El comerç és matèria d’estudi

Sense interessos

Les empreses privades fan informes ajustats als seus interessos, l’administració “té dades molt rigoroses, això és cert, però té una línia de política comercial que, al nostre entendre, no incorpora la complexitat”, diu Frago. “Nosaltres –insisteix– volem abordar això: volem oferir recerca tan aplicada com fonamental sobre temes de comerç i les seves relacions amb la societat. Analitzem com les botigues de Barcelona no són les mateixes que les de Tarragona i que la política comercial que fas per a Barcelona mai serà òptima ni per a Tarragona, ni per a Valls, ni per a Girona, ni per a Lleida, perquè cada ciutat té la seva idiosincràsia, una manera de funcionar, un consumidor molt diferent, cosa que les administracions no tenen molt en compte.”

Segons Lluís Frago, el que fa l’administració és, bàsicament, “analitzar l’oferta i fer ràtios i establir jerarquies per municipis”. Aleshores es fan llistes, per exemple, de municipis que tinguin un nombre determinat de botigues de roba per habitant, llavors es fan classificacions i rànquings. Frago manté que a més d’aquestes ràtios, que també són útils, “el que fa falta és veure la demanda, fer una anàlisi del consumidor, que és qui mana”.

“En aquest país falta recerca fonamental. Anem molt a toc de notícia del diari, hi ha molts tòpics, molta construcció idíl·lica i nostàlgia ideològica del que és el comerç i s’aboca al comerç valors emocionals. El que cal és planificar bé una activitat que és empresarial i, en segon lloc, cal fer bones polítiques urbanes perquè, en el context actual, si no tens comerç, la ciutat se’t mor, perquè estem en l’època de desindustrialització.”

En aquest sentit, diu el professor Frago, un dels factors més importants que cal analitzar és el de la mobilitat. “Perquè nosaltres no comprem al lloc més pròxim. De quina proximitat parlem: de la de casa, de la de la feina, de quan vas a tal lloc o et desplaces a un altre, d’on vas de vacances? Creiem que s’ha de repensar el concepte de proximitat perquè no és una proximitat de les persones empadronades, sinó que la societat és mòbil; tothom té cotxe i transport públic i la clau del comerç a Catalunya és la mobilitat.”

Els estudiosos del comerç mantenen que Catalunya és cada cop més metropolitana. “Nosaltres volem fer pensar a l’empresari, pensar a l’administració el comerç des de moltes escales que no siguin la municipal, perquè la vida quotidiana, que és el consum, no és municipal, és lliure.” “L’empresari ha de tenir eines empíriques”, explica la directora de l’Escola Universitària de Comerç, Núria Beltran.

“Qualsevol política comercial ha d’entendre en primer lloc l’urbanisme. Saber on viu la gent i que en funció de la ciutat que planifiques, fas i construeixes, tindràs un tipus de comerç”, insisteix Frago, geògraf de formació.

“El que és clar –i això només és un exemple– és que les ciutats que en diem difuses, de la caseta amb jardí, amb piscina, caseta del gos i barbacoa, porten inequívocament al centre comercial. I això és el que hem creat, agradi o no.”

Frago manté que “les divisions territorials han d’anar vinculades amb la quotidianitat de les persones” i recorda que Pau Vila, autor de la divisió de Catalunya en comarques, va tenir molt en compte “on anava a comprar la gent” per dissenyar aquella divisió político-administrativa. “La de Catalunya és la primera divisió territorial del món que es fa sobre la base del que és quotidià per a les persones: on vaig a comprar!” “Nosaltres seguim una mica la idea dels estudis comercials lligats al territori. A Catalunya el comerç forma part de l’ADN, és la base de la construcció nacional del país.”