Acompanyar els no acompanyats

En aquests darrers mesos l’arribada dels MENA (menors estrangers no acompanyats) al nostre territori està posant en escac l’administració. I dic l’administració per no atribuir només les responsabilitats sobre aquest afer a la direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (Dgaia), per considerar-la una responsabilitat en què és necessària la coordinació de diferents direccions i departaments, malgrat que la responsabilitat última, pel fet de tractar-se d’infants, sigui de la Dgaia.

Els darrers dies s’acaba de fer pública la contractació d’un nombre important d’educadores i educadors socials per acollir des d’un principi l’infant que arriba al nostre territori. Bona decisió!

Els educadors i educadores socials som professionals universitaris formats per, entre d’altres encàrrecs, acompanyar processos de canvi de les persones, educar en nous valors i hàbits, ajudar a trobar sortides a situacions complexes, estar i ser amb els més vulnerables; sempre des de la tècnica, la reflexió i el rigor professional.

Ho fem sols? No, impossible; les educadores i educadors socials treballem coordinadament amb els cossos de seguretat, amb els treballadors socials, psicòlegs, mestres, professionals sanitaris...

En referència als MENA, l’aportació que els educadors i educadores socials podem fer és indubtable: des d’acollir en un primer moment un infant (més aviat adolescent pel perfil d’arribada preferent) atenent les primeres necessitats bàsiques d’alimentació, higiene, descans i cures (Maslow, 1943), fins a atendre també les necessitats no materials enteses com un dret humà (Manifest de Montserrat, 2010), com l’escolta i l’acompanyament emocional que asserena i rebaixa els nivells d’angoixa i patiment fruit del viatge i genera una percepció de protecció; fins a estudiar i projectar, per cada cas, la situació més beneficiosa atenent variables com ara l’edat, la xarxa social existent, la documentació, l’estat emocional, així com el respecte als ritmes, les exigències i característiques del moment que viuen personalment i socialment els infants; però sobretot, tenint en compte el seu objectiu, pel qual ha decidit “viatjar” cap a casa nostra. De fet, l’educador social conjuntament amb altres organismes i institucions, treballa sempre des dels interessos personals del subjecte que acompanya amb la finalitat de vetllar pel seu benestar i contribuir a millorar les seves condicions de vida i el seu desenvolupament.

L’increment en la contractació d’educadors i educadores socials per suplir d’altres professionals que en aquests moments formen part del circuit d’acollida i atenció als MENA, no sols permetrà que l’atenció als infants i l’acompanyament educatiu sigui de més qualitat per la disminució en la ràtio d’atenció, sinó que facilitarà que el fet d’educar sigui possible i real, a més de dipositar la labor educativa, en clau social, a les mans dels professionals que han estat formats per a tal funció.