredimensionar. Llavors, els costos es redueixen.
Com s’ho fan per evitar les vibracions?
Les vibracions es donen perquè, quan hi ha aigua corrent al voltant d’un objecte, l’aigua se separa i dibuixa un deixant que genera forces al voltant de l’estructura. Les vibracions les genera aquest deixant d’aigua. Hi ha moltes maneres d’intentar evitar-les. Les solucions passives són les que no impliquen una generació d’energia per evitar els corrents i consisteixen, bàsicament, en canviar la forma de l’estructura o en posar algun estri que permeti trencar el deixant i les formes oscil·lants. La nostra solució no és nova: es basa en posar una malla de ferro al voltant de l’estructura i evitar, així, l’acció del corrent d’aigua. El que és una novetat és determinar quines són les formes òptimes i la porositat de les malles que posem al voltant de l’estructura. Hem fet un estudi molt acurat en aquest sentit i hem patentat la mida i la configuració que ha de tenir la malla en funció de la mida i la forma de cada estructura.
No n’hi ha prou provant de posar una malla grossa i una de petita i deixar-hi la que vagi millor?
Primer has de saber com és el flux, i el flux varia en funció d’un munt de factors. La interacció fluid-estructura és una de les parts més complexes de la física. Cal tenir en compte tipus de forma, les característiques geomètriques, la mida, la porositat...
Ja han enllestit la patent?
Hem iniciat el procés de patent europea. Per poder entrar en el nivell comercial hem de fer més assajos, a escala més gran, perquè al laboratori no podem generar corrents equivalents a l’oceà, hem d’anar a instal·lacions més grans per poder fer simulacions més realistes.
Quin mercat tindran si ho comercialitzen?
Sobretot petrolieres i empreses dedicades a energies renovables. És una solució per a estructures esveltes sotmeses a corrents marins o corrents de vent.
Un molí de vent, per exemple?
Pensem més aviat en estructures marines, que poden fer uns quants quilòmetres de llarg i són més vulnerables a les vibracions dels corrents.
Recordo un projecte que es va voler tirar endavant fa uns anys, davant la costa de l’Ametlla de Mar, per posar molins eòlics al mig del mar. Allà s’ajuntava la força del vent, al molí, i la del mar, a la base.
El projecte Zèfir, sí. Aquell tema el vaig seguir bastant de prop. L’IREC es va posar en contacte amb mi per portar un dels grups del projecte, però finalment hi va haver problemes de finançament i tot es va aturar. Havíem començat a fer feines per trobar solucions en aquest àmbit per als sistemes d’ancoratge dels molins de vent, que havien de ser flotants.
Quant temps porta investigant els efectes de les vibracions en els estructures?
Quinze anys. La meva tesi doctoral ja tractava d’aquest tema.
I què se sent quan una investigació de quinze anys desemboca en resultats positius?
En l’aspecte teòric hem anat avançant a poc a poc i hem anat publicant en revistes especialitzades. Patentar per patentar no tenia cap sentit. Ara sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia