Societat

PAU HUGUET

PESCADOR DE LA BARCELONETA

“Els pescadors treballem 13 hores al dia, però és una feina força lliure”

Pau Huguet arriba a bord de la ‘Ferrosa’ amb un carregament de gambes i escamarlans. És un dels pescadors que resisteixen a la Barceloneta dedicats a la pesca de proximitat

Com és la vida de pescador a Barcelona?
És una feina normal, però amb un horari especial. Estem 11 hores a la mar, 13 en total treballant, però passa que és una feina força lliure, a la natura i que ens agrada perquè és el que hem vist des de petits. No patim caravanes ni estrès.
La feina li ve de família?
Som una família que som a la Barceloneta des que es va fundar, el 1740: abans estaven al barri de la Ribera, fins que es va desfer i els van obligar a comprar una casa a la Barceloneta. El 1714, quan va acabar la guerra, van construir la ciutadella i van desfer el barri de la Ribera i van fundar la Barceloneta.
Encara viu a la Barceloneta, oi? L’ha vist canviar gaire?
La Barceloneta és dels barris que més han canviat els últims anys, l’hem perdut la gent dels pobles perquè puguin viure turistes, com passa a tota la costa.
És difícil viure en aquest barri per l’impacte del turisme?
És molt difícil, venen molts turistes i els pisos són caríssims. Ens afecta molt el dia a dia, si vas a comprar una barra de pa a un poble et surt més barat que no pas a la Barceloneta.
Quina activitat hi ha al moll del Rellotge?
Som deu barques d’arrossegament i 12 barques de llum. En total deu haver-hi 200 mariners, treballant a la confraria unes 10 persones, i transportistes, uns 50 més. Cal sumar-hi uns 20 peixaters que baixen a comprar peix.
Com és el vostre dia a dia?
A les cinc del matí ja estem a bord, preparem les xarxes per sortir a pescar i fem neu per mantenir el peix fresc. Esperem que siguin les sis per començar a navegar i pescar. Podem anar allà on vulguem sempre que estiguem al port a les cinc de la tarda. Ens movem en una zona que va d’Arenys fins a Sitges.
Què es pesca en aquesta zona?
Segons el fons agafem gamba vermella o escamarlà, i si pesquem a menys fondària, molls, lluç, rap, llenguado, calamar, canana, daurada, besuc...
Hi ha bona pesca?
El que hi ha és mala venda. Ara hi ha peixos que no tenen sortida com el besuc, les brotules i els molls. Ara el que interessa més és la gamba i l’escamarlà.
Com es ven el peix que porteu?
Es ven exclusivament a la llotja. Allà van els peixaters, que tenen un comandament a distància per participar a la subhasta a la baixa. El peix surt amb un preu que va baixant fins que un peixater l’atura quan arriba al preu que li convé i se’l queda.
L’activitat pesquera es manté?
Ha baixat molt. Quan jo vaig començar érem 30 barques d’arrossegament i 100 de llum. Ara som 10 barques d’arrossegament i 12 de llum.
Per què ha baixat tant?
Les coses canvien. Els sous no són fixos, són molt variables depenent de si agafes peix o no. La gent vol una seguretat que nosaltres no podem donar, no som grans empreses, som famílies.
Molts consumidor deuen voler un peix barat.
Nosaltres només venem als peixaters. No pot venir un particular. S’està intentant que vinguin els particulars a comprar al port però és molt complicat. Nosaltres venem els peixos per caixes de set o vuit quilos, no podem vendre 200 grams d’escamarlans. Treballaríem moltes més hores de les que fem.
Com podeu promocionar l’activitat pesquera?
Es tracta més aviat de promocionar el producte, que se sàpiga que el peix és de qualitat, de proximitat i del dia. Tenim la marca Peix de la Barceloneta, peix de Catalunya, però és molt complicat. Aquest cap de setmana fem una activitat dins del Benvingut a pagès en què obrim les portes perquè la gent conegui que hi ha barques a Barcelona. Els ensenyem les barques i els expliquem com pesquem, així com la història del moll i de la torre del rellotge.
Quina és la història de la torre del rellotge?
Era un antic far del que era la punta del port de Barcelona. Quan els francesos van decidir calcular en metres i no pas en braces havien de definir primer el metre, que és la deumilionèsima part del meridià terrestre. Llavors van haver de mesurar el meridià terrestre, i com que el meridià de París és el mateix que el de Barcelona van triangular fins que van aconseguir mesurar un arc de meridià, i l’últim lloc on van acabar de mesurar va ser en aquest rellotge.
Us ha afectat l’ampliació del port de Barcelona i l’increment de molls esportius?
És clar, ens han tret un tros on podíem treballar, ara estem apilonats. Donen més diners els turistes i els vaixells de luxe que no pas nosaltres. El problema és el ciment de la costa, els rius que no baixen, els pantans. El menjar que no arriba al mar repercuteix en el peix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.