Imaginació contra els durs ressalts

L’inci­visme al volant fa pagar jus­tos per peca­dors. I en molts muni­ci­pis, tra­jec­tes quo­ti­di­ans esde­ve­nen un via­cru­cis de res­salts i coi­xins ber­li­ne­sos en pro del bé comú de la segu­re­tat dels inno­cents via­nants. Res a dir, perquè és clar que té més valor una vida humana que els pali­ers o el càrter de qual­se­vol cotxe. Però el cert és que, sovint, la dimensió dels res­salts tam­poc no garan­teix que superar-los a 20, o a 30, com reco­ma­nen els senyals, s’adapti a tots els vehi­cles. De fet, creix la tendència als tot­camí urbans, que con­ta­mi­nen més, i les fre­na­des i acce­le­ra­des per fran­que­jar obs­ta­cles no con­tri­bu­ei­xen a reduir la petja del CO2. Per això, solu­ci­ons com els pas­sos de via­nants en 3D sem­blen una bonica il·lusió per mirar de ser més cívics. I sense enyo­rar l’altra rígida duresa dels radars.