El primer pas per ser reconegut
És el punt de partida del període de tres anys que calen per obtenir una autorització de residència i treball, i dona accés a serveis fonamentals
Empadronar-se és el primer pas perquè les persones immigrades puguin ser reconegudes i la manera de poder accedir a drets, com ara la cobertura sanitària o l’escolarització. També és l’inici del llarg procés per obtenir, més endavant, una autorització de residència i treball. Inscriure-s’hi representa el primer pas que han de realitzar per poder acreditar la seva residència al país d’acollida. El paper dels ajuntaments no és valorar la situació administrativa de les persones que s’hi registren ni tampoc el títol sota el qual resideixen en un habitatge determinat, sinó verificar que compleixen els requisits necessaris per ser-hi, que són: disposar d’un document identificatiu i residir habitualment al municipi.
Per obtenir una autorització de residència i treball cal haver residit durant tres anys al territori. El padró és el punt de partida per a aquest període. Si les persones immigrades no s’empadronen, tindran problemes en el futur per acreditar el temps d’estada al país. L’empadronament també garanteix, almenys a Catalunya, l’accés a la sanitat pública: per obtenir la targeta sanitària es necessita estar empadronat en algun municipi català. La preocupació entorn de la problemàtica del padró és compartida per entitats diverses arreu de l’Estat. Els serveis d’acollida troben moltes persones que tenen dificultats per empadronar-se perquè no aconsegueixen l’autorització del titular de l’habitatge on resideixen o algun altre document que acrediti que són veïns, com ara alguna factura de subministraments.
Malgrat que el marc legal vigent és flexible en aquest tema, la fluïdesa del procediment depèn de la voluntat de cada ajuntament. La llei preveu, fins i tot, l’empadronament de persones sense domicili fix. És evident que hi ha prou eines perquè els ajuntaments puguin fer aflorar aquesta realitat i no li donin l’esquena. Les persones s’han d’empadronar als municipis on viuen realment i no veure’s forçades a fer-ho en municipis on el tràmit és molt més senzill malgrat no residir-hi.