“Els alumnes han ensenyat criquet als companys usant el català”

[Jordi Ballart] L’origen va ser la petició de l’AMPA de l’escola Pere Lliscart al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet de fer una formació en català amb una activitat relacionada amb l’Índia i Pakistan. Jo coneixia el criquet perquè vaig viure a Anglaterra uns anys. Vam pensar que els alumnes que coneixen aquest esport, la major part de l’Índia i Pakistan, l’ensenyessin als seus companys usant el català com a llengua vehicular per millorar la capacitat lingüística dels alumnes fent una activitat que els agrada. El servei de mediació municipal ens va contactar perquè encaixava molt bé amb un projecte que tenen de prevenció de conflictes a través de la pràctica esportiva. El projecte ja va ser compartit entre els serveis de normalització lingüística i de mediació. Nosaltres els hem format en el vocabulari i mediació, en valors i prevenció de conflictes. Prèviament havíem normalitzat el vocabulari del criquet amb el Termcat i ara ja existeix com a vocabulari oficial, perquè abans era solament en anglès.

[J.B.] La paraula wicket ens va donar molts problemes. El bat, la pilota, els travessers, van ser fàcils de traduir, però el wicket, que és una estructura de tres pals amb dos travessers a dalt, com ho dius en català amb una paraula? Ho vam mantenir igual però vam canviar l’accent. Igual que al criquet, l’accent cau ara a l’última síl·laba. Les hem deixat en anglès però adaptades a la fonètica catalana.

[Vanessa Balada] Vam veure que era una oportunitat de poder mostrar les diferents identitats culturals que tenen els joves a la nostra ciutat i la millor manera de fer-ho era a través del joc i amb un joc que a ells els agradava. És important per a nosaltres la convivència tenint en compte com podem abordar els conflictes, que sempre n’hi haurà, en el terreny de joc.

[V.B.] Sí, parlem de com fer un joc net basat en uns valors. Hi ha moltes maneres de portar una competició: des de la companyonia i l’entusiasme tenint en compte les diversitats que pugui haver-hi i s’hi puguin incloure. És una iniciativa que dura tot el curs i acaba amb una trobada on participen tots els instituts i juguen al criquet. El resultat ha estat molt positiu. El vam començar fa tres anys a l’institut Europa, ja hi participen quatre instituts i el curs vinent s’estendrà a altres.

[Gurpreet Singh] Sí, els vam explicar com es juga. Jo per exemple els vaig explicar primer la teoria i els vaig posar algun exemple. Després vam dividir les classes de segon, tercer i quart d’ESO i primer de batxillerat. Amb els monitors els explicaven com es llança la pilota, la puntuació, com s’elimina...

[Manpreet Singh] No, ho han après molt de pressa, hi ha hagut gent que ha dit que és un esport fàcil un cop els ho expliques bé. Al meu institut vam fer tres grups. Un aprenia com llançar la pilota, l’altre com batre i el tercer mirava un vídeo.

[Aoreg Maneoor] Ha estat una mica difícil perquè no parlem sovint català, però era força divertit.

[G.S.] Depèn de la persona, si està molt animada i vol jugar podríem fer-ho, però no crec que sigui a la secundària, no hi ha tanta gent interessada, tot i que es podria fer un club a l’Hospitalet. Hi havia gent que ho feia per obligació però a altres els va agradar perquè era un joc molt diferent en puntuació. Per aconseguir un punt has de llançar la pilota i córrer, i és divertit perquè estàs activat en tot moment, mai no pots estar quiet.

[A.A.] Hi ha països en què el criquet té un nivell molt alt, no hi ha futbol ni bàsquet. A l’Índia, Pakistan, Austràlia, el criquet és un joc que està al lloc més alt.

[A.M.] A les noies de la meva classe no gaire, perquè no els agrada córrer. Els nois sí que feien esport com el futbol i el beisbol i els va agradar més.

[A.A.] M’ha agradat, no m’esperava el resultat. En aquest joc hi ha molts conflictes, i el que més m’ha agradat és que entre nosaltres no hem tingut cap conflicte, hem respectats tots les normes i ens hem respectat nosaltres mateixos.